Donald Trump visita les obres del saló de ball i la nova ala est de la Casa Blanca, el 19 de maig de 2026. Fotografia distribuïda per The White HouseDonald Trump visita les obres del saló de ball i la nova ala est de la Casa Blanca, el 19 de maig de 2026. Fotografia distribuïda per The White House
José María Ridao
Carmen Claudín: «Ucraïna està definitivament perduda per a Rússia»
Investigadora associada del CIDOB
Putin assegut (absent) al banc dels acusats
El Tribunal Especial ja és un fet irreversible: el 15 de maig de 2026, 36 països amb el suport de la UE van aprovar a Chisinau el comitè de gestió per a la seva operativitat
Catalunya a l’equador
La societat reclama un projecte compartit per culminar el gran objectiu d’unir i servir
David Hockney, el primer ‘instagramer’ de la història de la pintura
La gran retrospectiva que li va dedicar el 2025 la Fundació Louis Vuitton de París va condensar la seva variada carrera i va rebre gairebé un milió de visitants
Una novel·la d’amor filial
A ‘Kolkhoz’ Emmanuel Carrère mostra la seva fascinació pel món representat per la mare a qui estima amb un amor que no és ni cec ni còmplice
El mar de fons de l’educació
S’ha donat primacia a ocurrències basades en la psicologia positiva que fan molt soroll, però que porten al fracàs
Sempre en moviment
Robert Duvall va ser un actor més complex que no semblava: amb llums i ombres, els seus millors personatges encara resulten enigmàtics
Jerome Powell, el guardià de la independència de la Fed
Fins a nou bancs centrals van emetre un comunicat conjunt oferint suport total al president de la Fed davant les amenaces de Trump

Sant Boi, 1976: una Diada per a la democràcia
Les desenes de milers de persones no hi van anar únicament per recordar el 1714, sinó també per manifestar el seu desig de democràcia, amnistia i autogovern
Retrat de Carmen Díez de Rivera
Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976
La Transició curta (juliol 1976-octubre 1977): mite, història i política
Reformistes i oposició, en un equilibri fràgil, van fer possible que la ciutadania parlés i que es definissin les bases del nou model polític
Els partits polítics es preparen per a la democràcia
El sistema iniciat el 1982 es va mantenir durant tres dècades, fins que va entrar en crisi de resultes de la gran recessió de 2008
L’esclat rosa
Barcelona bullia amb els espectacles de Lindsay Kemp, Roba Estesa, Pavlosky o Loles León i locals de referència com el Jazz Colón o el Saló Diana
Unes jornades memorables
Enlluerna la modernitat i la claredat de les reivindicacions de 1976: moltes d’aquelles propostes són a les beceroles o en risc de retrocés
Setembre de 1974: la Unió Militar Democràtica
Aquests militars demòcrates van triar lluitar perquè l’exèrcit no fos un fre per a una transició democràtica que tard o d’hora havia d’arribar.
El poder i la nació
Si el problema català no es pot resoldre, com tampoc el basc o el gallec, llavors el sistema autonòmic ha resultat un experiment fallit
‘Avui’ i ‘El País’, històries asimètriques
El primer diari en català ja no existeix i el mitjà de PRISA sembla resistent i adaptatiu al trepidant món digital, impensable fa mig segle
El cas de la SEAT
El Consell de Fàbrica va aconseguir, l’abril del 1976, la readmissió de 400 acomiadats, primer pas per a obtenir l’amnistia sindical
Història i memòries del 3 de març del 1976 a Vitòria
La vampirització de la memòria és un altre dels processos que va desplegar l’esquerra abertzale, replicat en tota mena de moviments socials
El desafiament de les manifestacions de febrer
L’Assemblea de Catalunya ocupa Barcelona per l’amnistia
Eduardo Mendoza o la impertorbabilitat irònica
El censor del manuscrit de ‘La verdad sobre el caso Savolta’ tenia la raó històrica de la seva part: ‘Novelón estúpido y confuso, escrito sin pies ni cabeza’
El Sàhara, la descolonització frustrada i frustrant
Els grans perdedors són els sahrauís, però també està en joc aconseguir unes relacions polítiques «normals» d’Espanya amb el Marroc i amb Algèria
El mite de la Transició amnèsica
La societat espanyola del segle XXI ha de reconèixer i acceptar que va ser còmplice d’aquest silenci

Un puzle tràgic
El poder i la capacitat de Hezbollah de créixer sense topalls ve dels tripijocs de les potències que van condemnar el Líban a un futur sense futur
El Líban, de l’harmonia al caos
La història del país no és només la d’un declivi, sinó també la d’una lluita constant entre fragmentació i convivència
L’esclat rosa
Barcelona bullia amb els espectacles de Lindsay Kemp, Roba Estesa, Pavlosky o Loles León i locals de referència com el Jazz Colón o el Saló Diana
Franquisme econòmic: un quart de segle de retard
Existeix una bibliografia seriosa i presidida pel rigor científic sobre l’economia i els economistes durant la Guerra Civil i la postguerra
El naixement d’una nació
De la Declaració d’Independència de 1776 a la Constitució dels Estats Units
La sanitat pública com a negoci
L’atenció sanitària pública s’ha de garantir com un dret fonamental, preservant que les nostres malalties siguin una oportunitat de benefici
La unitat del català, ferida a Menorca
La proposta de reforma del Consell Insular vol reintroduir el castellà en la comunicació institucional i separar el dialectal de l’estàndard
Política per a les ciutats en temps de conflicte armat
Les ciutats poden desenvolupar projectes socials transformadors que refutin la desesperança de la població i els corol·laris polítics autoritaris
L’economia com a arma de guerra
Hem tornat a una carrera nuclear: ningú no es refia de ningú i veiem de nou un vell sintagma de la guerra freda, la proliferació nuclear
A la recta final
La capacitat de fer derrapar el govern depèn, a hores d’ara, del que succeirà als despatxos i a la sala de vistes de l’Audiència Nacional. Aires de 1995
L’annexió de Taiwan, més a prop
Entre Xi Jinping i Trump, una cimera amb més gestos geopolítics que conclusions
Les lliçons de Weimar
La història de la República de Weimar, que ensenya a no fer-se il·lusions, no ha de dur al fatalisme, sinó que adverteix de la necessitat de no repetir errors
Sol Gallego, el millor periodisme i el millor d’‘EL PAÍS’
Debat, respecte, pluralitat de punts de vista i fraternitat són les virtuts necessàries per a una redacció, que ella va practicar a bastament, més que ningú
Fràgils treves, guerres sense fi
La guerra actual prolonga la contesa iniciada per Israel després del 7 d’octubre de 2023 en resposta a la matança i presa d’ostatges perpetrades per Hamàs i la Jihad Islàmica
Lobo Antunes o la recerca del Sant Greal de la literatura
La societat portuguesa va entendre ràpidament que tenia al davant un poeta condemnat a la prosa
Morán i el 23-F
Gregorio Morán (1947-2026) ha estat un periodista rellevant, i impertinent, que ha deixat empremta en la interpretació de la història recent
Paraules contra pedres
Vicenç Altaió evoca l’episodi d’oposició a la continuació de les obres i sosté que haver-lo liderat li pesarà, per mal i per bé, tota la vida
La Sagrada Família, centre de recerca
El mateix arquitecte va afirmar que vindrien nous temps, nous arquitectes i nous procediments constructius, i això és el que ha passat
Una màquina de fer diners
Les visites dels milions de turistes aporten tants diners que cada any es genera un gran superàvit en els comptes de la Sagrada Família
L’escalinata de la discòrdia
Després de més de quinze anys de negociació, l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora del temple s’apropen a l’acord urbanístic
Visita d’obra a la nova Sagrada Família
El papa Lleó XIV té previst reinaugurar a Barcelona la basílica i beneir-ne la torre de Jesús, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí
Unes jornades memorables
Enlluerna la modernitat i la claredat de les reivindicacions de 1976: moltes d’aquelles propostes són a les beceroles o en risc de retrocés
Diners i una habitació pròpia
Costa defensar la democràcia si ha perdut ostensiblement la seva eficàcia a l’hora d’assegurar les coses bàsiques
Mercedes Monmany: «Amb una mà llegeixo llibres de literatura i a l’altra hi tinc un llibre d’història»
ASSAGISTA I CRÍTICA LITERÀRIA
Catalunya, ostatge
El nucli dirigent acovardit i acomplexat d’ERC, en lloc de resoldre els seus dubtes interns i d’estratègia, es dedica a plantejar apostes irrealitzables jugant-s’hi l’estabilitat de tot el país
El sistema electoral espanyol: quines perspectives de reforma?
La causa de la seva desproporcionalitat rau no en l’assignació de diputats entre les candidatures, sinó en la distribució prèvia d’escons entre les províncies
Habermas: l’ús públic de la raó
Pretenia fundar el ‘demos’ sense necessitat de compartir l’‘ethnos’
ÀLBUM

RETRAT D’UNA AMISTAT
| Serrat x Colita
José A. Santos Cardosa | Fotografies de Colita
Eren joves, eren guapos i gaudien treballant junts. Isabel Steva, Colita, fotografiava molt de prop a qui retratava i aquesta era precisament la distància en què millor es movia Joan Manuel Serrat, rondallaire d’emocions properes més que cantant.

Carmen Díez de Rivera conversa amb Santiago Carrillo al bar del palau de les Corts, moments abans del començament de la sessió plenària de la cambra. 13 de setembre de 1977. Arxiu EFE
Carmen Díez de Rivera conversa amb Santiago Carrillo al bar del palau de les Corts, moments abans del començament de la sessió plenària de la cambra. 13 de setembre de 1977. Arxiu EFE
RETRAT
Afinant amb Rosa Massagué
SOCIETAT

Presentació a Sabadell de la màquina de filatures del senyor Ferran Casablancas i Planell, que va investigar en el sector del tèxtil. Octubre de 1913. Fotografia de Frederic Ballell Maymí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Colorejada
Presentació a Sabadell de la màquina de filatures del senyor Ferran Casablancas i Planell, que va investigar en el sector del tèxtil. Octubre de 1913. Fotografia de Frederic Ballell Maymí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Colorejada
El mar de fons de l’educació
S’ha donat primacia a ocurrències basades en la psicologia positiva que fan molt soroll, però que porten al fracàs
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
Recerca i funció pública
¿Està justificada la pressió burocràtica sobre l’activitat de la recerca i assegura un bon ús dels mitjans econòmics i humans que s’hi destinen?
Naufragi als cent anys
Les restes de la companyia Trasmediterránea, la naviliera històrica de Barcelona, han estat comprades per Baleària
Acceleracionisme, la gramàtica del nostre temps
El vector neoimperialista triomfa de moment a Occident, però no tenim per què viure-hi totalment integrats i sotmesos
Lleó XIV: ordre, diàleg i humilitat
El papa vol unir l’Església escoltant tothom i així contribuir a la pacificació d’un món que viu moments convulsos
Barcelona hauria de créixer sense més annexions
La cessió d’algunes competències comunes a un ens supramunicipal no ha d’anar en detriment del poder local, sinó al contrari
El rocker Bruce Springsteen: un cantautor protesta contra la barbàrie de Donald Trump
No es pot entendre el rampell que va tenir sense connectar-lo amb el rol cívic que creu que ha de tenir un artista nordamericà
Sobreviure a la funció pública
El problema que tenen els que destaquen en la funció pública és que posen en evidència els que obtenen prebendes acadèmiques o places jeràrquiques mitjançant maniobres dubtoses
Com robar les joies de la corona francesa en set minuts
Els Panteres Roses són una banda criminal integrada per exmilitars formats a l’antiga Iugoslàvia que es caracteritzen per la seva pulcritud professional
Català 2025: relativitzar el diagnòstic i dubtar del tractament
Revertir la «devaluació del valor simbòlic del català com a component essencial de la catalanitat» demana més que una política ‘lingüística’
De fans a influencers
Tenien quinze anys i van sorgir amb el Dúo Dinámico i els discos microsolc, fa més de mig segle
La metamorfosi d’un sociòleg total
Ulrich Beck, mort ara fa deu anys, va superar falses dicotomies per mirar de comprendre un món complex, interconnectat i incert
Les pintures de Sixena: Terra Santa als Monegres
La contemplació d’aquelles pintures de colors tan vius derivava en una experiència que transportava l’espectador a Jerusalem
Anglaterra com a model metropolità del futur
La ‘devolution’ s’ha convertit en el model a seguir en la governança del Greater London
Les ànimes mortes del segle XXI
Es troben a les xarxes socials, ja sigui en forma de perfils inactius, ‘bots’ creats per distorsionar la conversa pública o usuaris amb noms inventats
Sexe i gènere, els errors conceptuals i les seves conseqüències
Caldria eliminar qualsevol al·lusió al concepte de gènere i parlar de les característiques del sexe i de les seves manifestacions en l’àmbit sociocultural
Els americans i nosaltres
Avui el món no es pot entendre sense la cultura de masses de matriu nord-americana que continua generant modes, tendències i negocis milionaris
Hansi Flick, la rebel·lió del talent
El Barça avorrit i impotent dels últims anys s’ha bescanviat per un equip divertit i multiorgàsmic
Els instituts de recerca, estructura essencial per a la ciència
Seria convenient definir un model deslligat de la funció pública que estableixi un finançament predictible i suficient
Francesc i Lleó: Més enllà de la represa del Concili Vaticà II
La recuperació del pacte de les Catacumbes de 1965 va esdevenir un referent de cara a viure una Església pobra
Una aproximació al pontificat de Francesc
Va advocar per una Església missionera, sinodal, on hi cap tothom i els pastors de la qual haurien de fer «l’olor de les ovelles»
CULTURA
Tracey Emin: una rebel amb causa
Al començament dels anys noranta, a conseqüència d’una greu crisi personal, l’artista britànica va destruir gairebé tota la seva obra en un acte radical
El llegat del ‘constructor’ Pons
El mestre ha deixat una orquestra del Liceu que no té res a veure amb la que es va trobar a l’inici del seu mandat
Alta costura i marques blanques
A vegades el cinema és una arma política que ataca per on menys ho esperem: adoptant les formes humils de la comèdia, per exemple
Perifèries i polítiques públiques
El periodista Salvador Enguix reclama una Espanya federalitzada. El politòleg Joan Subirats proposa un millor acord entre ciència i política
L’home de la multitud
Victor Bâton és algú abúlic, indecís, negat per a qualsevol esforç coherent, víctima d’unes aspiracions insatisfetes
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
El color salvatge, l’emoció dels artistes d’avantguarda
Fascina veure en directe unes obres d’art que van revolucionar i desbocar l’art a finals del segle XIX
Final de festa
Beatriz de Moura havia dit que no aniria al seu propi funeral, però els amics no van renunciar a consolar-se per última vegada
Una novel·la d’amor filial
A ‘Kolkhoz’ Emmanuel Carrère mostra la seva fascinació pel món representat per la mare a qui estima amb un amor que no és ni cec ni còmplice
El poder de la tarima
El desequilibri de gènere i d’edat entre professors i alumnes pot conduir a indulgència i corporativisme en situacions d’abús
L’ull que veu
En mirar des d’una butaca, Godard emergeix com la imatge de l’espectador mobilitzat a actuar en el cinema
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976































