El propòsit de les imatges
Tres pel·lícules pugnen per retornar l’espectador a llocs fa temps sense habitar: oblidats, ignorats i profanats
La condició contemporània
L’art contemporani produeix valor a través de la peça exposada i ho fa amb una excel·lència tècnica que constitueix el veritable contingut de l’obra
El nou món i els seus espectadors
El treballador que busca alliberar-se del temps de treball acaba, paradoxalment, lliurant tot el temps per ser explotat per l’oci i l’entreteniment
El miracle
Ha irromput una sèrie de pel·lícules en què el miracle adquireix un to profètic en un moment d’absoluta apoteosi de la ciència i la tecnologia
En la ficció
La realitat, el rodatge, el succés, l’atemptat i la meva ment, tots connectats a una memòria de ficció, dominaven tot el paisatge de la Rambla
Els objectes en l’art
A l’Àfrica tenen el poder d’evocar un ritual contemporani en el qual es mostren les escletxes d’una llum perduda o afeblida: la de l’esperança
Fabular el museu
Som a pocs anys d’assistir a l’experiència de visitar alguns museus d’art contemporani en fase de descomposició física dels seus edificis
La bretxa
Resulta colpidor observar com l’hem convertit en una fissura, una esquerda, una ruptura que ningú està disposat a reparar, només a denunciar
En presència dels núvols
Si els núvols de Tiepolo són lleugers i ascendents, els de Salgado són de plom i descendents
L’actor en el seu teatre
Pere Arquillué a ‘Rostres’ va commoure, sorprendre, emocionar i interessar el públic perquè va oferir una veritat que no frena la vida
El mandat de canviar la teva vida
Tres pel·lícules que defineixen i proclamen que tots estem immersos en un trànsit cap a una nova forma d’existir
El mico fora de la jungla
Tota la nostra cultura popular i culta està dominada per la presència de micos, orangutans, ximpanzés i goril·les que actuen com a miralls de la societat
Un duel interminable
Els debats polítics, socials i culturals que vivim són producte d’una evolució i una revolució cultural que neixen a finals del segle XIX
A propòsit de les ombres de Regina Silveira
L’exposició de l’artista brasilera a la Virreina de Barcelona ens ofereix una aconseguida sàtira crítica del poder
Elogi de Maurizio Cattelan
L’artista, el comprador, la banana Cavendish, la cinta adhesiva i la paret blanca
Cultura espanyola en democràcia
El recorregut que ens ofereix Sergio Vila-Sanjuán mostra l’enorme sincronia que es va donar i se segueix donant entre cultura, política i economia
Signes del nostre temps: el ‘bottari’ com a acció
Buscar un lloc on posar-se és un dels estats d’ànim del segle XXI, un dels trets de l’esperit del nostre temps
Literatura per aixecar acta del que succeeix
Els ciutadans prefereixen veure documentals o un reportatge que llegir un llibre on s’explica el que succeeix a les fàbriques o als hospitals
El turista sensible i la Bellesa
Davant d’un debat que pretén limitar l’arribada de turistes a Barcelona, cal entendre les raons per les quals moltes persones decideixen visitar-la
Exercicis de revelació
La proposta de Jeff Wall a la Virreina regenera el vincle entre la vida i la mort
Una restauració prodigiosa
L’ésser humà gravita entre el desig de manipular i el respecte per mantenir l’obra tal com es va concebre originàriament
Artista a la recerca de comissari d’art
Ja que s’ha perdut la veu original, potser hauríem de començar a escoltar el que han de dir els nous artistes del segle XXI
Rostre i mans
Com n’estem de cecs mentre continuem veient-ho tot sense parar atenció a res, excepte al nostre mòbil on dipositem les nostres màscares mortuòries
L’última fotografia
En un segle hem passat de l’art retinal al conceptual i, d’aquest, a l’art disseminat pels mòbils com si fos pol·len transportat per les fràgils papallones
Negre i gris
En sortir de l’exposició el fred continua dominant el paisatge; no obstant això, tot ha canviat
Salvatges
El que molesta de la nissaga d’àngels caiguts és que les seves vides i èxits artístics qüestionen l’ordre, imposant l’individual al col·lectiu
Caminar o continuar asseguts
Surto del MACBA convençut que els espectadors són estàtues o maniquins que han estat col·locats per accentuar l’abandó humà de la natura
Barcelona, possible i imaginada
La ciutat a què aspiren molts ciutadans és aquella que té futur
Pelegrins a la recerca de destí
Els responsables del patrimoni de les ciutats no garanteixen visites assossegades i tranquil·les
La guerra cultural
La confrontació entre faccions que lluiten pel poder sempre ha utilitzat els artistes per convertir-los en ambaixadors ideològics o per obligar-los a exiliar-se
El naufragi de l’amor
El que el món modern tem és acceptar que encara sigui possible que un home o una dona visquin un «dia eternitzat» que destrueix tot acte de consum
L’eclosió del digital en la cultura i la sortida d’un tren de l’estació
Estem immersos en l’enlluernament i l’encanteri que provoca la utilització de noves eines tecnològiques
Extensió i atenció en l’era de l’urgent
Tenim una rara espècie en perill d’extinció: els contadors d’històries que pretenen que els lectors els pertanyin el màxim de temps possible
Antropòlegs a ARCO
La crítica al sistema capitalista, a la destrucció del planeta, s’estableix apropiant-se de l’estètica de representació indígena en l’antiguitat
Ales o braços, la cultura del desig complert
Els humans, en la majoria dels casos, anhelen les ales per apartar-se del món que els ha tocat viure
La foscor contemporània
Les influències de l’art contemporani ens porten a considerar que el cinema es va acostant cada cop més als codis de l’art en general
Pinotxo i la partida de daus
Les aventures de la marioneta defineixen amb enorme exactitud el moment polític, estètic i moral en què vivim



