«Res a la vida m’ha fet tan feliç com aquest aparent segon lloc. Ha guanyat Polònia, ha guanyat la democràcia. Els hem apartat del poder», va declarar Donald Tusk, líder dels liberals polonesos agrupats en l’aliança Koalicja Obywatelska (KO, Coalició Cívica) després de conèixer els resultats dels sondejos a peu d’urna.

Era el 15 d’octubre. Després de vuit anys de govern de l’extrema dreta liderada per Jaroslaw Kaczynski –i de la seva coalició, coneguda com Zjednoczona Prawica (Dreta Unida), el partit més important de la qual és el PiS– l’oposició democràtica arribava al poder a Polònia. El 35,38 % dels polonesos va votar el PiS, mentre que el 30,7 % es va decantar per la KO, però va ser aquesta coalició la que, gràcies al suport dels democratacristians de Trzecia Droga (Tercera Via), amb el 14,4 % dels vots, i de Lewica (Esquerra), amb el 8,61 %, va rebre finalment la missió de formar govern el desembre del 2023. L’extrema dreta, que també es manté en l’oposició a Kaczynski agrupada a Konfederacja (Confederació), només va obtenir el 7,16 % dels vots.

La premsa internacional es va desfer en elogis cap a Tusk. Dos dies després de la victòria liberal a Polònia, Matthew Kaminski escrivia a Político: «Donald Tusk diu que ha salvat la democràcia. El seu principal llegat podria ser el reforç de la seguretat europea». A The Guardian, Katarzyna Piasecka i Shaun Walker assenyalaven que «Donald Tusk expressa la visió d’una Polònia progressista al cor de la UE». A El País, Gloria Rodríguez definia Tusk com «el polític que ha aturat la deriva ultra a Polònia».

Tusk va ser presentat com el salvador de la democràcia, no solament a Polònia o a l’Europa de l’Est en general, sinó a la mateixa Unió Europea. Amb el gir ultradretà a la UE (vegeu els resultats de la ultradreta als Països Baixos, Itàlia, França, Alemanya, Eslovàquia o els països escandinaus), Tusk sorgeix com una de les figures més importants del gir democràtic, especialment en el marc de la guerra a Ucraïna en què l’eix París-Berlín-Varsòvia pot ser crucial.

Donald Tusk és, no obstant això, una figura més complicada del que pot semblar a primera vista. No és solament el rostre de la renovació de la democràcia a Polònia, sinó també el d’anys de govern del neoliberalisme polonès.

 

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.