Per què fracassen les organitzacions. El cas del FCB
Per no ser titllat d’oportunista, que el Barça hagi guanyat la Lliga (una bona notícia), no ens ha de fer perdre de vista el seu declivi com a institució en els darrers anys. Aquesta victòria pot ser [...]
Daniel Fernández: «El llibre és la pedra angular i el ciment bàsic de tota la cultura occidental»
Quaranta anys en el món del llibre Daniel Fernández fa 40 anys que es mou en el sector de l’edició. Presideix la [...]
Kaliningrad, una Crimea al Bàltic
Jordi Garcia-Petit Pàmies
Es diu de Kaliningrad que és un cavall de Troia rus a Europa. És una imatge metafòrica poc encertada, car en cas de conflicte armat l’enclavament podria ser neutralitzat amb relativa facilitat.
Elements per a una negociació russo-ucraïnesa
Jordi Garcia-Petit Pàmies
Un alto el foc de les operacions a Ucraïna serà un acord integrat en unes negociacions de fi de les hostilitats
Feminismes: per una paciència aclaridora
El llarg procés, desigual i inacabat, de la lluita feminista per conquerir i consolidar els drets de les dones al reconeixement i la igualtat s’ha anat cristal·litzant en un conjunt normatiu adoptat per [...]

Subscripció a política&prosa
Tria entre 4 modalitats, digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Registre Invitat (gratuït)
Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles tancats de la revista cada mes.
Imma Monsó: «Vivim una època terrible de desafecte cap a la nostra tradició occidental comuna»
Novel·lista d’ofici D’ençà de la publicació de la seva primera novel·la, No se sap mai (1996), Imma Monsó (Lleida, 1959), títol rere títol –des de Com unes vacances (1998) fins a La dona [...]
Stéphanie Frappart, la dona que no tremola
Un jugador li va preguntar: «com l’haig d’anomenar: àrbitre o senyora àrbitre?» i ella va contestar: «a què creus que m’assemblo més?» L’escena va tenir lloc el 2014, quan Stéphanie Frappart va començar [...]
Juanma Moreno, de la «revolució verda» a menystenir Doñana
Juan Manuel (Juanma) Moreno Bonilla és un andalús nascut a Catalunya (Barcelona, 1970), on els seus pares havien emigrat. Tres mesos després [...]
Antonio Vilanova, Ignacio Agustí, Ana María Matute i el Premi Nadal 1949
El Diario fragmentari, caòtic i interessantíssim d’Antonio Vilanova (1923-2008), que estic recomponent entre els anys 1948 i 1952, es nodreix de l’écriture [...]