Si bé la pandèmia no s’ha acabat oficialment, podem advertir que es troba en clar retrocés. Un exemple n’és l’aforament complet a tots els espais culturals. La pandèmia ha permès valorar la necessitat de la cultura, la creació, la producció, la distribució i l’exhibició, que avui s’aprecien des d’una altra òptica. Avui sabem, amb més claredat que abans, que el consum cultural es dóna essencialment en els espectacles en viu, com les arts escèniques i la música, i aquells que es comparteixen, com és el cinema, o són participatius, com és el cas dels espectacles immersius.

La majoria de les persones, quan es van veure obligades a quedar-se a casa i respectar el confinament, van substituir les experiències culturals per trobades en línia entre amics o familiars. Es podria asseverar que els ciutadans necessiten la cultura per socialitzar més que per comprendre el món. Les dades han mostrat un augment de la compra de llibres via plataformes com Amazon, en els seus diversos formats de compra, però aquest augment no abasta a la gent que assisteix habitualment al teatre, a concerts o a museus.

És important subratllar el fet que els ciutadans aprecien més la cultura quan és compartida; durant el confinament, aquestes persones van deixar de «consumir» cultura. La necessitat de socialització, un tret característic de la condició humana, ha permès aflorar que no hi ha una consciència cultural arrelada en els ciutadans espanyols, sinó més aviat la cultura, en les seves diverses manifestacions en viu, és entesa com un vehicle per viure experiències que puguin ser compartides.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Espanya ha estat l’únic país europeu que ha mantingut oberts els teatres o llibreries durant els mesos més durs de la pandèmia.

La segona constatació és que el triomf de les plataformes audiovisuals com Netflix o HBO, si exceptuem Filmin, ha homogeneïtzat encara més els estàndards visuals, afavorint un entreteniment basat en l’algoritme. Des de les plataformes s’ha potenciat un nou gènere audiovisual que podríem anomenar «políticament correcte» perquè evita molestar o violentar l’espectador amb propostes de sèries i films que puguin ser especialment torbadors. La pandèmia ha afavorit les subscripcions a tota mena de plataformes que conviden els espectadors a seguir les vicissituds dels seus herois i heroïnes.

Les plataformes, amb algunes notables excepcions com la sèrie Missa de Mitjanit de Mike Flanagan emesa per Netflix o Baron Noir de Ziad Doueiri emesa per HBO, han prioritzat el gust dels espectadors a la voluntat creativa dels realitzadors. Ara, la indústria audiovisual sap amb precisió què agrada als espectadors i els ho facilita multiplicat per quatre. Sap quines són les tecles que ha de tocar perquè una sèrie tingui èxit, creant sèries clòniques en tota mena de gèneres. La pandèmia ha coronat el sector audiovisual com el sector de major creixement de les empreses culturals.

 

Un bé essencial

La tercera constatació és que el sector cultural que tantes vegades ha estat vilipendiat per la seva dinàmica empresarial atomitzada, que per a alguns li impedia ser un actor important des del punt de vista econòmic, ha demostrat una gran capacitat d’organització associativa. Ha tingut la capacitat de mostrar-se com un interlocutor vàlid davant les administracions i amb gran capacitat de negociació. Espanya ha estat l’únic país europeu que ha mantingut oberts els teatres o llibreries durant els mesos més durs de la pandèmia. A Catalunya, la plataforma ACTUA ha aconseguit arrencar la històrica reivindicació d’elevar el pressupost de la Conselleria de Cultura al 2 %, que avui representa l’1,1 % dels comptes de la Generalitat.

Hem constatat que el sector cultural, fins i tot en el camp dels grans festivals, ha sabut respondre davant dels efectes negatius de la covid-19 mostrant-se unit i amb capacitat d’interlocució amb els estaments polítics i sanitaris. La cultura ha aconseguit ser valorada finalment com un bé essencial que implica posicionar-la en el mateix rang que l’alimentació o la salut. El sector cultural surt reforçat de la crisi. Per consegüent, poden millorar les seves perspectives de creixement aixecat per sectors com l’audiovisual, els videojocs, els espectacles immersius de la mà del sector teatral o els festivals/plataformes musicals. Les associacions professionals han sabut treure el millor del sector en les pitjors condicions imaginables i que es reconegui la cultura com a factor econòmic clau per a Espanya.

 

El control dels continguts

La quarta constatació és que el sector de la cultura, a diferència d’altres sectors que anhelen tornar a la normalitat sense que canviïn gaires coses, sap que s’inicia un procés de canvis profunds del sector en comprendre que la tecnologia, la investigació i la innovació seran claus per al seu futur desenvolupament. La lluita per la supremacia en l’elaboració i control dels drets IP dels productes que es produeixen seran determinants, ja que cada vegada hi ha més actors que volen incidir en el sector cultural. Empreses de telecomunicacions, serveis, plataformes logístiques i entitats financeres han consolidat sòlides propostes per entrar o continuar aprofundint en l’obtenció i el control dels continguts.

Després de la pandèmia, el sector cultural surt reforçat des del punt de vista empresarial, però amb el dubte de qui definirà finalment les noves regles del joc del sector. Seran els espectadors, cada vegada més presents en la cadena de valor de l’elaboració dels continguts? Serà la tecnologia, amb els seus algoritmes? Serà la convergència empresarial? L’aparició d’actors d’altres àmbits econòmics? O serà el nou paper que han de jugar les institucions públiques, amb més compromís econòmic i de suport financer? Serà determinat pel talent dels artistes i creadors que marcaran noves tendències en aquest nou camp cultural després de la pandèmia?

El que sí que és segur és que el sector cultural ha crescut, madurat i comprès que el seu futur passa per la col·laboració per fer un possible canvi global del seu estatus en la societat que arrossegui tots els sectors a veure la cultura com un sector estratègic per a Espanya.