Amb només vint dies de diferència la mateixa malaltia es va endur Milva i Franco Battiato, dos artistes italians que més que cap altre van saber conquerir el públic europeu. La carrera de Milva va començar el 1961 al Festival de Sanremo i es va consagrar el 1973 amb L’òpera de tres rals en la versió de Giorgio Strehler. Modelada per un mestre com ell i gràcies a la seva potent veu de contralt i a un temperament escènic natural, la cantant excel·leix en la seva dimensió teatral.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

A partir d’aquest moment comença a trepitjar els teatres europeus més prestigiosos firmant col·laboracions amb músics d’altíssima anomenada: Luciano Berio i Ennio Morricone a Itàlia, Mikis Theodorakis a Alemanya, Astor Piazzolla a França. Ha explorat també tota mena de repertori, des de les cançons d’entreguerres als cants internacionals de la Resistència aportant fins i tot La Filanda, versió italiana d’É ou não, un fado corrido del portuguès Alberto Janes. Un èxit semblant va recollir la versió alemanya Die Liebe auf der ersten Blick.

Milva va ser molt popular a Alemanya des de finals dels anys seixanta. Els seus èxits no solament van conquerir el país, sinó que també en van exhumar la història mitjançant les cançons de Marlene Dietrich, la revisitació de Lili Marleen, i, sobretot, el repertori de Brecht. No solament gràcies a l’associació amb Kurt Weill, que entre els anys 1927 i 1930 va marcar el teatre del novecento italià, sinó també la creada amb Hanns Eisler, una col·laboració que es mantingué tota la vida.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.