Poques veus igualen el profund coneixement del món eslau i la capacitat narrativa i divulgadora de l’historiador alemany Karl Schlögel (Allgäu, 1948). Com m’explicava el professor José María Faraldo –un dels pocs veritables especialistes espanyols, autor de dos llibres recents: Sociedad Z. La Rusia de Vladimir Putin (Báltica, 2022) i Rusofobia (Catarata, 2023)–, aquesta obsessió per saber i entendre hauria dut a l’aleshores jove historiador alemany a protagonitzar aventures com la de travessar la immensitat soviètica fent autoestop, tot enllaçant camioners capaços de recitar-li poemes sencers de Puixkin o fragments de Txékhov amb una descoberta a peu de carrer de l’impacte dels grans fets històrics sobre la quotidianitat.
Superat aquell atreviment juvenil iniciàtic, descartada la faceta com a traductor i periodista, i ja amb una posició acadèmica consolidada com a catedràtic (primer a la Universitat de Constança i després a la Viadrina de Frankfurt), ha construït des de la història cultural i volum a volum una sòlida interpretació del darrer segle russo-soviètic. A redós d’aquest prestigi i coincidint amb l’actual guerra a l’extrem oriental d’Europa, Acantilado acaba de recuperar el seu Ucrania, encrucijada de culturas (traducció de José Aníbal Campos). Publicat originalment el 2015, Schlögel hi analitzava la convivència entre les diferents herències civilitzadores al trencaones urbà personificat, com s’adverteix al subtítol, en vuit ciutats: Kíiv, Odessa, Ialta, Khàrkiv, Dnipró, Donetsk, Txerníhiv i Lviv.
Conscient que aquest gran país «no ha existido para nosotros, o lo ha hecho sólo como una realidad marginal», l’aproximació cercava l’analogia, tot presentant Ucraïna com una mena d’Europa en miniatura: profundes arrels històriques, barreja (no sempre pacífica, ni tampoc sempre conflictiva) de cultures, sacsejada per successives potències, multiètnica i plurinacional, víctima del pitjor i protagonista del millor. Aquesta vindicació del seu valor intrínsec prenia, a més, un sentit d’advertència davant la temptació de pensar que la història ha acabat, que la democràcia sempre avança, que les llibertats es troben consolidades... Per al Schlögel d’aleshores –i el temps li ha donat la raó–, Occident no es podia permetre desentendre’s de la situació ucraïnesa, ni pensar que la desestabilització russa era limitada.
Si l’original, escrit sota l’impacte de l’annexió de la península de Crimea i la guerra del Donbass, ja era una dura crítica a la deriva autoritària i agressora del president Putin, aquesta edició actualitzada rebla la censura amb un pròleg i un llarg epíleg nous, datats «després del 24 de febrer de 2022». L’epíleg, en realitat, agrupa diferents textos (articles i manifestos) signats per Schlögel al llarg dels primers mesos del conflicte. Ucrania, encrucijada de culturas es transforma així també en esperança. Veure com bona part de l’opinió pública ha fet seva la causa ucraïnesa i com s’ha fet evident la veritable naturalesa de l’amenaça encapçalada per Putin, «puede servirnos para llamar a las cosas por su nombre».
