David Madí (Barcelona, 1971), la persona de confiança a l’ombra d’Artur Mas i director de les seves campanyes electorals, és nét de Joan Baptista Cendrós, l’home que va inventar la loció per a l’afaitat Floïd, fundador d’Òmnium Cultural i cap d’una de les famílies rellevants de la burgesia catalana. Madí va estudiar al Liceu Francès i Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va començar des de molt jove la seva activitat política en afiliar-se al sindicat nacionalista Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

Membre també de la Crida a la Solidaritat –on va conèixer Jordi Sànchez, condemnat en el judici pel procés sobiranista–, va participar en la campanya per la catalanització dels Jocs Olímpics del 1992. Després de treballar al Departament de Governació (més tard Interior), va començar a col·laborar amb Artur Mas el 1996, quan va ser nomenat cap de gabinet de la Conselleria d’Economia. Tenia només 25 anys. Entre 1999 i 2001 va dirigir l’Oficina del Portaveu i entre 2001 i 2003 va ser secretari de Comunicació i Estratègia de l’últim Govern de Jordi Pujol, amb Mas com a conseller en cap. Va fer les mateixes funcions a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 2004, i l’any següent va ser nomenat portaveu del partit.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

La seva dedicació plena al partit es va produir després que el 15 d’abril del 2003 va haver de dimitir del Govern pel que es va conèixer com «l’escàndol de les enquestes». L’oposició va acusar Madí d’haver manipulat sondejos oficials del Govern i haver-se’n inventat algun. Ell sempre ho va negar, però finalment va renunciar a la Secretaria de Comunicació el mateix dia que s’obria al Parlament la comissió per investigar el cas. El PSC es va donar per satisfet i va acordar amb CDC dissoldre la comissió abans que comencés la seva feina.

PUBLICITAT
Correos Market

Tres anys més tard va provocar un nou escàndol amb el DVD Confidencial.Cat, repartit amb els diaris durant la campanya de les eleccions catalanes del 2006. El vídeo, de 53 minuts, del qual se’n van editar un milió d’exemplars, era una càrrega contra «els episodis negres» del Govern tripartit d’esquerres i es va fer, segons va denunciar TV3, utilitzant imatges sense permís. En el seu llibre Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana (Mina, Grup 62, 2007), Madí explica com es va idear i rodar en secret «amb els dirigents [de CiU, que hi participaven] mig enganyats, que pensaven que [les entrevistes] eren per a un producte d’ús intern». La idea va sorgir un any i mig abans de la campanya. «La suma de despropòsits que arrossegaven era tan enorme que es va fer evident que quan arribés la següent campanya al Parlament s’hauria de trobar un sistema que refresqués la memòria dels electors i posés de manifest que havia estat una legislatura desastrosa», escriu Madí.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.