Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958), coordinador general d’EH Bildu des del 2017 (va ser reelegit el 2021), va donar el passat 18 d’octubre un pas més a l’hora de lamentar el dolor causat per ETA, sense demanar, però, explícitament perdó. Un llarg camí als seus 63 anys des que quan en tenia 19 es va integrar a l’organització terrorista, en la seva branca politicomilitar, per després passar-se a la militar el 1984. La seva trajectòria està plena de detencions, judicis i quatre condemnes de presó, l’última pel polèmic cas Bateragune.

El 1977 va fugir a França quan es va conèixer la seva pertinença a un grup armat responsable de l’explosió d’una gasolinera, robatoris a mà armada i l’assalt al govern militar de Sant Sebastià, entre altres accions. El febrer de 1979 va participar en el segrest del director de l’empresa Michelin a Vitòria, Luis Abaitua, pel qual va ser condemnat el 1989 a sis anys i un dia de presó. Va ser acusat també d’altres tres segrestos, dels quals va resultar absolt.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La seva entrada en política es va produir el febrer de 1998, quan va ser escollit membre i portaveu de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna (HB), una mesa més moderada que la que va ser empresonada per una sentència del Tribunal Suprem a set anys de presó el novembre de 1997. En aquell moment, Otegi va declarar: «Tinc claríssim que la majoria dels bascos no comparteix la lluita armada d’ETA». El 8 d’agost de l’any 2000, però, va qualificar de «companys» i «patriotes bascos» quatre membres d’ETA que van morir en esclatar-los una bomba que portaven al cotxe.

PUBLICITAT
Correos Market

 

El final d’ETA

Van passar molts anys sense que Otegi –diputat al Parlament basc entre 1995 i 2005– es desvinculés de la violència d’ETA, que, segons ell, «obeeix a raons d’estricta naturalesa política». «La nostra posició ha estat semblant a la mantinguda durant dècades pel Sinn Fein a Irlanda o pel mateix Nelson Mandela a Sud-àfrica», va declarar a El País el 17 d’octubre de 2010. En aquella entrevista ja es mostrava contrari a la violència i a l’anomenat «impost revolucionari». «Les armes, totes les armes, han de desaparèixer definitivament de l’equació política basca», va dir, afegint que «no existeix cap més camí cap a la independència que el que es desenvolupi per vies pacífiques i democràtiques. No veiem compatible amb l’estratègia independentista el recurs a la violència armada».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.