Certament estem vivint moments difícils i complicats. Ho són per a tothom i a tots els nivells. Ho són per als qui governen i per als qui som governats. La conjunció de les crisis sanitària i econòmica ha tingut un efecte demolidor en les estructures econòmiques, socials i polítiques. La incertitud generalitzada respecte al futur immediat o més llunyà ha esdevingut general i ha provocat que faltin les respostes just en el moment en què més abunden les preguntes. Preguntes sense resposta en tots els àmbits, el personal i familiar, el professional, de la nostra ciutat, del nostre país i, per descomptat, en l’àmbit global.

Davant d’aquesta situació, la mateixa naturalesa humana i l’instint de supervivència fa que una part important de les nostres energies i capacitats estiguin orientades a la recerca d’una sortida a la situació, tot intentant esbrinar o intuir com quedaran col·locades les peces del trencaclosques una vegada l’emergència sanitària hagi estat superada i s’hagin pogut recuperar les relacions socials.

Entenc que una reflexió sobre l’anhelada sortida a la present situació hauria de tenir en compte tres vectors o línies d’anàlisi: els actius tangibles i intangibles que tenen Catalunya, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i amb els que poden comptar per fer front a les circumstàncies futures, previsibles i imprevisibles; les oportunitats que amb tota seguretat s’obriran, gràcies especialment als Fons Europeus de Recuperació Next Generation, destinats als sectors o àmbits respecte dels quals ja hi ha un cert consens i que es concreten en propostes específiques, i, els passius, punts febles i/o amenaces que, si no són objecte d’una revisió profunda, entraran amb el signe negatiu en l’equació i limitaran les nostres capacitats d’adaptació a una realitat canviant i difícil.

 

Els actius amb què podem comptar

No és difícil identificar els actius amb què compta la nostra ciutat i el nostre país. És un capital acumulat durant anys que entitats, com ara Barcelona Global, han analitzat i sistematitzat els últims temps pel que fa a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Encara que sota els efectes de la pandèmia, trobem Barcelona ben situada en entorns econòmics (serveis, comerç, turisme, indústria, immobiliari), tecnològics, científics, culturals, sanitaris, logístics (port i aeroport) o universitaris.

La solidaritat i les estructures de suport als sectors més vulnerables són a l’ADN de la nostra societat i de les nostres institucions. Tenim capacitat d’atracció de talent i prestigi internacional fonamentat en la capacitat acreditada d’adaptació i transformació urbana. Som una societat exigent i crítica que fa temps va entendre que és necessari el progrés econòmic per poder fer una societat més justa i solidària i més independent políticament. També va entendre, encara que de vegades sembla oblidar-ho, que l’única manera d’assolir aquests objectius és amb la col·laboració publicoprivada.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

Els projectes de futur

Els acords assolits en el marc de la UE respecte als fons europeus destinats a la recuperació dels efectes de la pandèmia, els Fons Europeus de Recuperació Next Generation (NGEU), estan obligant el govern de l’Estat, les comunitats autònomes i l’administració local a definir les línies estratègiques i els projectes als quals es proposa destinar els recursos europeus i que millor poden contribuir a la sortida de la crisi.

Per a garantir el màxim retorn econòmic i social d’aquests recursos, els Estats han d’elaborar un Pla nacional de recuperació i resiliència que han de presentar a la Comissió Europea. Aquests plans han d’expressar un esforç inversor i reformador substancial i han d’estar en coherència amb les recomanacions del Semestre Europeu 2019 i 2020.

Cada nivell institucional ha establert els mecanismes per a definir els àmbits d’actuació i seleccionar els projectes més rellevants tenint en compte les directrius europees. Aquesta iniciativa s’ha concretat, en el cas de la Generalitat, en la creació el passat 6 d’octubre, del Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU), coordinat per Miquel Puig, com a òrgan col·legiat assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya, per tal de proposar i avaluar possibles projectes.

Els exemples d’actitud sectària i maniquea del Govern municipal de Barcelona s’acumulen sobre les taules des de fa anys.

La proposta del Comitè Assessor s’ha concretat en 27 projectes alineats amb les 11 missions fixades pel Govern (igualtat d’oportunitats; economia sostenible; energia en transformació i nova indústria; mobilitat sostenible; medi natural i canvi climàtic; connectivitat; sobirania tecnològica; innovació; transformació; infraestructures, i competitivitat).

Per fer-nos una idea de l’envergadura de l’operació cal tenir en compte que només els 27 projectes identificats per la Comissió d’experts comporten una inversió de 4.500 milions d’euros el primer any i de 41.000 milions d’euros una vegada executats.

Entre aquests projectes destaquen els que fan referència a sectors en el seu conjunt (salut, indústria, educació, l’aigua o el medi natural) i d’altres més específics, com ara el desenvolupament d’un hub d’innovació i d’elaboració de productes derivats de la proteïna vegetal (plant-basedmeat); l’impuls de la bioeconomia circular en la valorització de les dejeccions ramaderes (purins) i altres subproductes agroalimentaris; el Battery Hub que inclou l’impuls per a la construcció d’una planta de desenvolupament de noves bateries, una planta de reciclatge i el desenvolupament d’una nova generació de carregadors públics; el desenvolupament de la computació i les telecomunicacions quàntiques a partir dels projectes ja iniciats en aquests àmbits pel BSC i l’ICFO; el Xip europeu en el qual els responsables del BSC han estat insistint des de fa temps, o el projecte al voltant de l’hidrogen com a combustible alternatiu: L’Hydrogen Valley of Catalonia (H2ValleyCAT).

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ha traslladat aquestes mateixes línies i objectius als seus projectes transformadors vinculats a set eixos: Nous pols d’activitat econòmica; Barcelona renovable; Transició digital; Mobilitat sostenible; Infraestructures sanitàries i socials; Capital de la innovació i el coneixement, i Pla de renovació de la natura. Entre els projectes identificats per l’Ajuntament destaquen els projectes de transició energètica mitjançant la rehabilitació dels edificis i la regeneració urbana; el conjunt d’iniciatives previstes des de Mercabarna; l’estratègia per a la distribució de mercaderies a la ciutat; el pla de digitalització i desplegament del 5G; el conjunt d’actuacions per recuperar l’àmbit del Besòs, i les actuacions en l’àmbit de la Ciutadella del Coneixement (Mercat del Peix) o la transformació de