L’aparició de les obres de Franz Kafka, de James Joyce i de Marcel Proust estableixen un abans i un després en la literatura contemporània, de manera que tota obra posterior les ha de tenir conscientment o inconscientment en compte. Amb unes altres paraules, han constituït tradició.

Enguany es commemora el centenari de la mort de l’autor francès amb nombrosos actes, celebracions i publicacions. Estudiosos, especialistes, editorials, associacions s’han afanyat a no deixar passar aquesta efemèride. París té en marxa tres exposicions simultànies, la del Museu Carnavalet, Marcel Proust, un roman parisien; la dedicada a Proust i la seva mare, al Museu de la cultura jueva, també al Marais, i la que s’inaugurarà a la Biblioteca Nacional. Noves edicions de l’obra han vist la llum aquests dies –els Essais, a La Pléiade, per exemple. Els estudis més recents d’especialistes com ara J. Yves Tadié, o d’Antoine Compagnon, també hi coincideixen.

A la Recerca del Temps Perdut, constitueix una font constant de lectura, relectures, estudis, assaigs, traduccions i reedicions de tota mena, arreu del món. Els grups de lectors i estudiosos els podem trobar escampats en moltes cultures. Són destacats els de França, els Estats Units, els Països Baixos, el Japó, el Regne Unit, així com a Catalunya: la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust.

La primera traducció que se’n va fer fou la iniciada en llengua castellana pel poeta Pedro Salinas i que Consuelo Berges s’encarregaria de completar. Una traducció que mitjançant les edicions de Josep Janés i, més endavant d’Alianza Editorial també escamparien l’obra pel continent americà.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament o accedeix si ja ets usuari/subscriptor.