Des de les primeres emissions de ràdio i televisió de la llavors anomenada, precisament, Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, les coses han canviat molt. Aquests canvis s’han produït no només en l’àmbit de la tecnologia emprada per a produir i distribuir continguts, sinó també des del punt de vista de la naturalesa mateix del servei, el seu marc legislatiu i de regulació, així com el panorama comunicatiu en què l’activitat de la Corporació es desenvolupa. Aquest article intenta desgranar alguns elements rellevants en connexió amb aquests contextos.

Segurament sorprendrà aquesta dada. Quan la televisió pública comença les seves emissions sota l’empara d’una llei estatal anomenada «del tercer canal» (Llei 46/1983) ho fa sota un règim jurídic força peculiar. La televisió nacional —catalana— del pujolisme no era altra cosa que una modalitat de gestió del monopoli de la televisió, el qual des del 1980 —en virtut d’una altra llei, estatal, concretament la relativa a l’estatut de la ràdio i la televisió, la Llei 4/1980—, es trobava formalment en mans de l’Estat —espanyol. Com el nom de la llei esmentada en primer lloc posa de manifest, TV3 no comença les seves activitats com el «primer canal» català, sinó com un canal afegit als dos canals públics d’àmbit nacional —espanyol— per tal de prestar, per encàrrec de les autoritats de l’Estat, un servei públic legalment declarat com a monopoli.

Les coses han canviat molt, sens dubte. La Generalitat ha adquirit, en virtut tant del nou Estatut com de la legislació audiovisual adoptada per part del Parlament de Catalunya al llarg dels darrers vint anys, competències plenes per a definir i establir el seu propi servei públic de comunicació audiovisual. D’altra banda, tant el monopoli públic de la televisió com la poc útil, jurídicament parlant, «etiqueta» de servei públic aplicada a tot el conjunt del sector audiovisual, van ser llençades a la paperera de la petita i peculiar història de la regulació audiovisual a Catalunya. Aquest canvi es consolida especialment a partir de l’adopció, el 2010, de la llei bàsica de la comunicació audiovisual a Espanya (Llei 7/2010).

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.