Es diu que pintar o deixar inscrits missatges en parets i altres objectes de l’espai públic no és un costum modern: ja els romans escrivien proclames polítiques, missatges buits de contingut o declaracions d’amor en els murs de les seves ciutats.

No podem saber amb precisió quina era l’opinió social que originaven aquestes pintades, però sí que podem observar les connotacions negatives que per a molts té avui la paraula grafit. Ja fa anys que el DIEC ha adoptat aquesta catalanització del nom italià graffiti, un nom que tothom entén i sap a què ens referim quan el pronunciem: aquest fenomen que s’ha multiplicat en les darreres dècades i que inclou accions tan dispars com l’elaboració de murals amb un criteri estètic raonat i perceptible, pintades espontànies amb un impacte visual i material reduït, i actes vandàlics comesos per malmetre l’espai públic o propietats privades que tenen portes, parets, trens o monuments com a principal objectiu.

Un tren de Renfe ple de grafitis entra a l'Estació de França.
Porta d'un tren de Rodalies.
El carrer dels Àngels, un dels més pintats de la ciutat.
Façanes a la plaça de la Gardunya.
Palau del Lloctinent, edifici renaixentista del segle XVI situat darrere de la Catedral.
Pintades a la Basílica de Santa Maria del Pi.
L'espigó de la Barceloneta, sota l'hotel W, ple de grafitis.
Neteja de pintades a una escultura dels Jardinets de Gràcia.
Treballadors especialitzats de l'Ajuntament de Barxcelona netejant pintades a les façanes del carrer Regomir.
Treballadors de TMB netejant un comboi de cinc vagons del metro.
Al carrer Ferran no hi queda cap persiana sense pintar.
Els vidres pintats d'un local per a llogar al Raval.
Una furgoneta totalment pintada al Poblenou.
Dues persones amb segway envoltades de pintades als jardins de Les Tres Xemeneies.
Un grafiter en un espai destinat per a pintar, a l'avinguda del Paral·lel.
Fleca al carrer dels Àngels amb parets i tendals pintats.

Dediquem el present àlbum de la revista sobretot a aquest últim grup. A les fotos s’evidencia el greu impacte estètic per al paisatge urbà que produeixen els grafits que podem trobar arreu a la ciutat de Barcelona (i a moltes altres poblacions de Catalunya i de la resta del món, és clar). Pintades que, contra la voluntat dels propietaris de l’objecte malmès, contrasten amb els cànons arquitectònics d’edificis històrics, transmeten la sensació de brutícia i deixadesa a l’espectador i creen una sensació de malestar en els ciutadans que els veuen incorporats al seu entorn quotidià.

Tanmateix, el dany ocasionat pels grafits no és sols estètic. Econòmicament, aquesta activitat comporta anualment una despesa de recursos econòmics excessiva. Les dades que ofereixen l’Ajuntament de Barcelona i Renfe són esfereïdores: el consistori de la capital catalana destina gairebé cinc milions d’euros a la contracta de neteja de pintades, i només el 2021 es van haver de dur a terme un total de 115.092 intervencions de neteja en 279.442 metres quadrats de façanes. En el cas de la companyia ferroviària, les despeses en matèria de neteja de grafits el 2021 superava els sis milions d’euros, i van interposar 1.341 denúncies durant el mateix any.

Cal, també, tenir en compte l’impacte negatiu de l’activitat grafitera en altres àmbits. És el cas de les afectacions en la circulació de trens, que l’any 2021 va ser de 5.479 serveis, perjudicant a prop d’un milió de passatgers. Així mateix, en el capítol mediambiental, és sabut que els grafits es fan amb pintures que tenen un efecte nociu en forma de contaminació, i es generen anualment una gran quantitat de pots de pintura, que són un residu perillós contaminant.

Existir al marge de la llei és una característica intrínseca d’aquestes pintades de les quals es fa difícil imaginar-ne l’extinció. Tanmateix, seria necessària una major conscienciació social que es traduís en el rebuig d’aquestes pràctiques (titllades per l’Ajuntament d’«actes incívics») que embruten el paisatge urbà de ciutats com Barcelona.