Després de dedicar-se durant 27 anys a fer política com a militant i dirigent del PP basc, Borja Sémper (Irun, 1976), la va abandonar durant tres anys (2020-2023), però el gener d’aquest any va tornar a la primera línia en ser nomenat per Alberto Núñez Feijóo portaveu de campanya del PP. Heterodox, vers lliure, Sémper sempre s’ha distingit per ser de l’ala més liberal i oberta del partit en qüestions com el canvi climàtic, l’avortament, el matrimoni homosexual i el col·lectiu LGTBI o el final dialogat d’ETA i el paper dels hereus de l’organització terrorista. Ara, la seva heterodòxia haurà de passar la prova de ser la veu oficial del PP en infinitat de situacions.

Llicenciat en Dret per la Universitat del País Basc i expert en gestió pública per l’IESE, Sémper va ingressar a Noves Generacions del PP quan tenia 17 anys. Abans, als 14, ja havia escrit una carta al director d’El País després d’un assassinat d’ETA. «Arran d’això vaig tenir problemes a l’institut, i em vaig dir: quin país és aquest en què no pots escriure dient que assassinar està malament? En quin país m’ha tocat viure? Quina casa de bojos és aquesta?», va explicar en una entrevista al blog Borjaventura.com (20-10-2015), que es va publicar en el llibre Guztiak, sobre el final d’ETA.

Sémper va entrar en política per l’admiració que sentia vers Gregorio Ordóñez, president del PP de Guipúscoa assassinat per ETA el 1995, que va demostrar «que podia ser tremendament dur contra ETA i denunciar de manera contundent el nacionalisme més radical, però, a la vegada, es podia parlar amb tots», va dir Sémper a El País (8-7-2008). «Avui, alguns dels que invoquen el seu nom s’emprenyarien molt i s’escandalitzarien per coses que deia, com que havia de rebre i tractar igual de bé un ciutadà que hagués votat al PP o a Herri Batasuna», va explicar a El Confidencial (22-5-2021). Abans de ser president del PP de Guipúscoa el 2009, Sémper havia estat regidor d’Irun (1995-2010). Va ser també regidor de Sant Sebastià (2019-2020) i diputat del PP al Parlament basc (2003- 2020 i portaveu de 2013 a 2020).

El 1997, ETA va intentar matar-lo a la facultat de Dret de la Universitat del País Basc. «Me’n vaig lliurar perquè aquell dia no vaig anar a classe», recordava 13 anys més tard, quan una víctima d’ETA va contactar amb ell i li va enviar l’informe de la Guàrdia Civil sobre l’activitat de l’escamot Ibarla, l’encarregat d’assassinar-lo. «Ja coneixia aquest intent d’atemptat perquè en el seu moment m’ho va explicar la Guàrdia Civil i vaig haver de marxar de casa i dormir deu dies a la Delegació del Govern a Vitòria, però impressiona veure per escrit, negre sobre blanc els noms dels qui em volien matar, gent d’Irun, de la meva quinta, amb coneguts en comú [...] No sento odi vers ells, però sí que vull que responguin davant la justícia.» ETA el va intentar matar almenys una altra vegada. Portava escorta des dels 19 anys.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.