El que va començar com una necessitat de la Xina per tenir fonts de proveïment i dels països de l’Amèrica Llatina per obrir nous mercats, s’ha acabat convertint en un dilema que la pandèmia ha accentuat. Triar entre Washington i Pequín. Els tres elements que han portat a aquesta situació han estat la forta dependència comercial de la Xina dels països productors de matèries primeres, hidrocarburs i agroalimentaris; les importants inversions xineses en infraestructures, tecnologia de comunicacions i indústria extractiva, i, també, la diplomàcia de la salut que està decantant el reconeixement de la República Popular de la Xina alhora que retira el suport diplomàtic a Taiwan (República de la Xina).

L’enfrontament entre Washington i Pequín per l’hegemonia econòmica i tecnològica i el risc de seguretat que va marcar l’estratègia de Donald Trump no han canviat amb la presidència de Joe Biden. Malgrat el canvi de formes, atès el suport polític transversal que als Estats Units rep la política vers la Xina, la tensió es mantindrà.

L’Amèrica Llatina es troba enmig de les dues potències, puix que el fet més significatiu de la inserció internacional de la regió ha estat la irrupció de la Xina en el pati del darrere dels Estats Units. Avui la Xina és el principal soci comercial de Sud-amèrica, ja que ha desplaçat els Estats Units i Europa, els seus socis tradicionals. Per aquesta, raó els països llatinoamericans volen tenir bones relacions amb la Xina, però Washington vol que els països s’alineïn amb les seves posicions i restringeixin el comerç i les inversions xineses.

La Xina ha accentuat la seva ofensiva diplomàtica a la regió, amb iniciatives com la Reunió Ministerial del Fòrum Xina-Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) i un programa de diplomàcia mèdica aprofitant la pandèmia de la covid-19. Tot i que el govern xinès ha posat fre als préstecs sobirans a determinats països, com Veneçuela pel seu risc, les empreses xineses segueixen invertint a la regió. Comerç, inversions i diplomàcia són les tres línies d’acció de l’estratègia xinesa a l’Amèrica Llatina i sobre aquestes bases es fonamenta la posició dels països de la regió.

El detonant de la nova relació ha estat el comerç i les inversions. El comerç entre la Xina i l’Amèrica Llatina el 1976 només arribava a 200 milions de dòlars, mentre que el 1988 ja era de 2.800 milions. Però el gran salt es produeix en els darrers anys. De 10 mil milions de dòlars l’any 2000 i 40 mil el 2005, a 307 mil milions el 2018. L’increment del comerç ha anat acompanyat a partir del 2010 de les inversions i dels fluxos financers. Les aportacions de la banca xinesa a la regió ja són superiors a les del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Inter-Americà de Desenvolupament (BID) i el Banc de Desenvolupament de l’Amèrica Llatina junts.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La Xina és el principal soci comercial de la majoria dels països sud-americans. La gran recessió de 2008 va impactar en el comerç i els països menys dependents de la Xina i més especialitzats en manufactures van aguantar millor, com va ser el cas de Mèxic, a diferència dels països més orientats a l’exportació de matèries primeres i, per tant, dependents de la demanda xinesa. L’impacte de la pandèmia i la caiguda de la demanda de la Xina van tornar a impactar en les economies llatinoamericanes, però ara, amb una forta crisi, veuen la seva oportunitat en la recuperació econòmica de la Xina.

Malgrat que el comerç amb la Xina no és igual en tots els països de la regió, l’expansió industrial i tecnològica de la Xina l’ha obligat a cercar fonts de proveïment d’hidrocarburs, matèries primeres i aliments arreu del món i ha trobat a Llatinoamèrica un dels seus grans proveïdors. La demanda xinesa de petroli s’ha concentrat en països com Veneçuela. L’Equador hi exporta el 70 per cent de la seva producció. Mentre que en la demanda de matèries primeres, que formen la base del comerç amb diversos països, destaquen el Brasil, Xile, l’Argentina i el Perú. A Xile, la gran majoria de les seves exportacions es concentra en el coure. La Xina és el més gran importador mundial de coure i Xile n’és el principal exportador.

Bolívia i la Xina van donar caràcter estratègic a les seves relacions durant el Govern d’Evo Morales (2006-2019).

En el cas del Brasil, una considerable proporció de les export