Por a la tupinada electoral
El clima d’incertesa davant les eleccions de novembre desincentiva el vot
Les lletres de Trump
Les eleccions marcaran el rumb dels Estats Units, mesuraran la fortalesa de les seves institucions i la força real de l’oposició al president
Mutació genètica republicana
És inevitable preguntar-se si, més enllà del nom, segueix existint el Partit Republicà
Nous líders, nou partit
És molt probable que tinguem més càrrecs electes demòcrates i més poder institucional; el que no veurem és un «líder» del partit
La unió amb els altres
‘Sales d’espera’ de Neus Canyelles i ‘Els nou llibres’ de Haru, sens dubte, entren dins l’òrbita de l’art que va formular Tolstoi
Els poders de la presidència als Estats Units
Només els jutges i els mercats de capitals han actuat fins ara com a contrapès a l’acció de l’executiu
Només el Congrés pot aturar Trump i no és clar que ho aconsegueixi
És possible que aquesta tardor el president denunciï un frau electoral si el Partit Republicà perd el control del Congrés
Defensora de causes guanyades
Emma Bonino va combatre tota mena de violències des de la màxima radicalitat amb un activisme infatigable que no renunciava mai a la política
La Suïssa més musical
Els compositors Bloch, Honegger i Martin són mostra de la creació, i les marques Thorens, Lenco, Studer-ReVox i Nagra, de la reproducció
El sabadellenquisme després del monocultiu: una identitat que es reconfigura en la ciutat postindustrial
La ciutat d’avui és un mapa de realitats que conviuen sense acabar d’encaixar
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
Jaume Viladoms, o l’útil combat
El seu era un proselitisme del coneixement i de la cultura, de la consciència de classe, del compromís ciutadà

El PSUC en la Transició
No va poder mantenir la capacitat d’iniciativa i va entrar en una dinàmica autodestructiva que va minvar la influència que havia tingut en els 70
Modernitat intempestiva
Potser el cinema modern espanyol no va néixer amb l’europeu sinó una mica més tard, coincidint amb la Transició
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
Sant Boi, 1976: una Diada per a la democràcia
Les desenes de milers de persones no hi van anar únicament per recordar el 1714, sinó també per manifestar el seu desig de democràcia, amnistia i autogovern
Retrat de Carmen Díez de Rivera
Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976
La Transició curta (juliol 1976-octubre 1977): mite, història i política
Reformistes i oposició, en un equilibri fràgil, van fer possible que la ciutadania parlés i que es definissin les bases del nou model polític
Els partits polítics es preparen per a la democràcia
El sistema iniciat el 1982 es va mantenir durant tres dècades, fins que va entrar en crisi de resultes de la gran recessió de 2008
L’esclat rosa
Barcelona bullia amb els espectacles de Lindsay Kemp, Roba Estesa, Pavlosky o Loles León i locals de referència com el Jazz Colón o el Saló Diana
Unes jornades memorables
Enlluerna la modernitat i la claredat de les reivindicacions de 1976: moltes d’aquelles propostes són a les beceroles o en risc de retrocés
Setembre de 1974: la Unió Militar Democràtica
Aquests militars demòcrates van triar lluitar perquè l’exèrcit no fos un fre per a una transició democràtica que tard o d’hora havia d’arribar.
El poder i la nació
Si el problema català no es pot resoldre, com tampoc el basc o el gallec, llavors el sistema autonòmic ha resultat un experiment fallit
‘Avui’ i ‘El País’, històries asimètriques
El primer diari en català ja no existeix i el mitjà de PRISA sembla resistent i adaptatiu al trepidant món digital, impensable fa mig segle
El cas de la SEAT
El Consell de Fàbrica va aconseguir, l’abril del 1976, la readmissió de 400 acomiadats, primer pas per a obtenir l’amnistia sindical
Història i memòries del 3 de març del 1976 a Vitòria
La vampirització de la memòria és un altre dels processos que va desplegar l’esquerra abertzale, replicat en tota mena de moviments socials
El desafiament de les manifestacions de febrer
L’Assemblea de Catalunya ocupa Barcelona per l’amnistia

De Budapest a Oslo: la construcció de la dinastia que va canviar el futbol femení
Quatre Champions, set finals europees en vuit temporades, cinc Pilotes d’Or, rècords mundials d’assistència i un impacte social formidable
El Barça, una emoció compartida
No és només una entitat esportiva, sinó també una institució vinculada a la identitat catalana, especialment durant el franquisme
El FC Barcelona, enmig del laberint geopolític
El model Barça té potencial per ser un gran negoci –privat– prescindint de la seva condició de club poliesportiu, i això crida l’atenció dels voltors
Pot sortir bé l’aposta del Barça per la resurrecció?
De moment no li ha sortit malament, gràcies a la fertilitat de la Masia i al fitxatge de Flick, un dels pocs entrenadors que marca la diferència
La incertesa com a adrenalina
A Laporta, de professió president del Barça i «futbolero» per definició, no l’amoïna res perquè la incertesa el mobilitza en lloc de paralitzar-lo
Carmen Claudín: «Ucraïna està definitivament perduda per a Rússia»
Investigadora associada del CIDOB
Sant Boi, 1976: una Diada per a la democràcia
Les desenes de milers de persones no hi van anar únicament per recordar el 1714, sinó també per manifestar el seu desig de democràcia, amnistia i autogovern
Retrat de Carmen Díez de Rivera
Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític
Sempre en moviment
Robert Duvall va ser un actor més complex que no semblava: amb llums i ombres, els seus millors personatges encara resulten enigmàtics
És l’hora de parlar del futur del Barça
La victòria clara i legítima de Laporta no tapa les ombres sobre la governança del club
Putin assegut (absent) al banc dels acusats
El Tribunal Especial ja és un fet irreversible: el 15 de maig de 2026, 36 països amb el suport de la UE van aprovar a Chisinau el comitè de gestió per a la seva operativitat
L’estirp de Calígula
La irrellevància de les declaracions de Trump ha creat un buit nihilista en el qual es pot acabar precipitant l’ordre sorgit el 1945
Unes eleccions i un vot sense precedents històrics
Els comicis tindran un autèntic caràcter plebiscitari respecte a la continuïtat de l’autoritarisme trumpista i fins i tot el futur de la democràcia
La fi d’una era intel·lectual: Edgar Morin i el darrer sospir del ‘Maître à Penser’
La seva vida i obra són un testimoni de resistència, curiositat insaciable i un rebuig absolut a les fronteres artificials del coneixement
Álvaro García Ortiz: El factor humà
“Els fiscals hem de limitar-nos a ser honestos funcionaris i intentar que tothom sigui tractat igual. Aspirar a això és la clau d’aquest ofici”
Ha existit mai el cinema rus?
De les avantguardes soviètiques a les adaptacions dels grans clàssics literaris i la modernitat
La Transició curta (juliol 1976-octubre 1977): mite, història i política
Reformistes i oposició, en un equilibri fràgil, van fer possible que la ciutadania parlés i que es definissin les bases del nou model polític
Els partits polítics es preparen per a la democràcia
El sistema iniciat el 1982 es va mantenir durant tres dècades, fins que va entrar en crisi de resultes de la gran recessió de 2008
Són responsables els jutges?
En l’àmbit disciplinari el control dels jutges correspon al CGPJ, encara que el balanç que ofereix és, per inacció, molt deficitari
Incerteses i distopies de futur
Entre els riscos hi ha l’enfrontament i tensió entre el supremacisme blanc als EUA i la realitat d’una societat multicultural, extremament complexa
Guerres que s’han d’evitar
Després d’Ucraïna i l’Orient Mitjà, el perill d’una guerra de grans dimensions apunta en direcció a Taiwan
Ignacio Martínez de Pisón: «El realisme, tantes vegades donat per mort, està més viu que mai»
ESCRIPTOR
Catalunya a l’equador
La societat reclama un projecte compartit per culminar el gran objectiu d’unir i servir
La convulsa cartografia geopolítica de l’Orient Mitjà
La magnitud de la derrota política i diplomàtica de Trump i Netanyahu, expressada en la inconsistència de la treva de seixanta dies pactada amb l'Iran, és de les que fa època
David Hockney, el primer ‘instagramer’ de la història de la pintura
La gran retrospectiva que li va dedicar el 2025 la Fundació Louis Vuitton de París va condensar la seva variada carrera i va rebre gairebé un milió de visitants
Un puzle tràgic
El poder i la capacitat de Hezbollah de créixer sense topalls ve dels tripijocs de les potències que van condemnar el Líban a un futur sense futur
El Líban, de l’harmonia al caos
La història del país no és només la d’un declivi, sinó també la d’una lluita constant entre fragmentació i convivència
L’esclat rosa
Barcelona bullia amb els espectacles de Lindsay Kemp, Roba Estesa, Pavlosky o Loles León i locals de referència com el Jazz Colón o el Saló Diana
Franquisme econòmic: un quart de segle de retard
Existeix una bibliografia seriosa i presidida pel rigor científic sobre l’economia i els economistes durant la Guerra Civil i la postguerra
RETRAT
Afinant amb Rosa Massagué
SOCIETAT

Exterior del Capitoli dels Estats Units durant l’atac del 6 de gener de 2021 a l’edifici amb manifestants portant banderes i el lema «Make America Great Again». Fotografia de Tyler Merbler
Exterior del Capitoli dels Estats Units durant l'atac del 6 de gener de 2021 a l'edifici amb manifestants portant banderes i el lema "Make America Great Again". Fotografia de Tyler Merbler
El sabadellenquisme després del monocultiu: una identitat que es reconfigura en la ciutat postindustrial
La ciutat d’avui és un mapa de realitats que conviuen sense acabar d’encaixar
El mar de fons de l’educació
S’ha donat primacia a ocurrències basades en la psicologia positiva que fan molt soroll, però que porten al fracàs
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
Recerca i funció pública
¿Està justificada la pressió burocràtica sobre l’activitat de la recerca i assegura un bon ús dels mitjans econòmics i humans que s’hi destinen?
Naufragi als cent anys
Les restes de la companyia Trasmediterránea, la naviliera històrica de Barcelona, han estat comprades per Baleària
Acceleracionisme, la gramàtica del nostre temps
El vector neoimperialista triomfa de moment a Occident, però no tenim per què viure-hi totalment integrats i sotmesos
Lleó XIV: ordre, diàleg i humilitat
El papa vol unir l’Església escoltant tothom i així contribuir a la pacificació d’un món que viu moments convulsos
Barcelona hauria de créixer sense més annexions
La cessió d’algunes competències comunes a un ens supramunicipal no ha d’anar en detriment del poder local, sinó al contrari
El rocker Bruce Springsteen: un cantautor protesta contra la barbàrie de Donald Trump
No es pot entendre el rampell que va tenir sense connectar-lo amb el rol cívic que creu que ha de tenir un artista nordamericà
Sobreviure a la funció pública
El problema que tenen els que destaquen en la funció pública és que posen en evidència els que obtenen prebendes acadèmiques o places jeràrquiques mitjançant maniobres dubtoses
Com robar les joies de la corona francesa en set minuts
Els Panteres Roses són una banda criminal integrada per exmilitars formats a l’antiga Iugoslàvia que es caracteritzen per la seva pulcritud professional
Català 2025: relativitzar el diagnòstic i dubtar del tractament
Revertir la «devaluació del valor simbòlic del català com a component essencial de la catalanitat» demana més que una política ‘lingüística’
De fans a influencers
Tenien quinze anys i van sorgir amb el Dúo Dinámico i els discos microsolc, fa més de mig segle
La metamorfosi d’un sociòleg total
Ulrich Beck, mort ara fa deu anys, va superar falses dicotomies per mirar de comprendre un món complex, interconnectat i incert
Les pintures de Sixena: Terra Santa als Monegres
La contemplació d’aquelles pintures de colors tan vius derivava en una experiència que transportava l’espectador a Jerusalem
Anglaterra com a model metropolità del futur
La ‘devolution’ s’ha convertit en el model a seguir en la governança del Greater London
Les ànimes mortes del segle XXI
Es troben a les xarxes socials, ja sigui en forma de perfils inactius, ‘bots’ creats per distorsionar la conversa pública o usuaris amb noms inventats
Sexe i gènere, els errors conceptuals i les seves conseqüències
Caldria eliminar qualsevol al·lusió al concepte de gènere i parlar de les característiques del sexe i de les seves manifestacions en l’àmbit sociocultural
Els americans i nosaltres
Avui el món no es pot entendre sense la cultura de masses de matriu nord-americana que continua generant modes, tendències i negocis milionaris
Hansi Flick, la rebel·lió del talent
El Barça avorrit i impotent dels últims anys s’ha bescanviat per un equip divertit i multiorgàsmic
Els instituts de recerca, estructura essencial per a la ciència
Seria convenient definir un model deslligat de la funció pública que estableixi un finançament predictible i suficient
Francesc i Lleó: Més enllà de la represa del Concili Vaticà II
La recuperació del pacte de les Catacumbes de 1965 va esdevenir un referent de cara a viure una Església pobra
CULTURA
La unió amb els altres
‘Sales d’espera’ de Neus Canyelles i ‘Els nou llibres’ de Haru, sens dubte, entren dins l’òrbita de l’art que va formular Tolstoi
Desencís a la italiana
L’estrena de ‘La última ronda en Venecia’ ha retornat a l’actualitat la gran –i oblidada– tradició del cinema italià
El reflex en el vidre
Sense reflexos oscil·lants, grotescos, sorprenents, inesperats i bells, perdria molt atractiu sortir al carrer a passejar
La Suïssa més musical
Els compositors Bloch, Honegger i Martin són mostra de la creació, i les marques Thorens, Lenco, Studer-ReVox i Nagra, de la reproducció
L’esclat cultural de 1976: el teatre com a exponent d’una ruptura
En un ambient de precarietat absoluta de la professió, emergeix un teatre independent, compromès i jove, que pren la iniciativa
Parla’m Musa
Els enemics del projecte europeu només aspiren a desestabilitzar-lo, a soscavar la democràcia i desgastar les nostres llibertats
No havíem guanyat mai
Per a qui estigui poc familiaritzat amb la història de les Illes pot sorprendre el nivell de violència viscut durant la Guerra Civil i la postguerra
La nova oferta cultural a les ciutats: convertir els espais emblemàtics en creació
El que està passant a París és que l’empremta de la història, per si sola, ja no sembla prou per sostenir el vincle amb el passat
El cinema que es desborda
A ‘El día de la revelación’, l’última pel·lícula de Steven Spielberg, topa de cara amb el cinema quan menys s’ho espera
Contra la vida avorrida, l’exageració
Els artistes a la vora de la demència de Thomas Bernhard menystenen o infravaloren, a propòsit, la normalitat o la resignació del punt mitjà
Tracey Emin: una rebel amb causa
Al començament dels anys noranta, a conseqüència d’una greu crisi personal, l’artista britànica va destruir gairebé tota la seva obra en un acte radical
El llegat del ‘constructor’ Pons
El mestre ha deixat una orquestra del Liceu que no té res a veure amb la que es va trobar a l’inici del seu mandat
Alta costura i marques blanques
A vegades el cinema és una arma política que ataca per on menys ho esperem: adoptant les formes humils de la comèdia, per exemple
Perifèries i polítiques públiques
El periodista Salvador Enguix reclama una Espanya federalitzada. El politòleg Joan Subirats proposa un millor acord entre ciència i política
L’home de la multitud
Victor Bâton és algú abúlic, indecís, negat per a qualsevol esforç coherent, víctima d’unes aspiracions insatisfetes
El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona
A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats
El color salvatge, l’emoció dels artistes d’avantguarda
Fascina veure en directe unes obres d’art que van revolucionar i desbocar l’art a finals del segle XIX
Final de festa
Beatriz de Moura havia dit que no aniria al seu propi funeral, però els amics no van renunciar a consolar-se per última vegada
Una novel·la d’amor filial
A ‘Kolkhoz’ Emmanuel Carrère mostra la seva fascinació pel món representat per la mare a qui estima amb un amor que no és ni cec ni còmplice
El poder de la tarima
El desequilibri de gènere i d’edat entre professors i alumnes pot conduir a indulgència i corporativisme en situacions d’abús
L’ull que veu
En mirar des d’una butaca, Godard emergeix com la imatge de l’espectador mobilitzat a actuar en el cinema
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976
El Festival de Bayreuth fa 150 anys
Richard Wagner va estrenar el seu temple amb ‘L’anell del nibelung’, un cicle que no ha perdut vigència, ans al contrari
L’art de parlar en públic
Les formes s’han adaptat als nous mitjans, a la nostra minvant capacitat d’atenció i a la simplificació dels referents compartits
Artista franquícia
Barcelona disposa d’artistes universals com Dalí, Miró o Picasso, que encara no tenen un espai on puguin dialogar tots tres dins de la ciutat
Esvaïments
‘Así llegó la noche’, el tercer llargmetratge d’Ángel Santos, és una de les joies ocultes de l’últim cinema espanyol
L’agudesa visual
Txékhov és capaç de magnetitzar-nos amb la narració de l’ensopiment d’un simple viatge rutinari




























































































































