Boi Ruiz i Garcia (Barcelona, 1954), el conseller de Sanitat que va fer les retallades en el sistema sanitari català del 2011 al 2015, ha reaparegut amb motiu de la pandèmia del coronavirus, al contrari d’Artur Mas que al cap de cinc setmanes d’estat d’alarma no havia dit un mot sobre les conseqüències de la debilitat de la sanitat catalana a l’hora d’enfrontar-se a la covid-19. Mas havia encarregat a Ruiz el que ell descriu amb aquestes paraules en una entrevista recent a Nació Digital (31-3-2020): «“Tu coneixes bé el model, et demano que facis el possible perquè el sistema sanitari no caigui”. Aquell era l’encàrrec». I l’encàrrec es va dur a terme amb les retallades més grans que ha patit mai la sanitat catalana, de les quals Ruiz no es penedeix en absolut.

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona, Ruiz ha fet una llarga carrera com a gestor sanitari, professor universitari (ara ho és a la Universitat Internacional de Catalunya) i consultor internacional. Va arribar a la Conselleria el desembre del 2010 després d’haver dirigit (1994 – 2008) i presidit (2008 – 2010) la patronal Unió Catalana d’Hospitals, que es va crear, segons ell, «amb el convenciment que la gestió dels serveis públics sota el dret privat és més eficient que sota el dret públic» (Testimonios para la Historia, 2003).

Aquesta predilecció del privat sobre el públic ha presidit tota la seva actuació. Va estrenar-se com a conseller amb unes declaracions al programa Àgora, de TV3, el gener del 2011, animant els catalans a fer-se d’una mútua. «Una mútua privada és una solució al sistema de salut pública» i «sort en tenim nosaltres del fet que el 26 % dels catalans tinguin assegurança mèdica privada», va dir.

Anys després, es penediria d’aquestes declaracions. «Vaig cometre un error important», va assegurar a l’esmentada entrevista a Nació Digital. No era, però, una relliscada perquè sempre ha pensat això. «Afavorir l’assegurança privada va a favor del sistema públic», va respondre a la pregunta de si desgravarien les quotes de les mútues (El País, 2-2-2011). «Desgravem una quantitat de diners que seria molt inferior al que ens costaria atendre aquest pacient al sistema públic», va afegir. I a finals del mateix any, davant de directius sanitaris, es va pronunciar a favor de l’obligatorietat de l’afiliació a una mútua per als ciutadans de renda mitjana i alta.

La salut

Així explicava, en una entrevista a l’agència Efe (25-10-2011), la seva concepció de la salut: «La salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Estat». «No hi ha un dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits». Aquestes declaracions resumeixen, segons l’economista Emili Ferrer (Crónica Global, 29-3-2020), la política sanitària que s’ha fet a Catalunya: «La idea de Boi Ruiz que ningú no és responsable de ningú es paga ara» quan «els recursos de la sanitat pública per al 2020 són, en termes d’euros en valor constant, 575 milions menys que el 2010, un -5,6 %».

A l’inici del seu mandat, Ruiz mostrava la seva voluntat de «racionalitzar els serveis» mantenint «la quantitat i la qualitat de l’assistència que reben els ciutadans, però reduint costos. Donarem les mateixes prestacions sanitàries amb menys pressupost», augurava a El Periódico (16-1-2011), i anunciava que «no hi haurà copagament sanitari». Un any i mig després, va instaurar el copagament farmacèutic (l’euro per recepta), que el Tribunal Constitucional va tombar el gener del 2013, però que l’exconseller continua defensant per la seva capacitat de dissuasió.

En el seu pas pel Departament, el pressupost de Sanitat es va reduir en més de 1.500 milions d’euros, passant de 9.875 el 2010 a 8.290 quatre anys després. Es van tancar sales d’operacions i plantes d’hospitals, es van reduir plantilles (6.000 professionals), es van perdre 1.170 llits (de 14.072 a 12.902, per sota de la mitjana espanyola per habitant) i els sous dels 38.000 metges de l’Institut Català de la Salut (ICS) van baixar un 25 % , un 20 % els dels centres concertats.

PUBLICITAT

El pressupost de l’ICS, que era de 2.915 milions el 2010 va passar a ser de 2.551 el 2015. Les inversions es van paralitzar i es va retallar també la despesa farmacèutica. La Generalitat va arribar a deure més de 2.000 milions a farmàcies i concerts sanitaris.

Segons un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, de setembre del 2015, Catalunya va passar en qualitat sanitària del cinquè lloc el 2009 al quinzè el 2015, això la situava entre les tres autonomies amb pitjor servei. Ruiz va desqualificar l’estudi afirmant que «Catalunya no ha caigut pel que fa a la qualitat dels seus serveis sanitaris. Ho nego rotundament». En tot cas, va atribuir el deteriorament al «subfinançament crònic» de l’Estat (El País, 9-9-2015).

Les retallades van provocar crítiques dels partits polítics, els sindicats i els professionals i van desfermar protestes al carrer (en una de les quals, al Baix Penedès, un grup de persones va escridassar el 19 de març del 2014 Ruiz titllant-lo de «criminal» i «rata»). Els metges van suspendre amb un 2 de nota mitjana la seva gestió, segons els resultats d’una enquesta publicada l’1 d’octubre del 2015 al web de Metges de Catalunya. El 79 % dels consultats valoraven de 0 a 4 la gestió dels últims tres anys i només un 21 % l’aprovava.

En el terreny polític, els partits de l’oposició van criticar diverses vegades al Parlament la gestió de Ruiz, que es va lliurar, però, de ser reprovat gràcies a ERC, que va impedir que tirés endavant el 19 de març del 2015 una moció presentada per ICV-EUiA amb el suport del PSC, Ciutadans i la CUP. ERC només va acceptar censurar la gestió del conseller.

L’actuació de Ruiz va estar envoltada de polèmiques per les retallades, però també per les privatitzacions, per l’ús de les dades sanitàries i pels casos de corrupció. Les retallades van provocar un augment de les llistes d’espera, amb la xifra rècord el 2011 de 193.879 pacients. Al final del mandat, 552.100 persones esperaven per a una visita a un especialista; 161.730 tenien pendent una operació quirúrgica i 138.606 una prova diagnòstica, mentre que les reclamacions havien arribat a 57.000, més de 18.000 en l’últim any.

Les privatitzacions

Ruiz sempre ha negat que fes privatitzacions. «Privatitzar és vendre una cosa pública al capital privat. I no s’ha fet cap venda», va declarar a La Vanguardia (17-6-2015), però la penetració del capital privat en el sistema públic s’ha fet mitjançant els consorcis per desmembrar l’ICS, una fórmula d’administració en què les empreses privades gestionen el centre d’assistència primària (CAP) o l’hospital i participen en els òrgans de decisió i d’organització.

Va instaurar l’euro per recepta, que el Tribunal Constitucional va tombar, però que continua defensant per la seva capacitat de dissuasió.

A la sanitat pública espanyola, els consorcis representen el 9,5 % mentre que a Catalunya són un 26 %. El 2011 hi havia 1.594 concerts registrats, segons el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitàries (CASP). El model sanitari català publicoprivat prové de l’etapa de Jordi Pujol, però Mas i Ruiz el van accentuar.

El projecte VISC+ va ser un intent de posar les dades sanitàries sensibles en mans d’una empresa privada per un sistema de concessió administrativa amb control públic, a canvi de pagar 25 milions d’euros per l’explotació durant vuit anys. Davant la polèmica, el Departament va rectificar el projecte, admetent només l’enviament de dades amb finalitats d’investigació mèdica, i finalment va quedar en no res.

Pel que fa a la corrupció, l’assumpte més rellevant va ser l’anomenat cas Innova, una empresa municipal de Reus que va deixar un forat de 202 milions d’euros i va costar el cap de dos col·laboradors de Ruiz, els responsables de l’ICS Josep Prat, exdirector general d’Innova —imputat per sis delictes, entre els quals estafa, malversació i tràfic d’influències—, i Carles Manté.

El conseller havia designat Prat president de l’ICS quan era també vicepresident del grup privat USP. «No s’ha de donar per fet allò que sembla, perquè fins que no ho sigui, no ho és», va respondre Ruiz el 30 de juliol del 2013 en una comissió del Parlament creada ad hoc; va defensar Prat, va dir que ambdós càrrecs no eren incompatibles i va justificar les portes giratòries perquè «som un país petit».

Després de deixar la política va entrar per una porta giratòria a Ribera Salud, adjudicatària de la privatització de la sanitat valenciana amb el PP.

En conseqüència, dos anys després de deixar la política, com és preceptiu, ell mateix va entrar per una porta giratòria en fitxar per Ribera Salud, el grup adjudicatari de la privatització de la sanitat valenciana en els mandats del PP, i va tornar a treballar a la seva consultora Know How Advisers. Al Departament l’havia substituït, el gener del 2016, Toni Comín amb elogis a la seva gestió: «Deixes molt bona herència. Aguantar el sistema públic en aquestes circumstàncies no és fàcil», li va agrair el nou conseller.

La pandèmia

Ara, amb la pandèmia, encara que creu que un sistema sanitari públic és més fort i millor que un de privat per afrontar-la, Ruiz no es resisteix a elogiar els sistemes privats. «Hi ha una més gran autoresponsabilitat sobre la salut al sistema estatunidenc que la que hi ha als sistemes europeus. El ciutadà europeu diposita la seva confiança en l’Estat i les administracions perquè protegeixin la seva salut i l’americà ja no té aquest costum», va dir a Planta Doce, Diario Económico del Negocio de la Salud (27-2-2020).

No se sent responsable de la situació que travessa Catalunya amb la covid-19. «No, en absolut», va dir en el programa de TV3 Planta baixa (26-3-2020) i va tornar a carregar les culpes al «Govern de Madrid» pel dèficit financer. L’exconseller va negar en unes altres declaracions que el sistema sanitari estigués pitjor preparat que abans de les seves retallades i va afirmar que el principal error en el tractament de la pandèmia ha estat la manca de test «massius». Després va afegir a les crítiques que «els europeus hem actuat amb certa supèrbia» i que Espanya ha caigut en el «model napoleònic» de la centralització. A Catalunya, en canvi, «ho estem fent enormement bé», va reblar (Nació Digital, 31-3-2020).

Boi Ruiz ja es declarava sobiranista l’agost del 2012, quan va dir a la Universitat Catalana d’Estiu que els catalans preferien la independència al pacte fiscal. El 16 de setembre d’aquell any, en una entrevista a Catalunya Informació, va assegurar que la independència milloraria el sistema sanitari perquè Catalunya «disposaria d’una caixa pròpia i no hauria d’estar pendent de si arriba a temps i amb quina quantitat la transferència de l’Estat».