DESTAQUEM

Un grup de persones a Barcelona passen indiferents davant el mobiliari urbà amb cartells electorals per a les eleccions del 12M. Fotografia de Marta Pérez. EFE
S’ha complert l’objectiu pel qual es va fer néixer el ‘procés’: evitar la desaparició de Convergència.
Retrat de Salvador Illa. Caricatura de Luis Grañena
Publicat el 16 de març de 2020 | Núm. 18
El periodista i crític literari Bernard Pivot, l’any 2012. Fotografia de Philippe Moreau

El periodista i crític literari Bernard Pivot, l’any 2012. Fotografia de Philippe Moreau

Carmen Romero

Per què un president del govern d’un país veí fos invitat a ‘Apostrophes’ es un secret que Pivot se ha endut amb ell

JUNY 2024 EUROPA VOTA

Jordi Garcia-Petit & Josep María Lloveras
Crítiques a la Unió Europea i dubtoses alternatives

Revista
núm. 67
| Maig 2024

Núm. 67 | Maig 2024 | Votar per un futur compartit
El crític d’art Daniel Giralt-Miracle, al seu taller. Foto: José A. Santos

El crític d’art Daniel Giralt-Miracle, al seu taller. Foto: José A. Santos

Àngela Vinent

El millor de tot és que la meva feina em va permetre entrar a l’ànima de companys i amics que a través de l’art expressaven els seus sentiments, els seus afectes i la seva voluntat de comunicar-se o de dir-alguna cosa.

ACTUALITAT

Gent de festa en un vehicle de combat a Lisboa, durant la Revolució dels Clavells, el 25 d’abril de 1974. Foto: arxiu Centro de Documentação 25 de Abril
El país ha tingut presidents i governs de tots els colors, però tothom ha respectat una regla no escrita a la Constitució: que la sang no arribi mai al riu

Josep Maria Fonalleras
Les dues resurreccions del Girona

És un club humil, amb 13.000 socis i 9.000 abonats, però, alhora, ha sabut formular una manera de ser, una capacitat d’atracció singular
Festa d’inauguració de la Plaça de la Palmera de Sant Martí, l’any 1984, amb l’obra ‘El mur’ de Richard Serra al fons. Foto: Julio Cunill, Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans de Barcelona.

Josep Anton Acebillo
Richard Serra i Barcelona

El «mur» de la plaça de la Palmera, una referència de modernitat popular
Philippe Sands fotografiat a Londres el juliol de 2020 per Eva Vermandel.
Philippe Sands és una mena de Sherlock Holmes amb toga. Eminent jurista britànic ha contribuït en la seva faceta d’escriptor a acostar el món del dret internacional i els seus principis jurídics al gran públic.
Els arquitectes Eva Prats i Ricardo Flores
Eva Prats i Ricardo Flores, formats al despatx d’Enric Miralles, són una de les grans referències espanyoles en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis.
La meva estimada veïna, la senyora Gertrudis. 1969.
«La bellesa l’has de buscar i veus la bellesa de les geometries, de la llum, dels cossos que es deixen retratar, que juguen a les cartes, o prenen una cervesa»
Uns visitants contemplen part dels 14 olis de Joaquín Sorolla que componen la sèrie ‘Las regiones de España’, a un dels salons de la Hispanic Society de Nova York. Foto: Josef Pinlac
A més d’enfrontar-se als essencialismes, ‘España diversa’ d’Eduardo Manzano ofereix recer als desemparats d’un relat més heterogeni i integrador
Aquest any els premis de l’Acadèmia de Hollywood també han implicat una radiografia de l’estat del cinema actual

Un recull d’articles per entendre les claus de la Guerra Israel-Hamàs

Joan Ganyet i Solé

La guerra de Gaza i la intel·ligència artificial

Arnau Fuentes Esteller

Franja de llàgrimes

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Sortir de la guerra, tornar al dret

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Les guerres d’Ucraïna i Gaza propulsen la política exterior de la Unió

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

José A. Sorolla

Contrari al sobiranisme, creu que cal aconseguir de nou una bona relació entre independentistes i no independentistes.
L’advocat Xavier Melero, l’abril de 2021. Fotografia de Xavier Jubierre.

L’advocat Xavier Melero, l’abril de 2021. Fotografia de Xavier Jubierre.


DIÀLEGS POLÍTICA & PROSA


SOCIETAT

Xut i gol de Kubala després de superar Sadurní, porter del FC Barcelona, al derbi de Lliga del 29 de desembre de 1963 a l’estadi de Sarrià (el resultat final va ser d’empat a dos). Foto de Carlos Pérez de Rozas. EFE.

Xut i gol de Kubala després de superar Sadurní, porter del FC Barcelona, al derbi de Lliga del 29 de desembre de 1963 a l’estadi de Sarrià (el resultat final va ser d’empat a dos). Foto de Carlos Pérez de Rozas. EFE.

Arseni Gibert

En el meu espanyolisme, des de gairebé infant, hi va jugar un punt de tendència a remar a contracorrent.

Jaume Bellmunt
La broma infinita

La proposta de Carles Puigdemont als catalans: més confrontació i més divisió
Una cafeteria a Ciutat de Palma. Foto Adam Jones. Wikimedia
És mal de creure però un o uns partits polítics volen trobar ossos en aquest lleu de la situació actual del català a les Illes i enfoquen la mirada de càstig a la funció pública
Estudiants al Campus de la Ciutadella de la UPF. Foto de Vicente Zambrano González
Els diferents governs no han pres la iniciativa de proposar canvis en la governança universitària per a acostar-la als països europeus de referència
El carrer Consell de Cent, convertit en zona de vianants, el juny de 2023. Fotografia de Xavier Jubierre.
El català no és ni una llengua viva ni una llengua extingida: és una llengua submergida. La majoria la coneix, però no la fa servir
La corrupció, el sexisme, l’arrogància i la falta de transparència són característiques ben conegudes de la governança del futbol a causa de l’immens poder dels seus òrgans de govern
Fotografia de Maria Teneva. Unsplash.
Amb el sentiment que la generació dels pares els deixa en herència un món en risc d’extinció, on deixa de tenir sentit reproduir-se, l’adolescent es refugia en les xarxes socials
La virtualització que patim en el nostre món d’imatges i pantalles ens garanteix una companyia fictícia
Imatge de vídeo d'un Joan Laporta exultant celebrant la Lliga amb els jugadors del Barça al vestidor del camp de l'Espanyol.
El Barça ho fa malament assignant talent. El president és elegit pels socis i actua en un marc que no té controls ni contrapesos. L’actual no és ni competent per gestionar ni té autodisciplina.
Inmigrantes en lo alto de la valla entre Melilla y Marruecos, en octubre de 2014. Fotografía de Francisco G. Efe.
El primer que s’aprèn sobre el terreny és que les pitjors màfies d’Àfrica porten uniforme i tenen llicència governamental, fins i tot per a matar
Tram final de la via Favència; al fons, Santa Coloma de Gramenet. 1968.
La meva estimada veïna, la senyora Gertrudis. 1969.
A la moto, Manuel Murcia, famós sindicalista del barri. 1968.

ÀLBUM

La meva estimada veïna, la senyora Gertrudis. 1969.

GINÉS CUESTA – La bellesa quotidiana

Text de José A Santos Cardosa

La primera càmera de Ginés Cuesta (1945-2023) va ser una Werlisa de baquelita, una màquina molt simple amb la qual va sortir al carrer amb 17 anys a retratar el seu entorn.


CULTURA

Detall del quadre ‘autoretrat amb màscares’ (1899) de James Ensor, que il·lustra la portada del llibre ‘La casa tapiada’, de Julià de Jòdar. Foto: Menard Art Museum, Komaki, Japó.
L’aposta de Julià de Jòdar consisteix a identificar la ficció amb l’ambigüitat per dir que les coses reals no són mai ni senzilles ni clares
Escultures i dibuixos nus d’Antonio López a l’exposició retrospectiva de La Pedrera; “no hi ha cap erotisme, sinó pura existència humana gairebé animal”, explica Artur Ramon. Fotografia de Xavi Torrent. Fundació Catalunya La Pedrera
El seu gran mèrit rau a haver-se mantingut a la superfície perquè no ha renunciat mai a uns ideals estètics que no tenen època: són eterns.

Rosa Massagué
Miopia i orfandat

La mort de Reimann i Eötvös, dos dels compositors fonamentals del segle XX, revela com n’és de curta, la nostra mirada
Vinguda des del Museu Picasso de París, l’escultura de gran format ‘La dona del cotxet, Valauri, 1950’ comparteix sala a l’exposició amb obres de maduresa de Miró al voltant del tema de la dona com els quadres ‘Dona davant la lluna II, 1974’ i ‘Dona davant l’estel fugaç III, 1974’. Foto Jose A. Santos

Mariona Millà
Miró i Picasso

Dos tsunamis enfrontats entre les parets de la Fundació Miró i el Museu Picasso a Barcelona
L’escriptor Milan Kundera retratat a Milà el 1980. Fotografia de Pino Grossetti. Mondadori. Zuma Press

Marta Rebón
Diccionari Kundera

Va compondre un glossari amb les paraules clau de la seva obra. Presentem, a tall d’homenatge, algunes entrades d’aquesta tria personal
El teatre és un engany on qui enganya és més honest que qui no enganya, i qui es deixa enganyar és més savi que qui no es deixa enganyar
Primer Consell de Ministres de Franco, celebrat a Burgos el 2 de febrer de 1938. A principis de març, aquest primer govern va aprovar el Fuero del Trabajo, la primera llei fonamental del règim. Foto Delespro, Campúa.
Marc Carrillo fa una aportació cívica a la memòria col·lectiva d’un país que encara no sap què fer amb la brutícia de la seva història

Mariona Millà
Antoni Tàpies

Espeternec matèric i pau a l’ànima
Durant els primers tretze anys es van publicar 157 números que encara avui impressionen pel rang dels col·laboradors espanyols i internacionals

Fèlix Riera
Rostre i mans

Com n’estem de cecs mentre continuem veient-ho tot sense parar atenció a res, excepte al nostre mòbil on dipositem les nostres màscares mortuòries
Camilo José Cela fotografiat al costat de Micaela Flores Amaya, la Chunga, en el seu retir mallorquí on va crear i dirigir la revista Papeles de Son Armadans. Foto Fons Rul·lan.
Barral va passar a exercir el paper de cònsol de la publicació a Barcelona, funció a la qual al·ludeix en diverses ocasions en el seu epistolari amb Cela
Tom Mercier i Anaïs Demoustier en un moment del film de Patric Chiha La Bête dans la jungle (2023). Fotografia de Surtsey Films.
‘La bèstia a la jungla’, obra mestra oblidada de Henry James, acaba de ser objecte de dues adaptacions cinematogràfiques extraordinàries
Melrose (Beckmesser) i Finley (Hans Sachs), en una escena de 'Els mestres cantaires de Nuremberg', al Teatro Real. Fotografia de Javier del Real

Melrose (Beckmesser) i Finley (Hans Sachs), en una escena de ‘Els mestres cantaires de Nuremberg’, al Teatro Real. Fotografia de Javier del Real.

Rosa Massagué

Heras-Casado continua amb èxit la seva immersió en l’obra de Richard Wagner. Die Meistersinger von Nurnberg (Els mestres cantaires de Nuremberg), és l’òpera més difícil de Richard Wagner. És també la més alemanya. No ho és pel discurs que fa Hans Sachs al final alertant de la desaparició de l’art alemany interpretat habitualment en clau proto-nacionalsocialista.

NÚM. 67 DISPONIBLE

Núm. 67 | Maig 2024 | Votar per un futur compartit

REVISTES PUBLICADES


ON TROBAR LA REVISTA

La revista està disponible en una selecció de llibreries i quioscs

política&prosa es distribueix als seus subscriptors mitjançant el servei de Correos

política&prosa arriba a totes les biblioteques provincials d’Espanya que depenen del Ministeri de Cultura, i a les biblioteques de la UIMP i de l’UNED.

Es tracta d’un total de 55 centres als que es van enviar els números de la revista corresponents a l’any 2019 (3 al 14) en format PDF i que, posteriorment, estan rebent mensualment els números en paper.

La distribució de política&prosa a les biblioteques provincials forma part d’un dels requisits de la subvenció de 7.600 € rebuda el desembre de 2019 de la Dirección General del Libro y Fomento de la Lectura, una subvenció en règim de concurrència competitiva per a l’edició de revistes culturals.