En cap altre continent no s’hi concentren tantes desgràcies. Dues de naturals, un terratrèmol i un cicló, s’han abatut a la vegada aquest estiu sobre dos països, el Marroc i Líbia; i multitud d’altres, guerres civils i terrorisme gairebé endèmics, deguts a la mà humana –que no és aliena tampoc al gran nombre de víctimes mortals de les desgràcies geològiques i meteorològiques, que són més de 3.000 a l’Atles marroquí i potser més de 10.000 a Derna i altres localitats de la costa líbia–, en països amb infraestructures deficients, administracions ineptes, poders despòtics i Estats febles o inexistents, incapaços de protegir degudament la seva gent.

Cap dels 54 països africans mereix una qualificació pròpia de democràcia plena en els índexs reconeguts, com el del The Economist. Només l’obté un país, la diminuta República de Maurici. Hi ha algunes democràcies defectuoses: Sud-àfrica, Namíbia, Lesotho, Cap Verd i Ghana –una qualificació que també mereixen els Estats Units i països europeus com Bèlgica o Itàlia– però el gruix dels africans, la meitat exactament, està sotmès a règims autoritaris, amb molt escassa atenció als drets humans, i, la resta, a règims híbrids on se solen celebrar eleccions, però no es pot parlar pròpiament de democràcia ni d’Estat de dret.

En cap altre lloc se succeeixen amb tanta freqüència els cops d’estat, convertits en costum polític. A set països se n’han produït en els darrers tres anys: a Mali tres cops, i després al Txad, la República de Guinea, Burkina Faso, Sudan, Níger i Gabon, tots militars, per part normalment de les cúpules o de les guàrdies presidencials. Cal afegir-hi Tunísia, on el cop d’estat ha estat presidencial i perpetrat de forma gradualista en successives vulneracions constitucionals fins a la concentració de tot el poder en mans del cap d’Estat sortit de les urnes, Kaïs Saïed.

El protagonisme dels mercenaris de Wagner ha acompanyat aquest fenomen, que està duent a l’expulsió de les tropes occidentals, franceses sobretot, desplegades a les zones de més alta activitat del terrorisme islamista. París ha retirat les seves tropes ja de Burkina Faso, Mali i el Níger, país on es mantenen, en canvi, un miler de soldats dels Estats Units, gràcies a l’actitud més diplomàtica de Washington respecte als colpistes que van enderrocar el president nigerí prooccidental.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.