El Gran Israel ja és aquí. No és cap altre el projecte del nou govern de Benjamin Netanyahu, del qual formen part dues formacions extremistes, una de religiosa ultraortodoxa i l’altra, dels colons ultranacionalistes, que volen l’ampliació de la colonització, l’ocupació de tot Cisjordània i fins i tot la despossessió de drets als israelians no jueus i la deportació de població palestina. És discutible que ho aconsegueixin, però són clars el propòsit i la política supremacista de dominació d’una comunitat nacional sobre una altra, la palestina, que paradoxalment és gairebé majoritària en el territori entre el riu Jordà i la Mediterrània.

La primera iniciativa del nou Executiu, sorgit de les urnes el 22 de novembre de 2022, ha estat una reforma judicial que posa sota control directe del Govern els nomenaments de jutges i fiscals, fins i tot del Tribunal Suprem, i destrueix la divisió de poders. No tan sols deixa mans lliures a Netanyahu per fer les seves polítiques extremistes i annexionistes, sinó que és un escut polític perquè es defensi en el procés en el qual està encartat en tres casos de corrupció, que inclouen l’acceptació de suborns essent primer ministre. Atès que Israel no té constitució, en cas que el Parlament aprovés la reforma i el Tribunal Suprem la tombés, es podria produir una crisi d’Estat, en la qual molts funcionaris, començant pels militars i la policia, es trobarien davant del dilema de triar entre l’Executiu i el Judicial.

L’efecte més directe del retorn de Netanyahu al Govern, després d’un breu parèntesi d’un any i mig dels governs de Yair Lapid i Naftali Bennett i d’haver-lo encapçalat durant 15 anys, és el final definitiu del procés de pau entre israelians i palestins, iniciat amb els acords d’Oslo l’any 1993. La fórmula dels dos estats encara convenia internacionalment, perquè és tranquil·litzant i permet, per tant, el manteniment de l’statu quo. Però les mesures preses pel nou Govern israelià, l’admirable mobilització civil israeliana contra el seu programa il·liberal, l’oposició de destacades figures polítiques conservadores i, fins i tot, la repugnància amb la qual ha estat rebut el nou rumb per part de les comunitats jueves liberals del món sencer, especialment la dels Estats Units, porten a aixecar acta dels fets: el procés de pau està mort i ja no té més recorregut.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.