Després de dedicar-se durant 27 anys a fer política com a militant i dirigent del PP basc, Borja Sémper (Irun, 1976), la va abandonar durant tres anys (2020-2023), però el gener d’aquest any va tornar a la primera línia en ser nomenat per Alberto Núñez Feijóo portaveu de campanya del PP. Heterodox, vers lliure, Sémper sempre s’ha distingit per ser de l’ala més liberal i oberta del partit en qüestions com el canvi climàtic, l’avortament, el matrimoni homosexual i el col·lectiu LGTBI o el final dialogat d’ETA i el paper dels hereus de l’organització terrorista. Ara, la seva heterodòxia haurà de passar la prova de ser la veu oficial del PP en infinitat de situacions.

Llicenciat en Dret per la Universitat del País Basc i expert en gestió pública per l’IESE, Sémper va ingressar a Noves Generacions del PP quan tenia 17 anys. Abans, als 14, ja havia escrit una carta al director d’El País després d’un assassinat d’ETA. «Arran d’això vaig tenir problemes a l’institut, i em vaig dir: quin país és aquest en què no pots escriure dient que assassinar està malament? En quin país m’ha tocat viure? Quina casa de bojos és aquesta?», va explicar en una entrevista al blog Borjaventura.com (20-10-2015), que es va publicar en el llibre Guztiak, sobre el final d’ETA.

Sémper va entrar en política per l’admiració que sentia vers Gregorio Ordóñez, president del PP de Guipúscoa assassinat per ETA el 1995, que va demostrar «que podia ser tremendament dur contra ETA i denunciar de manera contundent el nacionalisme més radical, però, a la vegada, es podia parlar amb tots», va dir Sémper a El País (8-7-2008). «Avui, alguns dels que invoquen el seu nom s’emprenyarien molt i s’escandalitzarien per coses que deia, com que havia de rebre i tractar igual de bé un ciutadà que hagués votat al PP o a Herri Batasuna», va explicar a El Confidencial (22-5-2021). Abans de ser president del PP de Guipúscoa el 2009, Sémper havia estat regidor d’Irun (1995-2010). Va ser també regidor de Sant Sebastià (2019-2020) i diputat del PP al Parlament basc (2003- 2020 i portaveu de 2013 a 2020).

El 1997, ETA va intentar matar-lo a la facultat de Dret de la Universitat del País Basc. «Me’n vaig lliurar perquè aquell dia no vaig anar a classe», recordava 13 anys més tard, quan una víctima d’ETA va contactar amb ell i li va enviar l’informe de la Guàrdia Civil sobre l’activitat de l’escamot Ibarla, l’encarregat d’assassinar-lo. «Ja coneixia aquest intent d’atemptat perquè en el seu moment m’ho va explicar la Guàrdia Civil i vaig haver de marxar de casa i dormir deu dies a la Delegació del Govern a Vitòria, però impressiona veure per escrit, negre sobre blanc els noms dels qui em volien matar, gent d’Irun, de la meva quinta, amb coneguts en comú […] No sento odi vers ells, però sí que vull que responguin davant la justícia.» ETA el va intentar matar almenys una altra vegada. Portava escorta des dels 19 anys.

PUBLICITAT

«Bildu no és ETA»

Malgrat ser objectiu dels terroristes, Sémper ja opinava el 2013, només dos anys després del final de la violència, que «Bildu no és ETA […] però qui controla Bildu és qui deia fins abans-d’ahir “ETA, mata’ls” o justificava un atemptat. Tot i així, aquest diagnòstic objectiu no ha de condicionar el futur. El futur de la societat basca, agradi o no en determinats llocs, s’ha de construir també amb Bildu», va declarar en una entrevista a Jot Down (gener de 2013).

«Bildu és a les institucions perquè l’Estat de dret ho ha permès, perquè han complert amb la legalitat que se’ls ha exigit […]»

Al blog esmentat abans (20-10-2015), va desenvolupar el seu pensament en aquest aspecte: «El que alguns no entenen, probablement d’una manera interessada, és que si l’Euskadi d’avui no és el mateix que el de l’any 99, el discurs del PP no pot ser el de l’any 99. Jo no puc parlar d’ETA com si estigués assassinant.» I afegia: «Alguns ens aplaudien només quan posàvem la nuca i, avui, quan volem posar la boca, no ens ho permeten. De manera que si tu vols aportar una reflexió, si tu vols aportar una anàlisi, d’entrada, quan hi ha alguna cosa que no els quadra, et titllen de traïdor».

Sémper creu que l’Estat ha guanyat a ETA. «Però en sents alguns i sembla que ens han derrotat perquè Bildu és a les institucions. No: Bildu és a les institucions perquè l’Estat de dret ho ha permès, perquè han complert amb la legalitat que se’ls ha exigit […] El que hem de fer amb Bildu és guanyar-los a les urnes.» «M’agradaria que no fossin un actor rellevant en el que afecta la governabilitat del meu país, però això no impedeix que jo accepti amb normalitat que Bildu operi en el Congrés dels Diputats», va precisar a El País (20-10-2021).

Per a Sémper, «la reconciliació famosa és una paraula absurda en un Estat modern. No es pot obligar ningú a reconciliar-se amb ningú. El que hem de fer és conviure en el mateix espai físic amb gent que opina de manera molt diferent». Partidari de l’apropament de presos d’ETA a Euskadi, considera que la democràcia falla quan es munta un grup com els GAL o es practiquen tortures. De les tortures opina que «com que estan condemnades pels tribunals se’n pot parlar amb naturalitat: ha existit la tortura a Espanya, hi ha hagut funcionaris de l’Estat que han torturat».

Els polítics independentistes catalans han deixat una empremta a la societat espanyola perquè «van retransmetre en temps real el seu menyspreu a la legalitat».

Més que «condemnar» la violència per part de Bildu, per a Sémper «és molt més important que reconeguin l’Estat de dret, la pluralitat de la societat basca i que assassinar no va tenir cap justificació», va afirmar al web librosobrelibro.com. Perquè el problema d’Euskadi no és amb la resta d’Espanya, segons ell, sinó «intern», i «la identitat és quelcom que pertany a l’esfera privada de cada individu. Acceptar la pluralitat d’Euskadi significa acceptar que, primer, hem de posar-nos d’acord entre els bascos», deia al blog citat.

Catalunya ja no fa enveja

Sémper qualifica el nacionalisme de «tòxic». «Divideix. Ens empobreix. I ens obliga a adaptar-nos a un cànon per ser autèntics bascos, catalans o espanyols. L’única diferència que hi ha entre ells és el color de la bandera que fan onejar […] No vaig acceptar mai que em diguessin com ser basc. Tampoc accepto que em diguin com ser espanyol», va manifestar a Icon (7-5-2020). També denuncia la identificació que es fa ara entre nacionalisme i progressisme enfront de jacobinisme, abans d’esquerres, i ara carca o de dretes.

En aquest sentit, critica l’actitud dels polítics independentistes catalans, que «ha deixat una empremta en la societat espanyola perquè […] van retransmetre en temps real el seu menyspreu a la legalitat», va explicar al web librosobrelibro. com. «Quan hi havia tanta tensió en el País Basc, en el 92, miràvem Barcelona i Catalunya amb molta enveja, eren referència de concòrdia […] Ara no podem evitar mirar Catalunya amb pena i amb certa por, perquè una societat trencada en identitats no porta a res de bo», va assegurar a La Vanguardia (25-10-2021).

PUBLICITAT

Escriptor, poeta –ha publicat el llibre Sin complejos (Destino, 2013) i dos poemaris, Maldito (des)amor (Lapsus Calami, 2015) i Cosas que pasan (Espasa, 2021)– i madridista acèrrim, Sémper es defineix com un liberal i de «centre extrem». Fan de Joaquín Sabina, «el Dylan espanyol», i admirador de Luis García Montero, aficions que l’allunyen del clàssic militant del PP, va apostar a les primàries per Soraya Sáenz de Santamaría, encara que després va expressar la seva confiança en Pablo Casado.

«Aznar era un mediocre»

«Crec que [Casado] és el president del PP que més difícil ho ha tingut per ser-ho, i el que més difícil ho té per ser president del Govern […] El PP té gent molt bona i el president no té per què ser el millor, el que ha de saber és envoltar-se dels que ho siguin. [José María] Aznar era un mediocre i es va envoltar de gent molt bona; això el va fer gran», va llançar-se a opinar quan ja havia abandonat la política (El Confidencial, 22-5-2021).

Sémper sempre ha denunciat la polarització política i el populisme. «Crec que la política llisca cap a un terreny en què els discursos més extrems i polaritzats són els que tindran més èxit. I és un escenari que a mi m’incomoda […], em demano què pinto jo en la política actual», va declarar al Diario Vasco (29-7-2018). «La hipèrbole és dolenta sempre […] Per això és important que la política, quan parlem de moderació, el que ve a significar és que la crítica sigui raonable, sensata i ajustada a la realitat», va afegir a The Objective (9- 1-2023).

Per això es va enfrontar a Cayetana Álvarez de Toledo, sobretot quan va qüestionar la tebiesa del PP basc respecte al nacionalisme. «Mentre algunes caminaven sobre toves moquetes, uns altres ens jugàvem la vida defensant la Constitució», li va etzibar, al mateix temps que reivindicava el concert econòmic basc, també criticat per la marquesa de Casa Fuerte.

El 14 de gener de 2020 va anunciar la seva retirada de la política per ser director de Relacions Institucionals de la consultora Ernst & Young. Va al·legar raons familiars, però també que estava «desencantat» per la «política de trinxeres». Tres anys després ha tornat com a portaveu del PP nacional. Haurà d’enfrontar-se, entre altres temes, a la relació del PP amb Vox. Amic de Santiago Abascal, amb una amistat «forjada des de fa molts anys» al País Basc i «a prova de bombes», sempre ha condemnat els postulats de Vox, que no defineix com d’extrema dreta, sinó «populista i reaccionari». «El problema d’un pacte amb Vox […] és que sigui capaç d’influir en matèries sensibles que transformin el que representes», va declarar a El País ja fa quatre anys (30-1-2019).

Escriptor, poeta i madridista acèrrim, Sémper es defineix com un liberal i de «centre extrem».

Aleshores qualificava de «despropòsit» la posició de Vox sobre la violència masclista en el pacte per la Junta d’Andalusia. «Vox té una concepció política d’Espanya essencialista i nacionalista. Per a ells, hi ha una manera de ser espanyol i qui en surti és menys espanyol. Jo milito en un partit en què independentment de per a qui preguis, besis o votis tens els mateixos drets i obligacions que el teu veí. Això ens posa a una distància sideral de Vox».

En declaracions a Cuatro, Sémper va justificar la seva tornada a la política així: «Me’n vaig anar una mica fastiguejat pel que hi havia al meu voltant. Avui, allò que jo pensava fa tres anys s’ha aguditzat, el to no és millor. El que succeeix és que el PP té un lideratge que vol una Espanya diferent», en què el Govern de Pedro Sánchez és «inèdit» perquè no respon, segons Sémper, al programa electoral dels socialistes.