El 8 de juliol de 2021 s’obrien les portes del palau de l’Elisi, a París, per retre homenatge i celebrar els cent anys de vida d’Edgar Morin, un referent del pensament humanista europeu. Amb el seu característic mocador de coll, símbol de diversitat, amb una excepcional vitalitat i lucidesa, prenia la paraula per evocar la seva aproximació al coneixement de l’ésser humà.
Nascut a París en el si d’una família jueva de Tessalònica d’origen sefardita, de nom Nahoum, adoptaria com a nom propi el que havia utilitzat com a militant a la clandestinitat de la Resistència: Morin.
Abans d’iniciar la seva vida més pròpiament acadèmica va tenir una intensa i arriscada activitat política, participant en accions de suport a la República Espanyola durant la Guerra Civil, participant activament en la resistència francesa durant l’ocupació nazi, implicant-se en el debat ideològic de la postguerra, posicionant-se contra l’estalinisme i sent exclòs del partit comunista, sempre compromès amb la regeneració del pensament humanista i d’esquerres.
La llarga trajectòria acadèmica i intel·lectual d’Edgar Morin es va iniciar amb uns primers estudis d’antropologia cultural (L’homme et la Mort, 1948) i de sociologia sobre la nova cultura de masses dels anys 50 i 60. A aquestes primeres obres seguiria una llarga etapa d’estudi sobre el mètode i el pensament complex, radicalment interdisciplinari, centrant-se finalment en la reflexió sobre grans temes de l’ésser humà i la vida, com la potencialitat de la crisi, l’elogi de la diversitat, la renovació de l’educació, l’ecologisme, els riscos i esperances del nou segle.
Pel que fa a la comunicació i la cultura, els seus primers estudis es varen dedicar al cinema (Le Cinéma ou l’homme imaginaire, 1956; Les Stars, 1957) i culminarien en un llibre de referència sobre la cultura de masses: L’esprit du temps (1962).
Investigador transdisciplinari
El seu enfocament no va ser, precisament, ben rebut per part de la sociologia acadèmica francesa de l’època. Morin es va defensar dient que, per a ell, ser sociòleg era ser capaç de pensar en correlació als fenòmens econòmics, socials, psicològics, culturals, religiosos, mitològics. Això implicava superar els límits de les «disciplines» acadèmiques. Aquesta perspectiva el portarà al pensament complex i marcarà tota la seva trajectòria intel·lectual.
En les dècades posteriors (1970 a 2000) elaborarà la seva obra, més pròpiament epistemològica: La Méthode, sis volums en els quals desenvolupa el seu pensament interdisciplinari, no únicament entre les ciències socials i les humanitats, sinó també amb les ciències de la vida i la cibernètica. Aquest treball sobre el mètode es compaginaria amb assaigs de temes crítics de la contemporaneïtat: la democràcia, la idea d’Europa, l’educació i la diversitat cultural, el medi ambient. En resum, sobre la condició humana i la seva existència al món.
PUBLICITAT
Observador dels canvis culturals
Morin, en la seva llarga vida intel·lectual, ha pogut constatar i revisar els canvis que s’han anat succeint en el sistema cultural. L’any 1975, per exemple, publicava una nova edició de L’esprit du temps, de 1962, i constatava que l’estructura cultural descrita en aquella època havia perdut vigència, «l’esperit del temps» havia canviat. S’havien produït els fets de maig de 1968 amb la renovació dels moviments culturals contestataris, enfrontats als models dominants a la societat capitalista desenvolupada, però també enfrontats als esquemes de l’esquerra dogmàtica. La crisi de 1968 havia revoltat les aigües tranquil·les i eufòriques de la cultura de masses, que començava a perdre el seu caràcter homogeneïtzador, unificador, integrador i euforitzant. La cultura de masses que havia nascut dels mitjans de comunicació, s’estenia al consum, a l’oci, a les vacances, fins al més petit racó de l’univers domèstic.
A finals de segle XX Morin serà testimoni d’un nou canvi de paradigma social, amb la irrupció de les noves tecnologies de connectivitat i la globalització, que representaven un canvi de l’escenari de les relacions humanes a escala mundial. Serà incisiu en la crítica a les noves formes d’informació, aïllada en bombolles i condicionada pels algoritmes, lamentant que en un planeta travessat per xarxes, la incomprensió encara sigui generalitzada. No obstant això, es distancia del pessimisme i assenyala les oportunitats que poden representar les tecnologies de la informació per a l’intercanvi, l’educació i la hibridació cultural. La tècnica és també l’eina que pot ajudar-nos a compartir la diversitat cultural i la unitat humana.
Ja al segle XXI deixarà d’utilitzar l’expressió genèrica «l’home» –pel seu biaix masculí– per utilitzar els termes «humà» i «ésser humà». També anirà associant, cada vegada més, el pensament humanista a l’ecologisme, expressant una preocupació global pel futur comú del planeta i de l’espècie humana: l’home necessita la Terra i la Terra necessita l’Home (Terre-Patrie, 1993). Enfront del desenvolupament tecnico-científic-econòmic que incrementen les desigualtats i degraden la biosfera –i que són ignorades o justificades pels nous autoritarismes demagògics– ara es tracta de transformar les nostres vides i els nostres modes d’organització, «d’ecologitzar» l’ésser humà (Écologiser l’Homme, 2016).
Algunes idees fortes
Procurant una síntesi del conjunt d’idees aportades per Morin, podríem considerar quatre idees fortes: l’exigència del pensament complex, la fecunditat de la crisi, l’esperança en la creativitat humana i el valor de la diversitat.
La idea de pensament complex va més enllà de l’àmbit de la interdisciplinarietat científica, és una exigència de la comprensió de la realitat i de la interrelació dels elements que la componen. El pensament complex és integrador. Així, per exemple, veu possible la convergència entre aspectes positius de moviments d’ideologia política antagònica: la llibertària, per a un ple desenvolupament dels individus; la socialista, per a una societat millor; la comunista, per a una societat fraterna; l’ecològica, per integrar la dimensió humana en la natura i la natura en la dimensió humana.
Un altre exemple: Morin proposa considerar el concepte de «metamorfosi», més que el de «revolució», per fonamentar la nostra esperança en el futur d’un món amenaçat, per la degradació de la biosfera, l’economia insostenible, les desigualtats i la guerra. La idea de «metamorfosi», conté la radicalitat transformadora de «revolució», però s’adapta millor a la conservació de la vida i a l’herència de les cultures. És necessària alguna continuïtat perquè el cuc es transformi en papallona.
Sempre proposa considerar la dialèctica entre les amenaces i les oportunitats. Constata que les interaccions entre els éssers vius (l’ésser humà inclòs) no són únicament de conflicte, degradació o depredació, sinó que també ho són d’interdependència, solidaritat i complementarietat.
En relació amb la fecunditat de les crisis, Morin proposa una nova concepció de l’esdeveniment: l’evolució no sorgeix a partir de regularitats estadístiques, sinó a partir de fenòmens i situacions extremes, paradoxals, que juguen un rol revelador. L’estadística pot ser una trampa amb la qual es pot amagar la importància de l’imprevist: no es pot descartar mai la idea que un esdeveniment-accident pugui canviar el curs d’una civilització.
L’experiència del coronavirus confirma les seves hipòtesis sobre la complexitat i la incertesa. El debat sobre les vacunes inclou recerca científica, bioètica, política, salut, llibertat ciutadana, diplomàcia, organització social, comunicació, economia, seguretat, indústria farmacèutica, etc. (Twitter, 17-12-2020).
La mirada de Morin sobre la condició humana sempre apunta cap a la potencialitat de la creativitat. Així, per exemple, sense deixar de lamentar els efectes de la comercialització dels béns culturals, lluny de l’estèril debat entre «apocalíptics i integrats», assenyala el valor de l’excepcionalitat creativa de la producció cultural. Ja en els primers anys, a propòsit del cinema de Hollywood, s’interrogava: com va ser possible que aquella indústria, pensada en funció dels beneficis econòmics, fos capaç de fer obres de gran qualitat? La raó es trobava, precisament, en el fet que les pel·lícules, com altres productes culturals, no es fabriquen com es fabriquen els cotxes. Sempre cal un factor d’individualitat i de creativitat que escapa a la lògica comercial.
Finalment, si alguna cosa caracteritza el pensament de Morin es la seva valoració de la diversitat: «m’agrada veure les parelles mixtes: blanc-i-negre, blanc-i-groc, judeocristià, judeoàrab, francoalemany, etc.» (Twitter 3-7-2021).
El pensament complex li fa descobrir la uniformitat oculta que hi ha darrere de la diversitat, una i altra són inseparables. A l’era de la mundialització el valor de la unitat humana és la seva diversitat, i viceversa, el valor de la diversitat humana és la seva unitat. Correspon a la política cercar l’osmosi entre les civilitzacions i les cultures.
Presència a Twitter
Confinat pel coronavirus, amb una sorprenent vitalitat, utilitza els nous instruments tecnològics de connexió: conferències en streaming, entrevistes per Skype i, singularment, la seva presència a Twitter, dignificant un mitjà tan utilitzat per difondre improperis i falses notícies. Amb la brevetat de Twitter, és capaç d’expressar aspectes substancials de les idees que ha anat elaborant, en profunditat, durant la seva vida. Twitter li permet sintetitzar, no simplificar, la complexitat del seu pensament amb frases contundents, com:
«La complexitat ens ajuda a afrontar les dificultats de conèixer el món» (2021).
«La humanitat pateix una immensa deficiència introspectiva» (2009).
Arribant als cent anys de vida encara publicava dos llibres, un, sobre les lliçons de la pandèmia (Changeons de voie : Les leçons du coronavirus) i un altre, de síntesi, sobre les seves vivències (Leçons d’un siècle de vie).
Preguntat sobre què li han ensenyat aquests 100 anys, responia, de manera preclara, que li havien ensenyat a no creure en la perennitat del present, ni en la previsibilitat del futur, a saber esperar l’inesperat. Cada vida és una navegació en un oceà d’incertesa, amb algunes illes de certesa. Cal aprendre a enfrontar la incertesa, ja que vivim una època canviant on els valors són ambivalents, on tot està entrelligat. No hem d’anestesiar la incertesa, sinó que hem de saber orientar l’educació per a afrontar-la.
