L’actual pandèmia està tenint un impacte disruptiu en la vida de les persones i en la dinàmica social tal com ja havia passat històricament en altres situacions similars. Un dels seus efectes més rellevants és precisament l’impacte psicològic, fins al punt que alguns autors el descriuen com la «pròxima pandèmia». Tot i que l’abast i la intensitat que pot arribar a tenir aquest efecte és incert disposem d’estudis referents a altres epidèmies, i es comencen a tenir dades de l’actual, que urgeixen a posar en marxa programes específics d’atenció i prevenció.

L’OMS refereix que la pandèmia de covid-19 ha pertorbat o paralitzat els serveis de salut mental essencials del 93 % dels països, en tant que augmenta la demanda d’atenció de salut mental i posa de relleu la necessitat urgent d’incrementar-ne el finançament.

En una enquesta del CIS publicada el mes d’octubre del 2020 es va detectar que al voltant de la meitat dels enquestats admetia sentir-se ansiós, preocupat o trist, i un 30 %, deprimit. En altres estudis s’ha informat que el distanciament espacial, l’autoaïllament, la quarantena, la tensió social, la precarietat econòmica i la desinformació són els principals factors que contribueixen a la tristesa, la por i la frustració.

La salut mental és definida per l’OMS com un «estat de benestar en el qual la persona pot desenvolupar les seves capacitats i és capaç de fer front a l’estrès normal de la vida, de treballar de forma productiva i de contribuir activament a la seva comunitat. La salut mental és el fonament del benestar individual i del funcionament eficaç de la comunitat».

Podem afegir que les mateixes comunitats, al seu torn, tenen dinàmiques que poden reforçar la salut mental individual i de les famílies, o per contra, amplificar el malestar emocional i induir respostes distorsionades. Per això és tan important evitar que s’estenguin de forma contagiosa sentiments d’incertesa, recança, confusió, desconcert, disgust i ràbia, relacionats tant amb els efectes de la malaltia com amb les mesures preventives de distanciament i de restricció, i la seva complexa gestió. Així mateix la bona dinàmica relacional en les famílies és essencial per a la protecció del benestar emocional en moments de reclusió i disminució de les relacions externes.

Els efectes psicològics en les persones d’esdeveniments adversos i sobtats com aquesta pandèmia, depenen de la seva capacitat d’adaptació i superació davant de l’estrès generat. A banda de la personalitat de cadascú i del grau de resiliència, cada situació, com el fet de contraure o no la malaltia, estar sol o acompanyat, disposar o no de mitjans econòmics, influeix en la resposta i en determina l’efecte en la salut mental dels individus.

És important evitar que s’estenguin de forma contagiosa sentiments d’incertesa, confusió, desconcert, disgust i ràbia.

En principi, en la majoria de casos, la resposta a l’estrès és racional i continguda, i no apareixen manifestacions de caràcter psicopatològic. Ara bé, diverses circumstàncies poden confluir per provocar un trastorn adaptatiu amb aparició de símptomes de l’esfera emocional i cognitiva, així com diverses somatitzacions. Aquests trastorns se solen resoldre amb suport emocional i consell per part de persones properes, tot i que a vegades convé valoració i ajuda professional.

Cal tenir en compte que les pèrdues de familiars són els esdeveniments més difícils de gestionar a causa del distanciament físic imposat, que en dificulta l’acompanyament i el comiat i distorsiona el procés de dol. I també ho són les pèrdues econòmiques i la manca de perspectives d’una vida digna. Aquest aspecte és especialment punyent en els joves i en els treballadors i empresaris de sectors econòmics afectats per les mesures restrictives. La intensitat de la vivència de ruïna i pànic pot ser, en alguns casos, de tal calibre que desencadeni un malestar emocional que no pugui ser elaborat i provoqui desesperació, confusió i idees suïcides. Aquesta reacció al trauma psíquic té el risc, si no és atesa, d’agreujar-se i cronificar-se amb rememoracions repetitives de caràcter terrorífic, insomni sever i addiccions.

A continuació repassaré de forma abreujada els efectes més destacats en alguns col·lectius:

1. Malalts de covid

Hi ha estudis que refereixen que una de cada cinc persones que ha patit la malaltia és diagnosticada, en un termini màxim de tres mesos, d’algun tipus de trastorn psiquiàtric que no havia patit abans. Alguns d’aquests trastorns estan relacionats amb el dany cerebral de la infecció. El grau d’afectació de la malaltia és força variat així com les condicions ambientals en les quals cal fer-hi front. En els casos severs en què hi ha molt ofec, i més si es requereix tractament en UCI, la vivència de desemparament i de mort sol ser intensa i deixa una important empremta psicològica. En aquest sentit el suport dels familiars, encara que sigui de forma telemàtica, s’ha demostrat crucial. Caldrà estar vigilants als efectes en l’estat d’ànim de l’evolució crònica de la covid, que provoca cansament, ofec i dolor generalitzat.

PUBLICITAT

2. Professionals sanitaris

La pressió assistencial a què està sotmès el personal sanitari, especialment en els hospitals, és enorme i s’hi afegeixen les llargues jornades de treball, la incertesa dels resultats dels tractaments, la insuficiència de recursos i el contacte emocional amb l’angoixa dels pacients i familiars. A més, la por al contagi propi i de retruc als convivents és sempre ben present. En un estudi recent es conclou que en un de cada set treballadors sanitaris es va detectar un trastorn mental significatiu durant la primera onada i el col·lectiu d’auxiliars d’infermeria, que té el contacte més directe amb els malalts, n’és el més afectat.

3. Nens i adolescents

L’impacte psicològic en aquests grups està estretament lligat a l’ambient familiar al qual, especialment ara, es troben més exposats, tant pel que fa a les mostres d’afecte i comprensió com a la manca de comunicació o l’exteriorització de tensions. Els nens petits poden sentir temors, son alterada i conductes regressives relacionades amb els canvis de rutina i el neguit mateix dels familiars. En nens més grans, el confinament ha generat avorriment, incertesa i ansietat per la interrupció de l’escolarització, les activitats físiques i les oportunitats de socialització, i pot tenir efectes molt adversos a llarg termini en el seu benestar psicològic. És per això que cal evitar decididament el tancament de les escoles. En els adolescents, un aspecte destacable és l’increment de l’ús d’internet i xarxes socials, sovint de forma compulsiva, amb l’accés a continguts inapropiats i l’augment de la seva exposició a addiccions i assetjaments.

4. Persones amb trastorns mentals

Moltes d’aquestes persones són especialment vulnerables als canvis i a les incerteses. La por al contagi i les restriccions estan provocant malestar i descompensacions, i els equips de salut mental estan ideant formes noves d’atenció domiciliària i comunicació telemàtica per atendre els pacients.

5. Grups socials desafavorits

Famílies que ja es trobaven en situació de precarietat han quedat gairebé a la intempèrie, pateixen una gran angoixa pel present i pel futur. A més de la por al contagi en habitatges sovint precaris i sobreocupats, les dificultats econòmiques extremes lligades a l’aturada econòmica posen en risc la salut mental i poden propiciar la violència intrafamiliar.

Davant d’aquesta realitat el director de l’OMS, Tedros Ghebreyesus, ha fet una crida a escala mundial: «La covid-19 ha vingut a interrompre l’atenció prestada pels serveis de salut mental essencials de tot el món just quan més se’ls necessitava. Els dirigents mundials han d’actuar amb rapidesa i determinació per invertir més en programes de salut mental que salvin vides, mentre duri la pandèmia i amb posterioritat a aquesta».

Des de l’inici de la pandèmia en el nostre país des de les administracions, els col·legis professionals, les associacions de salut mental i algunes universitats, s’han dissenyat recomanacions i consells sobre com tenir cura de la salut mental. La Fundació Galatea del Col·legi de Metges s’ha implicat decididament en l’atenció telemàtica als professionals sanitaris.

A partir d’ara caldrà oferir els recursos necessaris per assistir a la població afectada i coordinar l’atenció primària amb la xarxa pública de salut mental i de serveis socials. Tant o més important que això serà l’ajuda econòmica directa o indirecta al gran nombre de famílies que romandran en situació de precarietat extrema.