En una conferència de la Societat Fabiana, a Londres, vaig sentir-li dir a Will Hutton (aleshores redactor en cap de The Observer), que «per bé que alguns afirmen que l’obra de Manuel Castells és el Das Kapital del segle XX, personalment crec que Castells és millor que Marx». Parlava de broma, però no del tot. Era l’any 1999, i feia tres anys que Castells havia publicat el primer volum de la seva trilogia (L’era de la informació: economia, societat i cultura), que havia fet una gran impressió. En aquell temps, ens semblava que es produïa un canvi extraordinari. Ens vam quedar curts.

Un eix del llibre de Castells era «la contradicció entre dues tendències igualment decisives en la configuració del nostre món». D’una banda, estava creixent «un món de xarxes que articula les activitats estructuradores de les societats en tots els àmbits (...) l’essencial de les finances, l’economia, la comunicació, el poder, la ciència i la tecnologia». De l’altra, es mantenia el fet que, per a la gran majoria, «el sentit de les seves vides prové de sistemes culturals específics construïts per una experiència comuna: els seus territoris, les seves llengües, les seves cultures i històries pròpies, el seu grup ètnic, la seva nació, la seva religió». Com a pauta explicativa general, aquesta interpretació s’ha fet clàssica, perquè val per a molts conflictes actuals.

De la mateixa manera que L’home sense atributs, la novel·la inacabada de Musil, és «un llibre atrapat per la història a mesura que s’anava escrivint» (Coetzee), es podria dir que Castells estudiava una realitat que canviava més de pressa que els seus llibres. Estàvem en la fase inicial d’una revolució tecnològica que ha comprimit en pocs anys les etapes que la revolució industrial va recórrer en un segle i mig. Pocs anys després dels textos de Castells (1996, 1997, 1998), el 2004, Mark Zuckerberg llançà Facebook; dos anys després va aparèixer Twitter; després vingueren YouTube, Instagram, Snapchat, etc. I es crearen els gegants de la xarxa: els GAFAM. Avui, l’ús global del mòbil, les dinàmiques de les xarxes socials i el paper dels gegants del web ho marquen tot, decisivament, irreversiblement. Les xarxes poden dir amb rotunditat, com Els favorits de Mides de la sèrie de Netflix: «Som el futur. Som l’inevitable».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.