Les darreres eleccions colombianes han fet córrer molta tinta. La possible victòria d’un candidat d’esquerres per primera vegada a la història (amb permís dels governs del Partit Liberal colombià, formació que va ser mig socialdemòcrata i estava adscrita a la Internacional Socialista) i el fet que passés a la segona volta un candidat reaccionari, populista i estrambòtic, van generar molta expectativa mediàtica.

El candidat d’esquerres era Gustavo Petro, un polític foguejat i amb experiència que, després d’una joventut d’activista dins de la guerrilla M-19 (una formació politicomilitar urbana i extremament singular pels seus cops d’efecte performatius), va ser parlamentari i alcalde de Bogotà entre 2012 i 2015. Petro, que es va presentar per tercera vegada a la presidència liderant una plataforma electoral anomenada Pacto Histórico, va fer tàndem amb la popular dirigent ecologista, feminista i advocada afrocolombiana Francia Márquez.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El candidat estrambòtic que va passar –contra pronòstic– a la segona volta era Rodofo Hernández, que es va presentar amb una plataforma política anomenada Liga de Gobernantes Anticorrupción. Hernández, empresari de la construcció que va ser alcalde de Bucaramanga, i sobre qui pesen acusacions de corrupció, es va presentar com el candidat per lluitar contra «la mentida», i va titllar de rates els (altres) polítics. Hernández, que va fer campanya exclusivament a través de les xarxes (sobretot per Tik Tok), va mostrar un discurs antipolítica de caràcter masclista, classista i reaccionari.

En aquesta línia, va adquirir una notable popularitat entre sectors de classes populars i mitjanes dient que no tenia cap programa ni pla de govern més enllà de lluitar contra la delinqüència, i que podia governar el país com si fos una de les seves empreses. També va dir que –en el cas que guanyés– continuaria vivint a casa seva a Bucaramanga i que convertiria el palau presidencial (la Casa de Nariño) en un museu, a la vegada que tancaria més de la meitat de les ambaixades, titllant els ambaixadors de vividors.

A la primera volta de les eleccions presidencials, que es van celebrar el diumenge 29 de maig, Petro va obtenir el 40,3 % dels vots i Hernández el 28,2 %. Per la seva banda, Federico Gutiérrez Fico, el candidat de la dreta tradicional, hereu polític dels presidents Duque i Uribe, es va fer amb el 23,9 % dels vots i va quedar descartat.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.