Els cent cinquanta són els concerts que s’han fet al Monegal (Sant Llorenç dels Morunys). Els cent són els anys que fa del naixement de Victoria de los Ángeles. El piano és el que va fer possible la celebració d’aquestes dues fites el set d’octubre. I per festejar-ho, res millor que una jam lírica amb una bona colla d’artistes del Festival LIFE Victoria.
L’aventura musical del Monegal és una d’aquelles sorpreses que dona un país en què la música sempre és una ventafocs a la qual no li arribarà mai un príncep per escassetat de diners, però sobretot, per manca de cultura. El Josep Pintó i la Patrícia Miralles, amants de la música, però molt en particular, de l’òpera, eren abonats al Liceu, al torn de diumenge. Va arribar un dia en què les obligacions del seu hotel i restaurant que havien obert el 2004 per oferir una proposta turística diferent a la Vall de Lord els feia molt difícil poder anar a Barcelona. Així, van decidir que si no podien anar a l’òpera, portarien l’òpera a casa seva. Sense cap mena de contactes en el sector al començament, han aconseguit crear dues temporades cada any, primavera i tardor, i tenir un públic fidel.
El primer concert el van fer el 2006 i un any després va arribar el piano, element indispensable, que presideix el que en una vida anterior de la masoveria era la pallissa. Es tracta d’un Blüthner el qual, en el seu historial, consta haver acompanyat nombrosos enregistraments de jazz en un estudi londinenc. La llista d’intèrprets que han desfilat pel Monegal per actuar en els cent cinquanta concerts és molt llarga. Pel que fa a veus, hi han passat entre d’altres, Ofèlia Sala, Anna Alàs, Raquel Andueza, Elena Copons, Marisa Martins, Isabel Monar, Mireia Pintó, Rosa Mateu, Roger Padullés, Maria Hinojosa, Jordi Domènech, David Alegret, Nancy Fabiola Herrera o Norah Ansellem.
Els pianistes també són colla, per exemple, Albert Guinovart, Mac McClure, Dani Espasa, Sira Hernández, Katia Michel, Alba Ventura o Ignasi Cambra. Fidels des del primer dia han estat els violoncel·listes Lluís i Daniel Claret, i el violinista Gerard Claret. I pel que fa a agrupacions, també s’hi han apropat el Cor Vivaldi, el Quartet Gerhard i Vespres d’Arnadí. En algunes temporades també s’han fet petites incursions en altres estils, per exemple, amb Mayte Martin, Roger Mas o Lídia Pujol.
Un concert informal
El concert número cent cinquanta ha estat l’ocasió de commemorar el centenari del naixement de la gran soprano Victoria de los Ángeles a càrrec d’artistes vinculats al LIFE Victoria, el festival de lied que està celebrant l’efemèride amb una programació molt intensa durant tot un any a la seva seu habitual del Sant Pau Recinte Modernista, però també a altres indrets com el Palau de la Música, la Universitat de Barcelona, la llibreria Byron o l’església de Santa Anna, i també al Monegal.
En aquest cas, com que era una doble celebració, tot va tenir un aire molt festiu amb una jam lírica pensada per la soprano Mercedes Gancedo. La idea d’una jam és sempre la improvisació. Si això en el cas del jazz pot ser fàcil, en el de la lírica on tot està pautat, és més complicat. El que va resultar va ser un concert en què la improvisació era la de saber qui canta que i quin pianista toca, amb un repertori molt variat, totalment informal, fins i tot en el vestir en què dominava la samarreta del centenari de Victoria.
Una colla de cançons d’Eduard Toldrà van ocupar una bona part del concert. La soprano Mireia Tarragó, que abans havia cantat lied d’Hugo Wolf, va encetar aquesta tanda amb Abril i Recança. La també soprano Laia Cladellas, que al començament havia interpretat dues peces de Richard Strauss, va agafar el relleu amb Festeig i Maig. Irene Mas, una altra soprano, va continuar amb Cançó de l’amor que passa i Camins de fada, i el tenor Marc Garcia ho va fer amb El gessamí i la rosa i Mañanita de San Juan.
Si el tenor havia encetat la seva intervenció amb cançons del Dichterliebe de Robert Schumann, Mas ho va fer amb A Chloris, de Reinaldo Hahn i An der Mond de Franz Schubert. Gancedo va tenir una primera actuació amb tres de les Cuatro Canciones Argentinas, de Carlos Guastavino, cançons basades en melodies populars de Jujuy que una dona guaraní havia tramés al compositor. La soprano argentina va tenir una segona intervenció amb La canción de cuna para dormir a un negrito, una de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge que De los Ángeles interpretava magistralment i amb la que Gancedo va demostrar tot el seu talent que és molt. També van prendre part a la jam Sara Carmona i Isabella Gaudí.
Al piano s’alternaven Quimey Urquiaga i Marc Serra amb les partitures que anaven i venien, es perdien i es trobaven. Per acabar, tots els cantants amb el piano a quatre mans van retre homenatge a Victoria amb un dels seus lieder predilectes, An die Musik, de Schubert. Tot plegat, una festa musical per a una doble i merescuda celebració.
