Angela Merkel se’n va com una de les dirigents més reconegudes de la història europea. Reconeguda a casa i reconeguda arreu. No sol succeir. En política hi ha molt pocs finals feliços. No sol passar ni tan sols a la república de l’estabilitat per excel·lència que és Alemanya. La seva popularitat ha anat creixent i consolidant-se al llarg dels seus 16 anys i els quatre mandats com a cancellera, després d’una arribada al cim del poder civil contemplada amb arrogant escepticisme per molts dels seus mateixos companys de la coalició conservadora.

Va experimentar, sobretot al començament de la seva carrera, una mena de síndrome de «Jo Claudi», l’emperador menyspreat que va arribar gairebé accidentalment a la màxima magistratura. Ara, en canvi, quan se’n va, la sensació de buit és clamorosa i creixen els dubtes sobre el futur després de tants anys de moderació, centrisme, predicibilitat i confiança. Bona part del seu llegat és irreversible, però no hi ha cap seguretat que qui la succeeixi en tregui tot el rendiment ni mantingui el mateix nivell de protagonisme d’Alemanya en un moment de canvi d’era ple d’avatars imprevisibles.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Merkel ha esdevingut un símbol global, segons la seva biògrafa espanyola, Ana Carbajosa. «Representa una era, la del multilateralisme enfront de la marea nacionalista» –escriu a Angela Merkel. Crónica de una era (Planeta), tot just aparegut a les llibreries. I afegeix: «La defensa de la ciència i els fets davant del populisme i els fets alternatius [...] personifica una altra forma de fer política. Pausada, reflexiva, des de la raó. El món està assedegat de sentit comú i Merkel l’ha proporcionat des que ha assumit el poder.»

PUBLICITAT
Correos Market

 

Sense abaixar la guàrdia

La cancellera ha arribat al final del seu trajecte sense abaixar la guàrdia en cap de les seves responsabilitats. La gestió de la covid, la seva actitud davant de les catastròfiques inundacions a la regió del Rin i la negociació amb Washington sobre el gasoducte Nordstream-2 han demostrat que Alemanya ha estat governada fins al moment final del relleu. Ben diferent és el que ha succeït dins de la coalició conservadora, CDU-CSU, que ha dirigit el govern

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.