Corinna Larsen, coneguda també com a Corinna zu Sayn-Wittgenstein (Frankfurt, 1964), va passar d’«amiga entranyable» a amant de Joan Carles I, segons l’evolució de l’autocensura als mitjans de comunicació. La que ara ja tothom qualifica d’amant del Rei emèrit va mantenir una relació sentimental amb Joan Carles almenys des del 2004 fins al 2009, encara que la ruptura definitiva no es va produir fins al 2014.
El coneixement públic de la relació i les investigacions posteriors van destapar la vida privada del Rei emèrit en dos aspectes que havien estat fins llavors silenciats: la seva gran quantitat d’amants i els seus negocis gens transparents amb diners ocults en paradisos fiscals, lluny del control de la Hisenda pública espanyola.
Filla del danès Bönning Larsen, que va ser director de l’aerolínia brasilera Varig per a Europa, Corinna va créixer entre Frankfurt i Rio de Janeiro, va estudiar en exclusius col·legis per a noies a Alemanya i Suïssa i el 1987 es va graduar en Relacions Internacionals a la Universitat de Ginebra. Va treballar en empreses franceses i en la britànica Boss & Co., fabricant d’armes a mida, fent relacions públiques i organitzant caceres d’alt standing. Va estar casada amb l’empresari britànic Philip Adkins (1990–1993) i després amb el príncep Casimir zu Sayn–Wittgenstein–Sayn (2000–2005), que pertany a una de les famílies alemanyes de més alt rang.
El 4 de juliol de 2017, la família Sayn–Wittgenstein-Sayn va fer un comunicat, enviat a El Mundo, en què advertia que des del divorci del príncep Casimir, el 5 d’octubre de 2005, «la senyora Corinna Larsen Adkins ja no tenia dret a utilitzar el títol de princesa». Larsen, però, no en va fer cas, encara que va deixar de ser princesa definitivament quan el seu exmarit es va casar amb la model nord–americana Alana Bunte el juny de 2019.
«Si algú pretén utilitzar-me per atacar la família reial, que no compti amb mi», va dir el 2013 a ‘El Mundo’.
Corinna va conèixer Joan Carles I el febrer de 2004 en una cacera a la finca del duc de Westminster a Castella–la Manxa. Tres mesos més tard, va organitzar el viatge de noces del príncep Felip VI i la princesa Letícia a Jordània, Tailàndia i les illes Fiji. En una entrevista a la BBC (20-8-2020), Larsen va explicar els inicis de la relació amb el llavors encara Rei d’Espanya. «La primera cita va ser a principis d’estiu [de 2004] […] Vam connectar immediatament en moltes coses i teníem molts interessos en comú: la política, la història, el bon menjar, els vins […] Jo vivia llavors a Londres, acabava d’emprendre el meu propi negoci de consultoria [Apollonia Associates]. I era mare soltera de dos nens. Així que ens trobàvem a Madrid en una caseta de pagès dins de la finca [del Pardo] i viatjàvem junts […] El primer any […] em telefonava fins a deu vegades al dia. Vull dir, immediatament es va convertir en una relació molt forta, profunda i significativa.»
El viatge a Botswana
Aquesta relació va sortir a la llum el 2012, quan Joan Carles va caure mentre caçava elefants a Botswana i va ser repatriat a Madrid i operat del maluc. El safari va ser un regal del rei al fill de Corinna, Alexander, que feia deu anys. En fer-se públic el viatge i la relació amb Corinna, en una Espanya fuetejada per la crisi econòmica, Joan Carles es va disculpar amb la frase que ha passat a la història: «Ho sento molt. M’he equivocat i no tornarà a passar.»
L’octubre de 2013, l’escriptor nord-americà Bob Colacello, estret col·laborador d’Andy Warhol, va publicar a l’edició dels Estats Units de Vanity Fair un llarg reportatge sobre Joan Carles, El Rei en el seu laberint, en què parlava amb Corinna Larsen, que encara mantenia amistat amb el Rei. «Som bons amics […] Ell és ara un senyor gran, que està lluitant per la seva salut, i penso que necessita tot el suport.» També va assegurar: «No he fet mai negocis per al Rei ni he cobrat diners en el seu nom», i va afegir que no havia tingut «absolutament res a veure» amb el projecte d’AVE de Medina a la Meca. «El meu missatge és que no em mou altra cosa que l’immens respecte que sento pel Rei i el príncep Felip.»
Larsen ha explicat la seva relació amb Joan Carles I en algunes entrevistes, en un pòdcast de vuit capítols titulat Corinna i el Rei i en les seves declaracions i demandes judicials. En la primera entrevista publicada a Espanya (El Mundo, 24/25-2-2013), va desmentir les acusacions de Diego Torres, soci d’Iñaki Urdangarin, que intentava implicar-la en el cas Nóos. Deia que només va tractar, entre 2004 i 2005, de «trobar–li [a Urdangarin] un treball digne» a la Fundació Laureus, que dona cada any els anomenats Oscars de l’esport, però el va rebutjar. «Si algú pretén utilitzar-me per atacar la família reial, que no compti amb mi», va sentenciar. Assegurava, així mateix, que havia fet treballs «per al Govern espanyol» quan se li havia demanat i que havia estat sempre un treball «delicat, confidencial». «Són assumptes classificats, situacions puntuals que jo he ajudat a solucionar pel bé del país.»
Fonts properes a Joan Carles van assegurar que era Corinna qui pressionava el Rei perquè trenqués el seu matrimoni amb la reina Sofia.
Aquestes bones intencions contrasten, però, amb el que declararia anys més tard, quan va explicar a la BBC (20-8- 2020) que després del viatge a Botswana va ser sotmesa a una «vigilància total» per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), a qui va acusar d’assaltar el seu apartament a Mònaco, on s’havia instal·lat el 2013 per fer de consellera del príncep Albert. Un any abans, el 5 de maig de 2012, ja havia rebut a Londres la visita del llavors cap del CNI, el general Félix Sanz Roldán. «Va dir que l’enviava el Rei. La primera advertència que em va fer és que no parlés amb la premsa. Va dir que si no seguia les instruccions, no podia garantir la meva integritat física ni la dels meus fills», va afirmar a la cadena britànica.
PUBLICITAT
Contradiccions i incoherències
El 15 de gener de 2021, Corinna va declarar per videoconferència des de Londres, en un judici contra el comissari José Manuel Villarejo, que es va sentir «terroritzada» per la visita de Sanz Roldán i que va ser amenaçada pel general. «La reunió a l’hotel Connaught es va fer per sol·licitud expressa del rei Joan Carles […] El rei Joan Carles i el general Sanz Roldán sempre deixaven clar que el Rei era qui manava i donava les ordres en aquelles operacions.» Va recordar també l’assalt al seu domicili de Mònaco. Villarejo, que l’havia visitat a Londres el 2015, va assegurar que va anar-hi enviat pel CNI «per intentar recuperar documents que afectaven la seguretat de l’Estat». Sanz Roldán va negar totes les afirmacions de Larsen i Villarejo.
Les declaracions de Corinna estan plenes de contradiccions i incoherències. Sobre la possible boda amb Joan Carles, va declarar a la BBC que ell li va demanar matrimoni: «Jo n’estava molt enamorada, però anticipava –soc estratega política– que seria molt difícil. I vaig pensar que podria desestabilitzar la monarquia […] Per això no vaig arribar mai a perseguir la idea de la boda». Fonts properes a Joan Carles, al contrari, van assegurar a El País (1–3–2021) que era Corinna qui pressionava al Rei perquè trenqués el seu matrimoni amb la reina Sofia.
Larsen ha criticat Sofia fins al punt de responsabilitzar–la, juntament amb Mariano Rajoy, d’un «cop d’estat intern» per obligar Joan Carles a abdicar. Ho va dir en una entrevista a Paris Match (17-9-2020), en què va afegir: «Enviar un exrei, de salut fràgil, a l’exili, i en plena covid, és irresponsable […] Repudiar així Joan Carles és una mica deslleial i em sembla que és una manca de dignitat.» En una altra entrevista a Ok Diario, tanmateix, va assegurar que «no tenia motius per veure-la [a Sofia] com una rival». El Rei «em va explicar clarament que Franco havia arreglat aquell matrimoni inicialment i que s’havien distanciat després de néixer els fills i que portaven vides separades».
Més contradiccions. A Villarejo li va dir, el 2015 a Londres, que Joan Carles l’havia utilitzat de testaferro, entre altres propietats d’un terreny al Marroc, regal de Mohamed VI al rei espanyol. Qüestió que va negar en la seva declaració davant del fiscal suís Yves Bertossa, a qui va dir que el terreny era un regal del rei del Marroc a ella. A Bertossa sempre li va desmentir que fes de testaferro. Sobre la donació d’Aràbia Saudita a Joan Carles de 65 milions d’euros que van acabar en un compte de Corinna al paradís fiscal de les Bahames, va declarar a Bertossa que ho va fer «per gratitud i amor». En el pòdcast, però, va dir que va acceptar els 65 milions com «un acord de divorci». El fiscal Bertossa va arxivar el cas el desembre de 2021 perquè no va poder demostrar el blanqueig de diners.
Paradisos fiscals
Durant la seva relació amb Joan Carles, Larsen va utilitzar almenys dotze societats en paradisos fiscals per amagar més de 70 milions d’euros en comptes i propietats (El País, 16–11–2021). Això sí, Corinna va fundar amb altres socis Authentics Foundation, una fundació dedicada a sensibilitzar contra les xarxes de blanqueig de diners, els grups organitzats de narcotràfic, els grups paramilitars i el treball infantil.
El pòdcast (7-11-2022 a 19-12-2022) no va aportar grans novetats. Corinna deia que el Rei gaudia com un «nen de cinc anys» quan, en tornar d’algun viatge, li ensenyava «bosses plenes de diners»; que mai «no s’havia sentit tan casada» com s’hi va sentir amb el Rei; que va trencar perquè no va voler «formar part d’una estructura semblant a un harem»; que Joan Carles, al qual qualificava de «rei bananer», va intentar tornar amb ella oferint-li el títol de «princesa de Borbó», i que «l’esperit de Franco està viu» a Espanya. «Crec que Franco va tenir sobre ell un efecte durador i molt nociu», opinava enmig de consideracions sui generis sobre la Transició, la Constitució i la inviolabilitat del Rei.
La inviolabilitat precisament li va ser reconeguda a Joan Carles pel tribunal de Londres on Larsen va presentar una demanda per assetjament. El tribunal va deixar fora els actes d’abans de l’abdicació, els més importants denunciats a la demanda. La sentència es va conèixer el 7 de desembre de 2022, mentre encara s’emetia el pòdcast, que acabava amb Corinna identificant-se amb la repudiada duquessa de Sussex Meghan Markle, presentant-se com a víctima d’una campanya de desprestigi.
Un dels autors del pòdcast, el periodista Bradley Hope, va declarar a Le Monde (6-12-2022): «Corinna és potser paranoica i no té proves, però ens ha semblat important explicar la seva història.»
