La de l’Argentina és una societat molt polaritzada, i un dels pols l’ocupa Cristina Fernández de Kirchner, la política que genera més enfrontaments passionals des de la mort, el 1974, del general i tres vegades president Juan Domingo Perón. A l’Argentina o ets kirchnerista o ets antikirchnerista. Cristina Fernández de Kirchner (CFK, com li diuen a l’Argentina) va néixer el 1953 a la ciutat de La Plata (quan es deia Ciutat Eva Perón), capital de la província de Buenos Aires. Va estudiar Dret a la Universitat Nacional de La Plata, on va conèixer qui seria des del 1975 el seu marit, Néstor Kirchner, a qui va succeir a la presidència de la República el 2007.
Els Kirchner sempre van anar junts, fins a la mort sobtada de Néstor el 27 d’octubre de 2010, però Cristina va tenir des del principi una carrera política pròpia. Militant de la Joventut Peronista i del Partit Justicialista (peronista) des de la dècada de 1970, CFK va ostentar el primer càrrec electiu el 1989, diputada provincial de Santa Cruz, regió on els Kirchner vivien des del 1974 i on van fundar un despatx jurídic. El 1995 va ser elegida senadora nacional i dos anys més tard diputada. Va tornar al Senat el 2001 fins que, el 2007, es va convertir en la primera dona escollida per al càrrec de presidenta de la nació.
Reelegida el 2011 amb el 54,11 % dels vots, el percentatge més alt des de 1983 i el quart més gran de la història argentina, va governar fins al 2015, any en què la revista Forbes la va incloure en la llista de les «Cent dones més poderoses del món». El 2017 va tornar a la política per renovar el kirchnerisme amb la coalició Unitat Ciutadana, va ser elegida senadora i dos anys més tard la candidatura integrada per ella com a vicepresidenta i el seu antic primer ministre Alberto Fernández com a president va guanyar les eleccions presidencials.
Peronisme i kirchnerisme
Què és el kirchnerisme? En una entrevista al Canal América de la televisió argentina (5-10-2013), CFK el va definir com un moviment que és «una construcció molt forta que s’abeura en el peronisme, però que també incorpora sectors que no ho són ni ho seran, tot i que se senten identificats amb un model i una cosmovisió de país». En declaracions a El País (26-7- 2007), va exposar la seva concepció de la política: «Jo faig política si puc transformar la realitat. Si jo no canvio aquesta realitat que no m’agrada no estic fent política, estic fent ideologia, però sense portar-la a la pràctica.» Amb tot, quan se li pregunta si és kirchnerista, respon que és peronista, la mateixa resposta que quan se li demana si és d’esquerres.
Admiradora de Hillary Clinton i de «l’Evita del puny crispat», la dels «descamisats», va explicar a la model Naomi Campbell, que la va entrevistar per a la revista britànica GQ (9-8-2008), la seva opinió sobre la dona de Perón: «No puc comparar-me amb Eva Perón, encara que puc dir-li que Evita va influir en tota una generació, la meva […] Va ser la imatge del compromís i de la lluita. Va ser la imatge d’un país diferent. Eva Perón va tenir l’honor i la valentia d’enfrontar-se a l’establishment de tota una era.»
PUBLICITAT
La seva popularitat i la gran quantitat de vots aconseguits en les dues eleccions presidencials no van evitar els conflictes. En el seu primer mandat, CFK va viure una aturada de la patronal agrícola i ramadera que va durar 129 dies i va incloure talls de carreteres. A més, va mantenir un llarg conflicte amb el grup propietari del diari Clarín, en la seva relació sempre difícil amb els mitjans de comunicació. La llei de mitjans de comunicació, aprovada el 2009, va ser durament criticada per la Societat Interamericana de Premsa (patronal del continent), que va comparar l’Argentina amb Cuba, Veneçuela i l’Equador. En el segon mandat, les protestes van ser provocades per la corrupció, la inflació, la inseguretat i els conflictes amb la justícia.
Preguntada a l’esmentada entrevista amb El País (26-7-2007) sobre les relacions que mantindria amb la Veneçuela d’Hugo Chávez, amb qui el seu marit s’havia entès, també va defensar-lo: «Les últimes eleccions a Veneçuela, que va guanyar àmpliament Chávez, van ser supervisades per organismes internacionals. Una altra cosa, la qüestió energètica llatinoamericana no es tanca sense la presència de Veneçuela i Bolívia. L’Amèrica Llatina necessita a Chávez com Europa a [Vladímir] Putin». El president rus, per cert, va telefonar el 25 de març de 2014 a la presidenta argentina per agrair-li la seva posició davant de l’annexió de Crimea. CFK va criticar les sancions a Rússia i la «doble vara de mesurar» aplicada pels Estats Units i el Regne Unit al referèndum celebrat a Crimea per adherir-se a Rússia (en contra) i al de les illes Malvines reivindicades per l’Argentina (a favor).
Va mantenir un llarg conflicte amb el grup propietari del diari ‘Clarín’, en la seva relació sempre difícil amb els mitjans de comunicació.
Un altre conflicte en política exterior va enfrontar CFK amb el Govern espanyol del PP quan l’Argentina va expropiar el 51 % de les accions de Repsol-YPF el 17 d’abril de 2012, després de mesos de prendre mesures i llançar amenaces contra l’empresa filial de la petroliera espanyola. Ho va justificar per raons de «sobirania» energètica nacional i perquè l’empresa espanyola no invertia prou a l’Argentina. La decisió va provocar un conflicte diplomàtic amb Espanya.
Un patrimoni sospitós
La fortuna de la família Kirchner ha aixecat moltes sospites de corrupció. Quan Néstor Kirchner va prendre possessió com a president el 2003, el matrimoni tenia 1,3 milions d’euros que, set anys després, s’havien multiplicat per deu. El 2011, CFK era la segona cap d’Estat més rica de l’Amèrica Llatina, només superada pel xilè Sebastián Piñera, multimilionari abans de dedicar-se a la política. Llavors tenia dues cases, dos hotels, la meitat de les 25 propietats a nom del seu marit i una quantitat de terrenys revalorats. El 2005, però, un jutge havia arxivat una denúncia per presumpte enriquiment il·lícit entre els anys 1994 i 2004. Addicta al luxe, té diverses carteres Hermès, una de 30.000 dòlars; un Rolex valorat en 20.000 dòlars i dos anells d’or i platí amb brillants de 10.000 dòlars cadascun, segons la revista GQ (9-8-2008).
El 2015, quan CFK va deixar de ser presidenta, es van accelerar les causes judicials obertes contra ella per corrupció i altres assumptes, algunes obertes feia anys. CFK ha estat implicada, almenys, en deu procediments per corrupció, alguns dels quals ja arxivats. Un altre cas se li va obrir per presumpte encobriment de l’atemptat contra l’AMIA (Associació Mutual Israelita Argentina), que va causar 85 morts el 18 de juliol de 1994. Segons el fiscal Alberto Nisman, els acusats van «intentar encobrir els pròfugs iranians» responsables de l’atemptat a canvi de la venda de petroli i la compra per part de l’Iran de cereals i carn argentina. El 18 de gener de 2015, el cos del fiscal va ser trobat a casa seva amb un tret al cap. En un principi es va parlar de suïcidi, però més tard va sorgir la tesi de l’assassinat. No s’ha aclarit mai. La causa per encobriment va ser arxivada l’octubre de 2021.
El 2016, l’expresidenta i altres alts funcionaris van ser processats per defraudació, per vendre dòlars a futur a un preu inferior al de mercat. L’abril de 2021, el cas va ser sobresegut. El mateix va passar amb els casos coneguts com Hotesur i Los Sauces (per blanqueig de diners i associació il·lícita), arxivats el 2021. Entremig, el 4 de juliol de 2020, va ser trobat a la població d’El Calafate (Patagònia) el cadàver de Fabián Gutiérrez, exsecretari personal de CFK, que havia declarat el 2018 contra l’expresidenta després de ser detingut per corrupció. Es va penedir i va denunciar que a la Casa Rosada, seu de la presidència, arribaven bosses suposadament carregades de diners, encara que ell no va veure mai els bitllets. Un jove detingut va confessar l’homicidi.
Dotze anys de presó
La causa més greu contra CFK és la coneguda pel nom de Vialidad. El 22 d’agost de 2022, el fiscal va demanar 12 anys de presó (que no compliria per edat i per aforament) i la inhabilitació perpètua per considerar-la cap d’una associació il·lícita per haver fet la «més gran maniobra de corrupció que s’hagi conegut al país». L’expresidenta i altres 12 imputats estan acusats de desviar diners de les obres públiques per enriquir-se. Segons el fiscal, el dany a l’Estat puja a mil milions de dòlars. L’actual vicepresidenta va reaccionar a les xarxes socials dient que estava «davant d’un escamot d’afusellament mediaticojudicial» i des del seu despatx al Senat va assegurar que el judici era contra «tot el peronisme», una «ficció» sense proves. El 4 de març de 2021 ja havia acusat els jutges d’afavorir la victòria electoral de Mauricio Macri a les presidencials de 2015 i havia denunciat el lawfare, la utilització de la justícia amb fins polítics.
Tota aquesta batalla amb els jutges, que dura anys, va portar CFK a dir l’any 2017, amb presidència de Macri, que a l’Argentina «no hi ha Estat de dret» (entrevista al portal argentí Infobae, 14-9-2017). Així ho explicava a El País (28-9-2017): «A la presó, amb aquest Govern, hi pot acabar qualsevol. Quan se’n ressent l’Estat de dret, el poder judicial passa a ser un grup operatiu del Govern per atacar els líders polítics, potser sí. Tots estem obligats a rendir comptes, però que cataloguin el meu Govern com una associació il·lícita, o que la meva família sigui una associació il·lícita, és massa. Hi ha una clara maniobra de persecució política.»
Vladímir Putin va telefonar el 25 de març de 2014 la presidenta argentina per agrair-li la seva posició davant l’annexió de Crimea.
Enmig de la petició fiscal de 12 anys, després de mesos de paràlisi a l’Argentina per la crisi, per l’enfrontament entre el president Fernández i la vicepresidenta Fernández, i per la polarització, es va produir l’1 de setembre de 2022 l’intent d’assassinat de CFK. El brasiler Fernando Sabag Montiel es va infiltrar entre les 300 persones que, com cada nit, donaven suport a CFK davant de casa seva, al barri de la Recoleta de Buenos Aires, i va intentar dues vegades disparar una pistola contra la vicepresidenta. Sembla que no hi havia bala a la recambra i per això no va consumar l’assassinat. «Sento que estic viva per Déu i per la Verge», va dir dues setmanes després.
En una Argentina tan polaritzada, on la meitat considera CFK víctima d’una persecució política i l’altra meitat la veu com el símbol de la decadència i la corrupció, aviat va sorgir la teoria de la conspiració, que qualificava l’atemptat de muntatge per desviar l’atenció de les acusacions de corrupció.
