• No havíem guanyat mai

    Per a qui estigui poc familiaritzat amb la història de les Illes pot sorprendre el nivell de violència viscut durant la Guerra Civil i la postguerra

  • La nova oferta cultural a les ciutats: convertir els espais emblemàtics en creació

    El que està passant a París és que l’empremta de la història, per si sola, ja no sembla prou per sostenir el vincle amb el passat

  • El cinema que es desborda

    A ‘El día de la revelación’, l’última pel·lícula de Steven Spielberg, topa de cara amb el cinema quan menys s’ho espera

  • Contra la vida avorrida, l’exageració

    Els artistes a la vora de la demència de Thomas Bernhard menystenen o infravaloren, a propòsit, la normalitat o la resignació del punt mitjà

  • Carnestoltes a l’agost

    Le Poème Harmonique dirigit per Vincent Dumestre porta a Torroella un divertit carnaval barroc

  • El Schubert més esperançat i un Brahms narratiu

    La nova fornada de barítons s’imposa a la Schubertíada Vilabertran amb Schuen i Hasselhorn

  • Música que porta a Déu

    Castellucci i Pascal commouen amb la monumental ‘Saint François d’Assise’ de Messiaen al Festival de Salzburg

  • D’un hostal de postes a l’espai

    Un ‘Viatge a Reims’ xaró i una ‘Ariadne auf Naxos’ estrafolària, al Festival de Salzburg

  • La poma de la pau

    Innsbruck celebra els 50 anys del seu festival de música antiga amb ‘Il pomo d’oro’, òpera considerada ‘irrepresentable’

  • El triomf de la intel·ligència humana

    Bayreuth ensopega amb la IA a ‘L’anell del nibelung’ que celebra els cent cinquanta anys del festival

  • El populisme, a Bayreuth

    El festival presenta per primer cop l’òpera ‘Rienzi’ sobre l’ascens i caiguda d’un líder que acaba traint la confiança del poble

  • ‘L’holandès’ s’acomiada de Bayreuth amb la millor nota

    Un repartiment de luxe encapçalat per Asmik Grigorian tanca el cicle de la producció firmada per Txerniakov i dirigida per Lyniv

  • L’univers espiritual i l’amorós

    Marc Heredia i Qvinta Essençia porten la música religiosa i la profana al cicle La Pedra Parla, a Vallbona de les Monges

  • Anar a la lluna i caure al segle XV

    Bregenz posa en escena ‘Les excursions del Sr. Broucek’, l’al·legat contra la vulgaritat que va fer Janácek

  • El mirall trencat de Violeta

    Damiano Michieletto situa ‘La Traviata’ entre l’abstracció i la revista musical al Festival de Bregenz

  • Tracey Emin: una rebel amb causa

    Al començament dels anys noranta, a conseqüència d’una greu crisi personal, l’artista britànica va destruir gairebé tota la seva obra en un acte radical

  • El llegat del ‘constructor’ Pons

    El mestre ha deixat una orquestra del Liceu que no té res a veure amb la que es va trobar a l’inici del seu mandat

  • L’Arcàdia a Torroella

    El Quartet Cosmos fa el primer concert del festival del Montgrí amb Haydn, Purcell i Britten

  • Nit i somni amb Degout i Pichon

    Un concert força insòlit al Festival d’Aix-en-Provence

  • ‘L’acabadora’ feta òpera

    El compositor Francesco Filidei i la regista Valentina Carrasco treuen un gran partit a la novel·la de Michela Murgia

  • ‘La dona sense ombra’ fa història a Aix

    L’òpera més difícil de Richard Strauss molt ben explicada pel talent musical de Klaus Mäkelä i l’escènic de Barrie Kosky

  • Una ‘Flauta’ sense màgia, trista, fosca i avorrida

    Només la soprano Ying Fang en el paper de Pamina va posar llum a l’òpera de Mozart

  • Lady Grigorian

    La soprano lituana fa una gran interpretació a ‘Macbeth’ en un muntatge de Munich que no supera el pas del temps

  • Un batibull distòpic

    L’òpera de Munich ha reprès la producció de ‘Turandot’ de la Fura dels Baus estrenada el 2011

  • La humanitat negada al déu

    Munich presenta una gran Valquíria molt ben explicada en la producció de Tobias Kratzer

  • Les reines que no es van trobar mai

    ‘Of one blood’ de Brett Dean s’endinsa en el conflicte entre Elisabet Tudor i Maria Stuart a l’òpera de Múnic

  • Alta costura i marques blanques

    A vegades el cinema és una arma política que ataca per on menys ho esperem: adoptant les formes humils de la comèdia, per exemple

  • Perifèries i polítiques públiques

    El periodista Salvador Enguix reclama una Espanya federalitzada. El politòleg Joan Subirats proposa un millor acord entre ciència i política

  • L’home de la multitud

    Victor Bâton és algú abúlic, indecís, negat per a qualsevol esforç coherent, víctima d’unes aspiracions insatisfetes

  • El Paral·lel, gerro xinès de Barcelona

    A les artistes més populars, la Chelito, Raquel Meller, la bella Otero, Carmen de Lirio, Tania Doris... els assignaven amants adinerats

  • El color salvatge, l’emoció dels artistes d’avantguarda

    Fascina veure en directe unes obres d’art que van revolucionar i desbocar l’art a finals del segle XIX

  • Final de festa

    Beatriz de Moura havia dit que no aniria al seu propi funeral, però els amics no van renunciar a consolar-se per última vegada

  • Una novel·la d’amor filial

    A ‘Kolkhoz’ Emmanuel Carrère mostra la seva fascinació pel món representat per la mare a qui estima amb un amor que no és ni cec ni còmplice

  • El poder de la tarima

    El desequilibri de gènere i d’edat entre professors i alumnes pot conduir a indulgència i corporativisme en situacions d’abús

  • L’ull que veu

    En mirar des d’una butaca, Godard emergeix com la imatge de l’espectador mobilitzat a actuar en el cinema

  • El cinema silenciat

    ‘El gran dictador’, la sàtira antifeixista que Chaplin va dirigir el 1940, no es va poder veure a les pantalles espanyoles fins al 1976

  • Confiteria Liceu

    La banalitat indigesta firmada per Marta Pazos a ‘Le Nozze di Figaro’ 

  • El Festival de Bayreuth fa 150 anys

    Richard Wagner va estrenar el seu temple amb ‘L’anell del nibelung’, un cicle que no ha perdut vigència, ans al contrari

  • L’art de parlar en públic

    Les formes s’han adaptat als nous mitjans, a la nostra minvant capacitat d’atenció i a la simplificació dels referents compartits

  • Artista franquícia

    Barcelona disposa d’artistes universals com Dalí, Miró o Picasso, que encara no tenen un espai on puguin dialogar tots tres dins de la ciutat