Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), un dels escriptors catalans més reconeguts, ha escrit tota la seva extensa obra (disset novel·les, set llibres d’assaig i dos de relats) en castellà, excepte el teatre, que l’ha fet en català. Als seus 78 anys, viu entre Barcelona i Londres i ha passat la vida en gran part fora del país. Llicenciat en Dret el 1965, va treballar quatre anys en una assessoria jurídica i el 1973 va marxar a Nova York, on va exercir com a traductor i intèrpret de l’ONU.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

El 1975 va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, una obra que, segons Antonio Muñoz Molina, «va portar un aire nou a la manera d’escriure i de llegir novel·les a Espanya». Aquesta novel·la va aconseguir el Premi de la Crítica, amb què s’inaugurava la llarga relació de guardons de Mendoza (Ciutat de Barcelona, Fundació José Manuel Lara, Planeta, Franz Kafka, Barcino, entre altres), culminada el 2016 amb el Premi Cervantes.

Quan es va conèixer la concessió del Cervantes, va declarar: «No he cregut mai que la meva obra hagi de formar part d’una missió, d’una creació artística, d’un missatge» (El Periódico, 21-12-2016) i al discurs d’acceptació (23-4-2017), dedicat a la seva relació amb el Quixot, va explicar la seva concepció de la novel·la. «Una novel·la és el que és: ni la veritat ni la mentida. Qui llegeix una obra de ficció i no es creu res del que s’hi conta, va malament; però qui s’ho creu tot, va pitjor [...]. Però el Quixot és la primera novel·la moderna i el pobre don Quixot no ha tingut temps d’assimilar els canvis que ell mateix porta al món.»

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.