Carlos Losilla
Crític de cinema, autor de Flujos de la Melancolía i de Raoul Walsh (Cátedra, 2020).
Desencís a la italiana
L’estrena de ‘La última ronda en Venecia’ ha retornat a l’actualitat la gran –i oblidada– tradició del cinema italià
Modernitat intempestiva
Potser el cinema modern espanyol no va néixer amb l’europeu sinó una mica més tard, coincidint amb la Transició
El cinema que es desborda
A ‘El día de la revelación’, l’última pel·lícula de Steven Spielberg, topa de cara amb el cinema quan menys s’ho espera
Sempre en moviment
Robert Duvall va ser un actor més complex que no semblava: amb llums i ombres, els seus millors personatges encara resulten enigmàtics
Alta costura i marques blanques
A vegades el cinema és una arma política que ataca per on menys ho esperem: adoptant les formes humils de la comèdia, per exemple
El cinema silenciat
‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976
Esvaïments
‘Así llegó la noche’, el tercer llargmetratge d’Ángel Santos, és una de les joies ocultes de l’últim cinema espanyol
Ficcions que apareixen i desapareixen
A ‘Amarga Navidad’, Almodóvar s’arrisca i s’exposa fins al punt de posar-se en dubte ell mateix com a cineasta
