La monumental biografia novel·lada de Benito Mussolini escrita per Antonio Scurati és, sens dubte, el fenomen literari dels últims anys. I no solament al sud dels Alps. El primer volum, M. El hijo del siglo (2018), que aborda els anys de la conquesta del poder per part del feixisme (1919-1924), s’ha traduït ja a quaranta idiomes i aviat es convertirà en una sèrie televisiva. En el segon volum, M. El hombre de la providencia (2020), Scurati relatava els anys de la instauració de la dictadura i l’anihilament definitiu de qualsevol oposició interna (1925-1932). Ara, amb Los últimos días de Europa, que en les intencions de l’autor s’havia de titular El libro de la infamia, l’escriptor napolità se centra en els mesos que van de la primavera de 1938 a la de 1940, un bienni crucial per al destí d’Itàlia, del continent i de tot el món.
El novel·lista com a ‘bricoleur’
En una entrevista recent, Scurati definia el novel·lista com un bricoleur que recull els fruits produïts pels arbres d’altres disciplines, des de l’assaig a la filosofia, passant per la poesia i la història. Això li permet assemblar un producte, la novel·la, que es presenta com a «forma de coneixement» per a qualsevol públic. Encara que ho semblin, doncs, les obres de Scurati no són assajos històrics ni ho volen ser. El mateix escriptor les defineix com a «novel·les documentals», ja que, en les seves pàgines, «la història es fa novel·la». Com a novel·lista, doncs, l’autor és extremament fidel als fets documentats.
En aquest volum, potser, ho és encara més que en els anteriors. De fet, Scurati no solament segueix el desenvolupament dels esdeveniments històrics que adquireixen una dimensió internacional, sinó que introdueix més citacions que en el passat. Una prova en són els documents citats al final de cadascun dels capítols breus que li serveixen per demostrar que els pensaments i les reflexions que a vegades posa en boca dels seus personatges recalquen literalment el que aquests van deixar escrit en documents oficials, articles de premsa, cartes privades o diaris personals en aquells mateixos moments.
