Les ciutats que competeixen amb Barcelona en la carrera de les reputacions urbanes excelses estan radiants d’alegria perquè es marceix, dessagnada per ferides profundes. Les principals són la crisi existencial de Catalunya (recordem que per a bona part de l’opinió pública mundial és una simple segona denominació de Barcelona), els freqüents avalots, envoltats de desistiment policial, que prolonguen el descarrilament del procés, i la profunditat del decaïment econòmic per la incidència particular de l’aturada brusca del turisme a causa de la pandèmia.

Hi ha una infeliç coincidència de decadències amb la de l’altra gran marca acreditada de Barcelona. El Barça, fins fa poc reconegut a escala planetària com el millor club de futbol, i el més atractiu, per la seva rotació perfecta a l’entorn del rei sol Messi, s’ha apunyalat a si mateix. El món ha descobert que en l’entitat que admirava conviuen la ruïna econòmica, un moment esportiu difícil i un desprestigi immens per les males pràctiques de la delinqüència comuna. Qui va enamorar les ànimes sensibles de tot el planeta convertint gratuïtament la seva samarreta en una plataforma de suport a l’UNICEF ha degenerat fins a gestionar-se entre somriures amables sense cap respecte per l’ètica.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.