La democràcia nord-americana ha resistit la propaganda, les mentides i la tossuderia d’un president que encara no ha reconegut haver perdut les eleccions del 3 de novembre. Instal·lat en el seu compte de Twitter disparant contra tothom i passant per damunt dels fets acreditats, Donald Trump ha negat que el seu adversari demòcrata, Joe Biden, pugui ser proclamat el 46è president dels Estats Units.

El Col·legi Electoral havia de confirmar una victòria que només negava Donald Trump i els seus milions de votants que encara rebutgen haver perdut. Només un 18 per cent dels més de 70 milions de votants de Trump creuen que Biden és el president legítim. Però els fets no menteixen. El candidat demòcrata ha rebut 6 milions més de vots que l’encara president Trump, ha aconseguit 306 electors dels estats en contra dels 232 de Donald Trump, ha guanyat tots els intents judicials per modificar el resultat de les urnes i fins i tot el Tribunal Suprem li ha donat la raó en les demandes per revertir el recompte en estats marginals com Pennsilvània, Geòrgia i Wisconsin.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El Col·legi Electoral, una institució antiquada que necessitaria una actualització als temps moderns, ha reafirmat la nit del dia 14 que tots els electors proclamats en els Estats eren vàlids i, per tant, les acusacions de tupinada repetidament proclamades per Donald Trump i milions dels seus partidaris no tenien cap valor perquè no estaven sustentades en proves sinó en declaracions repetides d’ençà de la nit electoral.

Un problema principal en el mandat de Donald Trump és el d’haver recorregut a la mentida sistemàtica, tant en la campanya que el portà a la Casa Blanca el 2016 com durant cada dia de la seva presidència. La democràcia nord-americana se n’ha ressentit de l’estil d’un president populista que ha dividit el país, s’ha apartat voluntàriament del seu lideratge internacional i ha trencat molts ponts que els Estats Units havien contribuït a construir en el sistema d’aliances col·lectives després de les dues guerres mundials del segle passat.

El make America great again o el put America first han estat lemes amb connotacions negatives tant per als Estats Units com per a la resta de les democràcies liberals que acceptaven el lideratge de Washington en qüestions com la llibertat, el lliure comerç, la seguretat i el funcionament de les institucions financeres internacionals.

Joe Biden, per tant, jurarà el càrrec de president el pròxim 20 de gener en la clàssica cerimònia festiva al Mall de Washington. És igual si Donald Trump hi assisteix o es queda a casa enviant tuits denunciant que ha estat víctima d’una conspiració. Joe Biden haurà de cosir les ferides que estan obertes en un país que havia renunciat a liderar el món lliure parapetant-se en un aïllament que trencava la tradició de la democràcia més poderosa i més consolidada d’avui. Per a molts americans la presidència que s’acaba ha estat un malson. I per als demòcrates d’arreu del món els Estats Units tornaran a ser l’aliat amb el que s’haurà de comptar per fer front als reptes gegantins que planteja la societat global en la que actors com la Xina, Rússia i l’Índia hi volen dir la seva. Per a Europa és una molt bona notícia la confirmació que Joe Biden és irrevocablement el nou president i Kamala Harris la vicepresidenta.