Si les nefastes conseqüències del Brexit ja havien produït una profunda crisi al Regne Unit, la descomunal pujada de preus de les energies arran de la guerra d’Ucraïna, no ha fet més que empitjorar la situació de la Gran Bretanya. Amb aquest panorama, acorralat per tothom pels seus propis errors, va dimitir el primer ministre Boris Johnson. Liz Truss ha estat l’escollida per succeir al “pitjor primer ministre de la història” segons Keir Starmer, la líder del partit Laborista. Truss, molt conservadora i admiradora de Margaret Thatcher, amb un receptari lliberal i antisocial, haurà d’aixecar un país enfonsat, que a més a més ha perdut el que ha estat el seu cap i referent durant setanta anys, la Reina Isabel II.

El Príncep Carles, ara rei Carles III, després d’esperar el seu moment durant dècades, té la difícil tasca de revertir els ànims d’uns britànics en estat de xoc, de mantenir a la monarquia britànica en els altíssims índexs de popularitat en els que els va deixar la seva mare i sobretot, d’ajudar a reconstruir o reinventar un país que passa pel seu pitjor moment des de la Segona Guerra Mundial.

Està per veure si el tarannà desimbolt i proper del nou rei (com es pot veure en aquest recull fotogràfic) serà apreciat pels britànics. També s’haurà d’anar analitzant si continuarà la neutralitat institucional de la qual ha fet gala Isabel II. Fins ara, han estat nombroses les manifestacions sobre diversos assumptes que ha fet Carles III, quan era Príncep de Gal·les, tant en forma de missives als primers ministres com a declaracions públiques.

En aquest moment és una incògnita com el Regne Unit se’n sortirà d’aquesta tempesta perfecta i del paper que en tindrà el nou cap de l’Estat i de la Commonwealth, el rei Carles III.