Nascut a Buenos Aires l’any 1937, Humberto Rivas va arribar a Barcelona poc abans del cop d’estat de Videla a l’Argentina, i es va convertir en un autor de gran rellevància per a la fotografia catalana contemporània.

Aviat va obrir un estudi de fotografia publicitària i es va començar a relacionar amb els moviments fotogràfics experimentals a través de la revista Nueva Lente. Natures mortes, façanes de comerços decadents, paisatges urbans nocturns i diürns, retrats de personatges de Catalunya i de persones anònimes… la seva era una mirada avantguardista que rere l’objectiu no se cenyia al documental estricte.

Rivas, que creia en el potencial artístic de la fotografia, va sacsejar el realisme imperant des dels anys de la postguerra. Autor prolífic, va conrear amb especial interès dos grans temes: el retrat i el paisatge. El primer, el treballava sota la premissa de capturar la persona rere el personatge –el seu arrelament a Barcelona va coincidir amb l’aflorament de personalitats lligades a la política i a la cultura catalanes, que va fotografiar alhora que creixia el seu renom. Els espais urbans decadents i buits són els preferits pel Rivas paisatgista que, a la manera d’un Edward Hopper fotògraf, ens parla de la presència des de l’absència.

L’any 1996, rep el premi Ciutat de Barcelona i un any més tard el Premio Nacional de Fotografía atorgat pel Ministeri de Cultura; dies abans de rebre la Medalla d’or al mèrit artístic de la ciutat, el 2009, Rivas mor a Barcelona. Les fotografies que componen aquest àlbum formen part del seu fons, dipositat des de fa uns anys a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona en règim de comodat i adquirit el passat mes de febrer de manera definitiva per l’Ajuntament de la ciutat, que assegura així la conservació, custòdia i difusió per a generacions futures d’una obra que va saber retratar una època i els seus protagonistes des de l’experimentació.