El 29 de gener de 2020 el president Quim Torra va donar la legislatura per exhaurida i va anunciar que, un cop aprovats els pressupostos, faria pública la convocatòria electoral. Però, aquesta decisió es va anar preterint, a l’espera de la confirmació de la inhabilitació de Torra per l’absurda qüestió de la pancarta i de la clarificació de l’espai polític postconvergent a la vista de la ruptura entre Junts per Catalunya i el PDECat. Amb el desenllaç final de la renúncia del president a fer ús de les seves atribucions per dissoldre el Parlament i convocar eleccions abans que es confirmés la seva inhabilitació.

S’obria, així, una etapa de gran incertesa i inseguretat jurídica en no haver-hi cap candidat que optés a la investidura, de manera que el rellotge de la dissolució automàtica, en realitat, no es va activar mai. Sense cap precedent es va arbitrar una solució acordada per tots els grups parlamentaris i avalada pels serveis jurídics per crear la ficció que s’activava el comptador de la dissolució automàtica del Parlament el 21 de desembre i la consegüent convocatòria electoral per al 14 de febrer d’enguany. En el preàmbul del decret de convocatòria s’establia que «si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia generada per la COVID-19, el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria posposant-se la votació a una data posterior que sí que les ofereixi», obrint-se per tant una inquietant possibilitat de posposar els comicis, sense cap fonament legal.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Que a Catalunya s’havien de celebrar eleccions anticipadament se sabia des de fa gairebé un any, i encara que la pandèmia complica les coses, no pot servir com excusa per endarrerir-les indefinidament, sobretot si no hi ha cap previsió legal al respecte. Des del mes de març el govern ha tingut temps suficient per a habilitar mecanismes que fessin possible la celebració de les eleccions amb les màximes garanties sanitàries possibles. Sembla, però, que com amb la independència, no hi havia gairebé res preparat i la solució ha estat, tal com ja anticipava el decret de convocatòria, posposar les eleccions. La inoperància del govern i també l’intent de mitigar l’efecte Illa i unes enquestes gens favorables expliquen el perquè d’aquesta insòlita i irregular situació. El sorprenent és que el govern hagi comptat amb la complicitat de bona part dels partits amb representació parlamentària i sembla que també dels aspirants a obtenir-la.

S’argumenta que la situació sanitària és molt greu, cosa que ningú no discuteix, tret de vegades la mateixa consellera de Salut Alba Vergès, i que la decisió que s’ha pres no és ni més ni menys la mateixa que van adoptar Euskadi i Galícia. Però aquesta analogia no té cap fonament. En primer lloc, perquè en aquells casos les eleccions s’havien convocat abans de la pandèmia i per tant hi van concórrer unes circumstàncies sobrevingudes enmig d’un confinament general emparat en un estat d’alarma. En segon terme perquè cap de les dues comunitats no es trobava en una situació de precarietat institucional a causa d’una inhabilitació del seu president. I, en tercer lloc, perquè la decisió va ser acordada per consens per tots els partits implicats. Sense oblidar, a més, que tant Euskadi com Galícia disposen d’una llei electoral pròpia i no depenen, en darrera instància, ni dels procediments establerts a la LOREGni de les decisions de la Junta Electoral. No així Catalunya que per interès d’uns i desinterès d’altres, no ha estat capaç en quaranta anys d’autonomia d’aprovar una llei electoral pròpia, essent l’única Comunitat Autònoma que no en disposa. Tot un despropòsit en una nació que suposadament aspira autodeterminar-se.

A Catalunya no pot considerar-se que la situació hagi estat sobrevinguda. Portem gairebé deu mesos immersos en la pandèmia i encara que hi ha un estat d’alarma vigent no hi ha confinament domiciliari, els ciutadans van a treballar, i els negocis, amb limitacions, i les escoles estan obertes. Tenim una situació institucional inèdita, sense president i amb un vicepresident en funcions de president, amb un govern dividit que ha demostrat per activa i per passiva la seva incapacitat, i amb un Parlament dissolt molt limitat en la seva funció de control de l’executiu.

A la precarietat institucional, s’hi afegeix que la decisió d’ajornar les eleccions no s’ha fet per consens, amb la disconformitat del PSC que n’impugna més la forma que el fons. La qüestió és que s’ha optat no pas per posposar les eleccions sinó per suspendre-les, deixant sense efecte l’anterior convocatòria i anunciant una nova data, però reservant-se el dret a no convocar-les, si, a criteri indeterminat del govern, la situació sanitària no és l’adequada. Una arbitrarietat en tota regla que deixa en suspens la democràcia a Catalunya amb la vergonyant complicitat de la majoria de partits moguts per interessos electoralistes.

PUBLICITAT
Correos Market

La sortida en cap cas és senzilla. Fer eleccions enmig d’una pandèmia i amb un estat d’alarma que permet limitar la mobilitat i confinament pot suposar limitar drets fonamentals dels ciutadans, en particular el dret de vot dels malalts i de les persones en quarantena, si no s’habiliten les condicions perquè puguin votar sense posar en perill a la resta de la població. Aturar el rellotge de la convocatòria i de tots els processos aparellats i limitar-se a fixar una nova data el màxim de propera té el problema de la necessària actualització del cens per a permetre el sufragi actiu i passiu de les persones que fan 18 anys en l’interval. Però posposar-les sine die és simplement inacceptable. Una situació d’excepció mai pot ser l’excusa per suspendre la democràcia i l’estat de dret. I menys si ho fa un govern mancat de legitimitat, sense consens, sense disposar de les competències per a fer-ho i sense cap fonament legal. Ara caldrà veure si la Junta Electoral Central avala el decret i si no es presenten recursos contra aquest abús de poder.