Calonge, poble de llibres

En una entrevista recent, l’experta en turisme cultural i directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG, Dolors Vidal, es preguntava: «Qui predica aquí el turisme cultural, a banda d’uns pocs ximples?» Segurament algun d’aquests «beneits» fou el que ja l’any 2007 va llençar la idea «Castell de llibres» en el transcurs de les jornades que havia organitzat l’alcalde de Calonge Jordi Soler amb l’objectiu de buscar possibles nous usos per al castell del poble. Aquella «esbojarrada» proposta va anar fent xup-xup durant anys i va madurar fins que, l’any 2019, va aparèixer amb força durant la campanya electoral.

A finals de l’any següent, aquell embrionari projecte es va començar a definir i l’Ajuntament va decidir apostar-hi de ple anunciant que l’oferiment d’una ajuda de 10.000 euros a qui volgués obrir una llibreria al barri antic del poble, a banda de beneficis fiscals i un lloguer assequible. L’intent de convertir el municipi en la primera booktown estable de Catalunya va tenir un èxit impressionant i va sobrepassar totes les expectatives en rebre més de 200 demandes arribades d’arreu de Catalunya, però també d’altres zones d’Espanya.

Una vegada revisades les peticions es varen triar 30 projectes que reunien les característiques que s’havien demanat inicialment per instal·lar-se al municipi i, d’aquests, finalment se’n varen escollir set que són les que segueixen obrint les portes el dia d’avui: La Viatgeria, que combina agència de viatges i material de lectura per a qui tingui ganes de conèixer món; La Fàbrica, de temàtica musical, però també vinoteca; Libelista Calonge, generalista i un referent que fomenta la cultura i activitats paral·leles;

Rals Llibres, generalista i il·lustrada enfocada a la cerca constant de llibres de fons; Calonge Còmics, especialitzada en còmics, manga i novel·la gràfica que organitza la Fira del Còmic; Mengem Cultura, llibreria gastronòmica on també s’hi troben productes de proximitat com vins, cerveses o caves, i Dalmau, l’única que es troba vora mar amb lectura per a totes les edats.

L’aposta cultural de Calonge és altament positiva perquè permet fer de pont entre les dues realitats del municipi, el mar de Sant Antoni i l’interior agrícola.

Agustí Calvet, Gaziel, deia, referint-se al seu Sant Feliu de Guíxols de principis del segle XX, que «només s’interessaven per les coses de la mar els pobres pescadors que en vivien, els mestres d’aixa i calafats d’unes drassanes ja moribundes». El fenomen del turisme, el boom dels anys 60 i una oferta específica però limitada, varen canviar completament la percepció de les «coses de la mar» i van generar expectatives ben allunyades del món de la pesca artesanal. Els pobles mariners varen experimentar canvis urbanístics però també econòmics i socials. A Calonge sempre han coexistit dos nuclis diferenciats: el marítim de Sant Antoni (que durant la República se’n va dir Llevantí de Mar) i l’interior, Calonge.

Mentre l’un mirava el mar i en vivia, l’altre conreava els camps, elaborava vi i vivia de l’agricultura, una dualitat paisatgística, econòmica i social que s’ha mantingut al llarg del temps tot i que no pas inalterable perquè, sortosament, les coses han començat a canviar. Els anys i la realitat que l’envoltava han anat definint un model de turisme de caràcter més familiar, les discoteques varen abandonar el poble i ja no se’n varen instal·lar de noves i l’oferta hotelera es va decantar per la tranquil·litat, els bons aliments i una estada plàcida. Però hi mancava un element diferenciador, quelcom que posés Calonge al mapa sense haver de renunciar al «model» que havia funcionat fins aquell moment basat gairebé exclusivament en el sol i platja i, més específicament, d’aquella part del municipi que mira el mar. Fins que ara, la cultura, concretada en el món dels llibres, ha decidit entrar en el joc de l’oferta turística fent de xarnera i obrint una petita escletxa en aquest món excessivament dominat pel totxo.

Un sòlid actiu turístic

L’aposta cultural de Calonge és altament positiva perquè permet fer de pont entre les dues realitats del municipi, el mar de Sant Antoni i l’interior agrícola, element integrador que s’ha aconseguit situant la ubicació de sis de les llibreries dins el nucli antic del poble, ben a prop del Castell medieval on, en realitat, va néixer aquesta idea molt abans que es pogués concretar. En aquest cas, la polèmica entorn d’un determinat «model turístic» sembla que s’ha pogut fixar amb la incorporació d’una oferta cultural, una possibilitat que tot just ara comença a reivindicar-se com un sòlid actiu turístic.

En aquest sentit, la disputa sobre el futur del nostre territori no és pas nova. Si exceptuem la Conferència que va començar la Generalitat Republicana l’any 1935, però que no es va poder acabar per l’esclat de la Guerra Civil, cal esmentar com a importants, les sessions que sota l’impuls de la revista Presència i organitzades per la Cambra de Comerç es varen celebrar a Girona a finals de l’any 1976. Al document final, els ponents recollien a manera de conclusió que «és inacceptable que a la Costa Brava, on el paisatge constitueix un dels seus components fonamentals, l’acció urbanitzadora es produeixi en la forma que resulta més perjudicial per al paisatge i també per l’ecologia».

Molts anys després, el 2004, fou el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya qui organitzava un altre Debat on es van posar damunt la taula bona part dels mateixos problemes que vint-i-vuit anys enrere s’havien detectat tot i que, en aquesta ocasió, s’introduïa un element clau en el ventall de les reflexions turístiques: la cultura. Efectivament, com va dir el crític Daniel Giralt-Miracle «no podem parlar de Tossa sense que ens vinguin a la memòria Rafael Benet o Marc Chagall, com tampoc referir-nos a Palafrugell sense esmentar Josep Pla, Modest Cuixart o Carles Sentís, o Cadaqués sense fer referència a Salvador Dalí, com tampoc no es pot dissociar Sant Feliu de Guíxols de Juli Garreta».

Segons l’alcalde Jordi Soler, «de les persones que varen decidir endegar el projecte, cinc ja s’han empadronat al poble i fan vida aquí».

Quan el projecte va començar a fer les primeres passes l’any 2021, el regidor de Cultura de l’Ajuntament calongí Norbert Botella era l’home feliç que havia fet realitat el projecte compartit de «trencar motlles» i oferir una proposta única i atractiva. Naturalment, es deia que passat un temps i amb l’agreujant de la pandèmia molts dels establiments tancarien portes, però això no només no ha passat sinó que, segons l’alcalde Jordi Soler, «de les persones que varen decidir endegar el projecte, cinc ja s’han empadronat al poble i fan vida aquí». Parlem amb Meritxell, que regenta la llibreria Rals, i ens ho confirma: «efectivament, els inicis no varen ser fàcils, però ara les coses van bé. Vaig venir de Barcelona, em vaig instal·lar a Calonge i aquí em quedo!».

Visitants durant tot l’any

Per la seva banda, Carina, la responsable de l’espai Libelista es manifesta molt satisfeta d’haver fet aquesta aposta cultural perquè «era un viatge de somiadors que s’ha fet realitat». Els llibres, eina cultural per excel·lència, han entrat amb força al nucli antic d’aquest poble de llarga tradició rural i aquesta nova realitat s’ha fet palesa en el seu dia a dia. L’any passat varen obtenir el Premi al Millor Poble Cultural de Catalunya per aquest projecte i, segons l’alcalde Jordi Soler, la marca «Calonge, poble de Llibres» ha fet que el municipi se situés al mapa, generant un interès que depassa, i molt, el sol i platja d’abans. Avui tenen visitants durant tot l’any, les llibreries funcionen raonablement bé i molta gent ha pogut conèixer el nucli antic d’aquest poble al peu de les Gavarres, fins i tot residents de Sant Antoni de tota la vida que no havien pujat mai aquí!» remarca l’alcalde.

La marca «Calonge, poble de Llibres» ha fet que el municipi se situés al mapa, generant un interès que depassa, i molt, el sol i platja d’abans.

L’anunci que properament s’obrirà un hotel ben a prop del centre llibreter o que s’hi instal·larà un celler i un gastrobar, formen part d’una dinàmica econòmica positiva mercès a l’encert d’un projecte cultural a la recerca de l’equilibri perfecte entre el mar i la muntanya. Per altra banda, l’anunci que en pocs mesos es completarà la reforma del castell medieval amb la corresponent instal·lació museística, però també la potenciació de la zona del Collet com a espai per a activitats culturals i educatives, esdevindran passes sòlides que ajudaran a la consolidació de Calonge i Sant Antoni en la seva aposta pels llibres com a peça cabdal del seu futur.

L’exposició «Costa Esbravada», amb una selecció de 1.500 fotografies del periodista Miquel Riera reflecteix de manera descarnada la realitat de les barbaritats comeses en nom d’un suposat desenvolupament econòmic. És el passat o és el dramàtic present? Més enllà de les consideracions personals, sembla evident que alguns municipis s’han espavilat per aconseguir allò que fins fa poc semblava un mite com era la desestacionalització del turisme. De manera pausada però, tanmateix, persistent, s’ha anat imposant en l’imaginari col·lectiu que ja no n’hi ha prou amb el sol i la platja perquè el temps és imprevisible i les primeres pluges de setembre acostumen a escurçar descansos programats.

Montolieu, el mirall

La professora Dolors Vidal sosté que a aquest país li manca un vertader pacte cultural i turístic a l’estil de com ho fan a França i Itàlia. Calonge, per exemple, amb el llançament del projecte de les llibreries està aconseguint tenir visitants al llarg de tot l’any i no només durant els mesos d’estiu. Certament, aquest «miracle» arriba sovint de la mà d’una oferta cultural ja sigui entesa com a manifestació musical, artística, paisatgística o monumental, però també d’elements aliens com poden ser, per exemple, l’esport a la ciutat de Girona on no només rep els inputs de la situació de primera del futbol o el bàsquet, sinó que des de fa anys el món del ciclisme ha descobert que aquest era un bon lloc per a viure-hi i entrenar, de tal manera que, seguint l’empremta de qui fou veí del carrer de la Força, Lance Armstrong, s’hi ha instal·lat un bon nombre de professionals que han muntat negocis vinculats amb aquest esport.

«Com us ho heu fet?» és la típica pregunta que de tant en tant reben per part de polítics i/o funcionaris d’altres municipis d’arreu de l’Estat. Els expliquen que el seu mirall per endegar aquest projecte d’èxit fou en el seu moment la localitat francesa de Montolieu, prop de Carcassona. Ara és, però, Calonge el que pot servir de guia a altres pobles, també a la recerca del fet diferencial que els pot ajudar a desestacionalitzar el seu turisme. I, en aquest trajecte, la Cultura, amb majúscules, esdevé una eina poderosa de futur.