El 8 de juliol de 2021 s’obrien les portes del palau de l’Elisi, a París, per retre homenatge i celebrar els cent anys de vida d’Edgar Morin, un referent del pensament humanista europeu. Amb el seu característic mocador de coll, símbol de diversitat, amb una excepcional vitalitat i lucidesa, prenia la paraula per evocar la seva aproximació al coneixement de l’ésser humà.

Nascut a París en el si d’una família jueva de Tessalònica d’origen sefardita, de nom Nahoum, adoptaria com a nom propi el que havia utilitzat com a militant a la clandestinitat de la Resistència: Morin.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Abans d’iniciar la seva vida més pròpiament acadèmica va tenir una intensa i arriscada activitat política, participant en accions de suport a la República Espanyola durant la Guerra Civil, participant activament en la resistència francesa durant l’ocupació nazi, implicant-se en el debat ideològic de la postguerra, posicionant-se contra l’estalinisme i sent exclòs del partit comunista, sempre compromès amb la regeneració del pensament humanista i d’esquerres.

La llarga trajectòria acadèmica i intel·lectual d’Edgar Morin es va iniciar amb uns primers estudis d’antropologia cultural (L’homme et la Mort, 1948) i de sociologia sobre la nova cultura de masses dels anys 50 i 60. A aquestes primeres obres seguiria una llarga etapa d’estudi sobre el mètode i el pensament complex, radicalment interdisciplinari, centrant-se finalment en la reflexió sobre grans temes de l’ésser humà i la vida, com la potencialitat de la crisi, l’elogi de la diversitat, la renovació de l’educació, l’ecologisme, els riscos i esperances del nou segle.

Pel que fa a la comunicació i la cultura, els seus primers estudis es varen dedicar al cinema (Le Cinéma ou l’homme imaginaire, 1956; Les Stars, 1957) i culminarien en un llibre de referència sobre la cultura de masses: L’esprit du temps (1962).

 

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.