Aquests versos del primer disc de José Antonio Labordeta, Cantar | callar, del 1973, expressen bé la manera com des d’Aragó es va mirar durant un temps la que va acabar sent la germana gran, la veïna rica a la qual s’observava amb una barreja d’envidieta (en expressió de l’Alt Aragó) i admiració. Aquesta relació ha despertat sempre la curiositat d’investigadors i analistes, i ha motivat el desenvolupament d’exposicions com la que sota el mateix títol va veure la llum el 2018 organitzada per la Diputació Provincial de Saragossa, acompanyada pel llibre Tejidos de vecindad, coordinat pel catedràtic d’Història de la Universitat de Saragossa, Alberto Sabio, i per Víctor Lahuerta. Una lectura imprescindible per entendre la relació entre dos pobles germans.
Les relacions entre Aragó i Catalunya han estat una constant històrica, molt més enllà de la Corona d’Aragó –la naturalesa de la qual encara és objecte de polèmiques i interpretacions interessades. Entre 1880 i 1980 més de mig milió d’aragonesos van emigrar a Catalunya. Barcelona es va convertir en la segona ciutat amb més aragonesos, després de Saragossa.
En el pla econòmic, els percentatges de la balança comercial mostren clarament una relació important. A finals del segle XX, entre el 61 % i el 69 % de l’exportació agroalimentària aragonesa, el 49 % de la metal·lúrgica, el 51 % de la maquinària i el 56 % del material de transport, estaven destinats a Catalunya. De les importacions aragoneses, el 63 % dels aliments i el 56 % del material de transport procedien de Catalunya.
Encara que no hi ha dades recents ni gaire precises –l’últim mostreig és del 2011–, es calcula que més de 80.000 persones tenen una segona residència en una Comunitat limítrofa, amb Salou (Tarragona) i Peníscola (Castelló) com les dues primeres destinacions. Migració, relacions comercials i llocs de vacances són només tres elements dels molts que podrien exemplificar la relació de veïnatge i intercanvi que ha existit des de sempre entre Aragó i Catalunya.
La influència va arribar també a l’àmbit cultural i sociopolític. Barcelona va veure néixer referents importants de l’aragonesisme com la Unió Regional Aragonesista o la Joventut Aragonesista. José Antonio Labordeta va cantar al paranimf de la Universitat de Barcelona el dia que Salvador Puig Antich va ser executat, el 1974. Un any abans havia publicat a Edigsa, discogràfica catalana, el seu primer disc, Cantar | callar. La presència dels cantautors aragonesos a Barcelona i altres localitats es va fer habitual. El 16 de juny de 1978, el concert de nova cançó popular aragonesa al Palau dels Esports de Montjuïc va reunir més de dotze mil persones. Són només uns exemples, però permeten fer-se una idea de la fluïdesa de la relació entre dos pobles germans.
