Després de visitar la nova edició d’ARCO a Madrid, un té la impressió d’assistir a una disputada competició entre els artistes per atraure la sensibilitat dels ciutadans, més que la dels compradors, cap a l’agenda estètica i els continguts que dominaran l’art contemporani. Si fa uns anys l’art contemporani es mostrava atent a l’art indigenista basat en la lluita contra l’explotació del territori, contra la pèrdua de la identitat o contra el capitalisme, ara es comença a centrar a crear mitologies inexistents. S’inclina per apropiar-se del passat, el folklore, els mites, les danses, els materials naturals, com ara la palla o l’argila, per crear una nova mitologia ètnica. Busca, mitjançant aquestes mitologies creades a partir d’elements d’altres mitologies, una mena d’estudi d’antropologia social que permeti estudiar i desvetllar patrons de comportament de la societat occidental.

La galeria Marlborough exposava aquest any a ARCO una peça de Laura Anderson Barbata amb el títol Procesión de Alebrijes, (2011-2012). L’obra és una composició de petites figures que evoquen els alebrijes de l’artesania mexicana realitzats amb cartró o paper. Són figures fantàstiques, estranyes i molt coloristes on es barregen elements reals, imaginaris i còsmics. Amb els seus colors vibrants i extrems, la composició ens transporta a un estat d’ensomni i, alhora, de despertar. Barbata recrea aquest món mitològic amb 23 figures creades combinant fusta tallada i pintada i fibra de pita de Oaxaca amarrada a mà i cosida sobre tela de cotó. La peça és una desfilada de criatures fantàstiques amb noms tan curiosos com Dogon Alebrije, Alebrije Elefantita, Mamà jaguar amb bebè plorant, Tucan pescant parat al cap del seu pare, Girafa elegant o Dàlmata vestit de llunes.

Significats ocults a la raó

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.