Logo p&p
PLAÇA OBERTA
Altaveu de la pluralitat a opinions diverses.

Deia José Saramago, en una ponència al Foro Complutense l’any 2005, recollida al llibre “Democràcia i Universitat”, que la universitat és una «institució singular, a la qual un s’hi apropa per aprendre», tot i que ell pensava que la seva funció va més enllà de la formació acadèmica. La universitat, puntualitzava Saramago, és el tram formatiu en què l’individu esdevé conscientment ciutadà. «Un lloc de debat on, per definició, l’esperit crític ha de florir: un lloc de confrontació».

Cadascú, des de la seva pròpia experiència universitària, hi podria afegir diferents idees: des del tòpic de la universitat com a temple del coneixement fins a l’associació del concepte universitat amb les idees de mètode, respecte, entesa, rigor i una llista inacabable de referències que, com a comú denominador, podríem observar que totes portarien implícita una concepció ideal, en certa manera heroica, de la universitat com a actor social, com a motor de canvi, descobriments i innovació; també -per què no?-, com a autoritat.

Ara bé, si actualment la universitat se segueix associant amb aquest reguitzell d’idees i nocions enumerades prèviament, no és perquè com a societat tinguem aquesta concepció arrelada al nostre imaginari col·lectiu -que també-. Més aviat aquesta situació es dóna perquè hi ha persones i col·lectius que vetllen i actuen per tal que la universitat romangui sent una referència i una veu distingida de la nostra societat. Des de docents i investigadors fins a catedràtics, trobem múltiples exemples de recerques que aporten notables beneficis a la societat, estudis que ens ajuden a entendre’ns millor, o senzillament persones que amb la seva capacitat de comunicar, divulguen els coneixements de la seva àrea per acostar l’acadèmia al conjunt de la ciutadania.

No menys importants són els i les estudiants, veritables protagonistes de la idea de l’estada a la universitat com a pas definitiu per assolir la ciutadania plena, expressada per Saramago. I una manera d’exercir aquesta emancipació amb esperit crític es troba en l’associacionisme estudiantil. D’agrupacions constituïdes i reconegudes d’estudiants, n’hi ha de tota mena: colles castelleres, grups de teatre, sindicats polititzats o espais de reflexió i discussió de caràcter plural i respectuós. Aquests últims, malgrat ser una rara avis, són segurament els que més coincideixen amb la idea de l’esperit crític i la confrontació respectuosa d’idees, perquè per una banda els fomenten de manera activa, i per altra la seva existència demostra, en moments de polarització com l’actual, que l’entesa és possible.

La plataforma juvenil deba-t.org n’és un clar exemple. Fundada l’any 2009 a la Universitat Pompeu Fabra per Nacho Corredor, Paris Grau i Gerardo Sensat, tres estudiants amb voluntat d’amplificar l’experiència universitària i el pensament crític més enllà de les aules, des d’aleshores s’ha convertit en un actor destacat a la societat catalana a l’hora d’abordar debats transversals, complexos i necessaris, amb respecte i pluralisme. La seva activitat gira al voltant de taules rodones, conferències, cicles, cursos i col·loquis privats, a més de diferents col·laboracions amb altres entitats i institucions, dirigides a enriquir l’experiència dels i les estudiants que en formen part.

Tanmateix, l’acte més destacat i amb més repercussió -internament i externa a la Universitat- és l’organització de debats electorals a la mateixa universitat. Des de 2010, quan es va celebrar el primer debat per les eleccions al Parlament de Catalunya que donarien la presidència de la Generalitat a Artur Mas, deba-t.org s’ha encarregat de manera ininterrompuda d’organitzar un debat per a cada cita electoral que els catalans han tingut amb les urnes (que no han estat poques tenint en compte les repeticions de comicis).

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

Fins a la irrupció de la pandèmia aquests debats electorals eren tot un esdeveniment a la Universitat: en hores de classe i en plena campanya electoral, candidats i candidates de primera línia política acudien a la universitat per participar en un debat davant un auditori ple de gom a gom. L’escenificació de la confrontació respectuosa d’idees, lluny de la crispació a què estàvem acostumats als platós televisius, era una experiència que agraïen enormement tant els participants com el públic. El format, celebrat i cada vegada més reconegut, es va reproduir a altres universitats catalanes.

El passat 14 de febrer Catalunya tornava a estar citada a les urnes, però amb un escenari ben diferent. D’una banda, les restriccions sanitàries i les mesures de seguretat i prevenció obligaven a planificar un debat electoral ben diferent; d’altra banda, la incertesa sobre la data dels comicis sumava un grau de dificultat a l’hora d’organitzar-ho tot, també el contacte amb els equips de campanya.

Malgrat tot, des de deba-t.org es va persistir en la voluntat de dur a terme un debat a la universitat amb les menors alteracions possibles, i gràcies a la col·laboració de la direcció de la Universitat Pompeu Fabra això va ser possible. El dimarts 2 de febrer es va celebrar el debat electoral a la UPF, amb els candidats presencialment respectant totes les mesures de seguretat, i una gran quantitat de públic seguint-ho en directe pels canals a xarxes de deba-t.org. Per cert, va ser l’únic debat electoral organitzat en un context universitari per a les eleccions del 14-F.

Hi van participar Nacho Martín Blanco per part de Ciutadans; Elsa Artadi, de Junts; Roger Torrent, d’ERC; Ferran Pedret, del PSC; Jessica González, d’En Comú Podem; Carles Riera, de la CUP; Lorena Roldán, del PP; i Lluís Font, del PDeCAT. Candidats i candidates dels primers llocs de les llistes, cosa que demostra, entre d’altres, el valor que els partits atorguen a la universitat. Cal també lloar el to i les formes que van mostrar en tot moment, excel·lint en el respecte i foment dels valors que s’han mencionat a l’inici d’aquest article.

Veient les xifres de visualitzacions del debat, en directe i a posteriori, podem afirmar que deba-t.org va complir amb la funció d’acostar els joves a la política i la política als joves, al mateix temps que va aconseguir que en campanya i pandèmia els partits dediquessin un temps a debatre i confrontar idees presencialment a la Universitat. Tant de bo durant la legislatura i en les següents eleccions, sigui possible preservar aquest esperit crític i dialogant. Tot i les restriccions sanitàries i altres possibles entrebancs, des de deba-t.org no dubtarem en posar-hi la nostra part.