Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958), coordinador general d’EH Bildu des del 2017 (va ser reelegit el 2021), va donar el passat 18 d’octubre un pas més a l’hora de lamentar el dolor causat per ETA, sense demanar, però, explícitament perdó. Un llarg camí als seus 63 anys des que quan en tenia 19 es va integrar a l’organització terrorista, en la seva branca politicomilitar, per després passar-se a la militar el 1984. La seva trajectòria està plena de detencions, judicis i quatre condemnes de presó, l’última pel polèmic cas Bateragune.

El 1977 va fugir a França quan es va conèixer la seva pertinença a un grup armat responsable de l’explosió d’una gasolinera, robatoris a mà armada i l’assalt al govern militar de Sant Sebastià, entre altres accions. El febrer de 1979 va participar en el segrest del director de l’empresa Michelin a Vitòria, Luis Abaitua, pel qual va ser condemnat el 1989 a sis anys i un dia de presó. Va ser acusat també d’altres tres segrestos, dels quals va resultar absolt.

La seva entrada en política es va produir el febrer de 1998, quan va ser escollit membre i portaveu de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna (HB), una mesa més moderada que la que va ser empresonada per una sentència del Tribunal Suprem a set anys de presó el novembre de 1997. En aquell moment, Otegi va declarar: «Tinc claríssim que la majoria dels bascos no comparteix la lluita armada d’ETA». El 8 d’agost de l’any 2000, però, va qualificar de «companys» i «patriotes bascos» quatre membres d’ETA que van morir en esclatar-los una bomba que portaven al cotxe.

PUBLICITAT
Correos Market

 

El final d’ETA

Van passar molts anys sense que Otegi –diputat al Parlament basc entre 1995 i 2005– es desvinculés de la violència d’ETA, que, segons ell, «obeeix a raons d’estricta naturalesa política». «La nostra posició ha estat semblant a la mantinguda durant dècades pel Sinn Fein a Irlanda o pel mateix Nelson Mandela a Sud-àfrica», va declarar a El País el 17 d’octubre de 2010. En aquella entrevista ja es mostrava contrari a la violència i a l’anomenat «impost revolucionari». «Les armes, totes les armes, han de desaparèixer definitivament de l’equació política basca», va dir, afegint que «no existeix cap més camí cap a la independència que el que es desenvolupi per vies pacífiques i democràtiques. No veiem compatible amb l’estratègia independentista el recurs a la violència armada».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.