El bloqueig que pateix el desenvolupament de les fonts d’energia renovables a Catalunya i el tancament programat de les nuclears a mitjà termini (tres centrals han de cessar la seva activitat en territori català) dibuixen un escenari ple d’interrogants per a la transició energètica a Catalunya. La Llei de canvi climàtic preveu que, el 2030, el 50 % de l’electricitat sigui d’origen renovable (ara la proporció és del 19,8 %). No obstant això, la necessària descarbonització de l’economia i l’escàs impuls a les fonts alternatives netes fan vaticinar que Catalunya no podrà cobrir aquests objectius amb recursos autòctons.

Catalunya té ara prou capacitat instal·lada per generar l’electricitat que necessita. Disposa de tres nuclears, tres centrals de gas de cicle combinat i altres tecnologies. Però la necessitat de cobrir la meitat de la demanda elèctrica amb renovables en deu anys i el tancament programat de les nuclears (entre el 2027 i el 2035) marca un repte que capgira tot el puzzle energètic. Per no alterar encara més el clima, no es pot suplir l’electricitat de les nuclears amb energia procedent de les centrals de gas, ja que augmentarien de manera exponencial les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, responsables del canvi climàtic.

Actuar de manera planificada enfront del tancament de les nuclears és una necessitat imperiosa. O se substitueix l’energia nuclear per fonts autòctones, o Catalunya estarà condemnada a ser encara menys sobirana energèticament (un 95 % de l’energia ja s’importa, i només el 9,9 % de l’energia consumida és d’origen renovable). Amb el tancament de les nuclears, Catalunya perdrà més d’un 50 % de la seva capacitat de producció elèctrica in situ. Les renovables només n’aporten, com s’ha dit, el 19,8 %; i l’eòlica i la fotovoltaica representen menys del 7 % de la producció d’electricitat.

Qualsevol solució a aquest dilema exigeix l’impuls de les renovables, com a recurs fonamental per organitzar la transició energètica, en ser un dels principals ariets per combatre el canvi climàtic. Però el problema és que el seu desplegament acumula un gran retard a Catalunya. Els diferents decrets promoguts pels governs catalans per a fomentar les energies renovables no han donat fruits. El desenvolupament de l’energia eòlica, per exemple, ha estat gairebé nul. Ha estat un decenni de col·lapse. L’últim parc inaugurat (fins al 25 d’octubre) data de gener del 2013, a la serra de Vilobí.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.