Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958), coordinador general d’EH Bildu des del 2017 (va ser reelegit el 2021), va donar el passat 18 d’octubre un pas més a l’hora de lamentar el dolor causat per ETA, sense demanar, però, explícitament perdó. Un llarg camí als seus 63 anys des que quan en tenia 19 es va integrar a l’organització terrorista, en la seva branca politicomilitar, per després passar-se a la militar el 1984. La seva trajectòria està plena de detencions, judicis i quatre condemnes de presó, l’última pel polèmic cas Bateragune.

El 1977 va fugir a França quan es va conèixer la seva pertinença a un grup armat responsable de l’explosió d’una gasolinera, robatoris a mà armada i l’assalt al govern militar de Sant Sebastià, entre altres accions. El febrer de 1979 va participar en el segrest del director de l’empresa Michelin a Vitòria, Luis Abaitua, pel qual va ser condemnat el 1989 a sis anys i un dia de presó. Va ser acusat també d’altres tres segrestos, dels quals va resultar absolt.

La seva entrada en política es va produir el febrer de 1998, quan va ser escollit membre i portaveu de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna (HB), una mesa més moderada que la que va ser empresonada per una sentència del Tribunal Suprem a set anys de presó el novembre de 1997. En aquell moment, Otegi va declarar: «Tinc claríssim que la majoria dels bascos no comparteix la lluita armada d’ETA». El 8 d’agost de l’any 2000, però, va qualificar de «companys» i «patriotes bascos» quatre membres d’ETA que van morir en esclatar-los una bomba que portaven al cotxe.

 

El final d’ETA

Van passar molts anys sense que Otegi –diputat al Parlament basc entre 1995 i 2005– es desvinculés de la violència d’ETA, que, segons ell, «obeeix a raons d’estricta naturalesa política». «La nostra posició ha estat semblant a la mantinguda durant dècades pel Sinn Fein a Irlanda o pel mateix Nelson Mandela a Sud-àfrica», va declarar a El País el 17 d’octubre de 2010. En aquella entrevista ja es mostrava contrari a la violència i a l’anomenat «impost revolucionari». «Les armes, totes les armes, han de desaparèixer definitivament de l’equació política basca», va dir, afegint que «no existeix cap més camí cap a la independència que el que es desenvolupi per vies pacífiques i democràtiques. No veiem compatible amb l’estratègia independentista el recurs a la violència armada».

Malgrat el seu discurs actual, Otegi no ha condemnat mai els atemptats d’ETA ni ha demanat perdó a les víctimes.

Un any abans del final de «l’activitat armada» d’ETA, Otegi deia que «la decisió de suspensió temporal o definitiva de la lluita armada no pot ni ha d’estar subjecta a l’existència d’acords de naturalesa política entre forces polítiques». «La nostra posició respecte a una solució pacífica i democràtica del conflicte és irreversible», va assegurar també en la mateixa entrevista. «La nostra coincidència amb ETA es limita exclusivament a compartir objectius estratègics: la independència i el socialisme per a Euskal Herria». «Que desaparegui la violència armada d’ETA no suposa la desaparició del conflicte entre el País Basc i l’Estat», la solució del qual és «reconèixer la identitat nacional del poble basc i el dret i el respecte a què la ciutadania basca decideixi lliure, pacíficament i democràticament el seu futur sense més límit que la mateixa voluntat popular».

En la seva primera entrevista després del final del terrorisme, Otegi va admetre que la «pau», és a dir, «l’absència de violència d’ETA», «ja ha arribat i ni ha tingut ni tindrà preu polític», al mateix temps que va lamentar «profundament no haver pogut contribuir de manera més eficaç a fer que aquest escenari s’hagués produït molt abans» (Diario Vasco, 28-11-2011).

 

El mirall català

Otegi creu que «és cada vegada més evident la capacitat de l’independentisme d’aglutinar amples majories socials. Per això, s’han encès totes les alarmes a l’Estat, i el seu únic objectiu és guanyar temps, practicant l’immobilisme […] En el cas del País Basc, està utilitzant la qüestió de les conseqüències del conflicte per guanyar temps, amb un únic objectiu: que no es posi en marxa un altre procés com el de Catalunya», va declarar a Berria (26-10- 2014), reconeixent que aquesta aspiració és l’objectiu del canvi d’estratègia de l’esquerra abertzale. El procés català «tindrà dificultats, obstacles terribles, però, en la meva opinió, és irreversible. I ho és perquè el procés, en el seu origen i desenvolupament, ha sorgit del poble».

«L’actitud del PP amb l’escenari de pau que s’ha obert al nostre país és clarament de sabotatge, de blocatge, de foment de la divisió…»

El dirigent d’EH Bildu, que va visitar el Parlament de Catalunya el 17 de maig de 2016 per «escoltar i aprendre d’un procés exemplar, democràtic i pacífic que està descosint les costures de l’Estat», va explicar a Vilaweb (27-1-2017): «Nosaltres, allà tancats [a la presó] ens emocionàvem amb el procés català i ens frustràvem amb la situació del nostre país […] Nosaltres ploràvem quan vèiem les manifestacions de la diada […] Hi ha gent que diu que l’independentisme català ha après molt del basc. Jo crec que som nosaltres que aprenem molt de l’independentisme català.»

A Catalunya, segons Otegi, «una majoria social ha arribat a la conclusió que l’Estat espanyol no serà mai el seu Estat i no el respectarà mai. Per això cal construir un Estat propi […] En canvi, al País Basc encara hi ha molta gent que continua veient que és possible canviar l’Estat».

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Malgrat el seu discurs actual, Otegi no ha condemnat mai els atemptats d’ETA ni ha demanat perdó a les víctimes. «Com haig de condemnar quelcom que no vaig condemnar en el seu dia i pel que ja he pagat?», es va preguntar al programa Salvados, de La Sexta (17-4-2016). La condemna, a més, entorpiria la feina de «conduir tota l’esquerra abertzale a la reflexió» i apostar per la via política i democràtica, i «reforçaria sectors» que segueixen defensant «la lluita armada», va justificar. Tampoc no va condemnar el terrorisme en una entrevista al canal 24 Horas, de TVE, que va aixecar molta polseguera pel fet que la televisió pública espanyola l’acollís.

 

El cas Bateragune

Otegi no creu en la separació de poders a l’Estat espanyol. «L’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional són instruments polítics que actuen sota el control del Govern» (Berria, 26- 10-2014). «Aquí s’hi construeixen proves falses… i, de fet, tenen l’avantatge que no han de menester proves per a condemnar algú; tenen tribunals ad hoc que responen a impulsos polítics» (Vilaweb, 27-1-2017). L’última vegada que va estar a la presó va ser pel polèmic cas Bateragune, en què va ser condemnat per l’Audiència Nacional a deu anys de presó i deu d’inhabilitació per l’intent de reconstruir la Mesa Nacional de la il·legalitzada Herri Batasuna.

Posteriorment, el Suprem va rebaixar la pena a sis anys i mig perquè no va veure provat que Otegi i els seus companys jutjats fossin dirigents d’ETA, sinó només integrats a l’organització. La sentència, però, va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg, que va condemnar Espanya per vulnerar el dret a un judici just. El TEDH va veure dubtes raonables sobre el tribunal de l’Audiència Nacional, en què figurava la magistrada Ángela Murillo, que el març de 2020 havia estat apartada per suposada manca d’imparcialitat en un judici anterior a Otegi per enaltiment del terrorisme. Murillo li va preguntar si condemnava ETA i, davant la negativa d’aquest a respondre, li va llançar: «Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta». El Suprem va anul·lar el judici, que es va repetir i Otegi va ser absolt.

Després de la sentència del TEDH, el Suprem va ordenar la repetició del judici del cas Bateragune, però això no s’ha fet perquè el Tribunal Constitucional va acceptar a tràmit el recurs d’Otegi i va decidir suspendre cautelarment la repetició de la vista. El TEDH també va dictaminar a favor d’Otegi el març de 2011 per vulneració de la llibertat d’expressió en ser condemnat pel Suprem a un any de presó per haver dit que el Rei era «el cap dels torturadors».

El 4 de març de 2016, Otegi va reconèixer que l’esquerra abertzale no va saber interpretar durant «llargs anys» que «la societat basca exigia que el final de la lluita armada es donés molt abans» (Euskal Telebista). Malgrat això, creu que les resistències vénen d’altres sectors. Sobre el cas Bateragune, va explicar a Vilaweb: «Nosaltres teníem absolutament clar que acabaríem sent detinguts i empresonats. Per una raó molt senzilla: treballàvem pel canvi d’estratègia de l’esquerra independentista. I l’Estat no considerava que aquesta possibilitat fos bona per als seus interessos […] No volien una situació de pau […] L’actitud del PP amb vista a l’escenari de pau que s’ha obert al nostre país és clarament de sabotatge, de blocatge, de foment de la divisió interna…»

Més endavant, afirmava: «Somiaven la derrota política i militar. Somiaven el manteniment –dit amb cruesa– d’una lluita armada amb violència de baixa intensitat que els permetés continuar fent negoci polític, electoral i econòmic», i assegurava que «l’Estat estava disposat a suportar morts de manera controlada». Admetia que «hi ha gent que s’escandalitza quan dic això», però, en la mateixa línia, va declarar a Salvados (17-4-2016) que «la policia espanyola i la Guàrdia Civil estan fent tot el possible perquè el desarmament d’ETA no es produeixi».

 

Apropament a les víctimes

El 18 d’octubre del 2021, coincidint amb els deu anys des que ETA va anunciar «el cessament de la seva activitat armada», Otegi va llegir la declaració més contundent fins llavors de rebuig de la violència i d’apropament a les víctimes: «Sentim el seu dolor i […] afirmem que no s’hauria d’haver produït mai, a ningú pot satisfer que tot allò succeís, ni que s’hagués perllongat tant en el temps […] Res del que diguem no pot desfer el dany causat, però […] és possible almenys alleujar-lo des del respecte, la consideració i la memòria […] Sentim enormement el seu sofriment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo.»

En el comunicat, hi ha una referència als 187 presos d’ETA per als quals no demana l’amnistia, sinó l’aplicació de la llei ordinària, que suposaria, segons ell, que dos terços estiguessin ja en llibertat. En una entrevista amb Pablo Iglesias a CTXT, Otegi va valorar que aquesta declaració «marca un punt d’inflexió en termes d’aportació ètica, política i humana a la construcció encara pendent d’un marc de pau justa, estable i duradora». Encara que es declara profundament independentista, actualment proposa una Confederació Basconavarresa confederada amb l’Estat espanyol.