«La manera de curar és recordar», deia Joe Biden en l’acte de record a les víctimes del coronavirus que es va celebrar davant del Lincoln Memorial poc abans que el president dels Estats Units prengués possessió. I per poder recordar, per comprendre el passat i el present, cal salvar els fons documentals que en són testimoni material. Aquesta és una tasca urgent, imprescindible… i quasi impossible, per la seva enormitat. Arxivers, investigadors, i donants s’enfronten a un ampli exèrcit d’enemics: des de la mala conservació dels fons, a un marc jurídic de vegades insuficient, la dispersió geogràfica o la destrucció deliberada de documents com a estratègia de guerra. O a la manca, més banal però no per això menys lesiva, de recursos suficients per mantenir-los.

Segons Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya «l’arxivística intenta respondre a dues grans preguntes: Som capaços de conservar a llarg termini el patrimoni documental? Som capaços de donar accés permanent a aquests documents?». Com el mateix Soler explica, això obre el ventall d’especialitzacions de la professió, i un arxiver pot treballar en el rescat de manuscrits medievals o, en canvi, dedicar-se a fer accessibles bases de dades digitals.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

La gestió documental és important i, de fet, fins a un 70 % de les peticions de dades que es fan a l’Administració, segons Soler, les gestionen els arxivers, que contribueixen a simplificar-ne la burocràcia. Però la vinculació històrica de l’arxivística amb l’àmbit de la cultura –i la idea romàntica que es mouen entre paper vell– no sempre juga a favor de la professió com a tal. Segons Soler «això fa que en alguns arxius comarcals només hi treballi una persona i per molt que se’ns hagi descrit de vegades com “els humanistes del segle XXI” és una tasca impossible per a algú en solitari.»

PUBLICITAT
Correos Market

«L’altre problema, a Catalunya, és l’adscripció orgànica als àmbits de cultura, que deixa fora tot aquest altre àmbit que és la gestió documental. A la cultura ni li agradem ni li interessem. El Departament de Cultura té un equip de quatre persones dedicades a la gestió documental per a tot el país, que es cobreix en part pel Consorci per l’Administració Oberta. La Subdirecció General d’Arxius i Gestió de Documents va quedar vacant de 2010 a 2019 i finalment la Generalitat va decidir fer desaparèixer la plaça».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.