El centre de la ciutat que va expulsar els barcelonins per dedicar-se exclusivament al turisme, ara, per la crisi de la covid-19, agonitza.
Baixar del metro a Jaume I, anar cap a la plaça de Sant Jaume, seguir pel carrer de Ferran fins a la plaça Reial i recórrer la Rambla és, ara, un passeig depriment i alhora revelador que quelcom s’ha fet malament per haver arribat a l’extrem actual en què el centre antic de la ciutat està mort. En un paisatge repetitiu de persianes abaixades i pintades, la poca gent que hi circula no té res més a fer que lamentar-se de la crítica situació en què es troba Ciutat Vella.
El portal immobiliari Idealista tenia, el gener de 2021, més d’un miler de locals en venda o lloguer en aquest districte. Als 500 metres del carrer de Ferran hi ha més de quaranta botigues tancades. Queviures Lafuente és l’oasi al bell mig del desert.
Amb el pas dels anys, els establiments emblemàtics de Ciutat Vella han anat tancant un rere l’altre. A partir del 1992, després d’uns primers anys de desfermada eufòria, es va passar al conreu massiu del monocultiu turístic fins al punt que els barcelonins ja no «baixaven a la ciutat» amb l’assiduïtat tradicional. Aquest fet, afegit als preus especulatius dels lloguers i a la pressió de les grans cadenes i de les botigues de records, no van deixar cap altra alternativa a les Arpí, Modelo, Montfalcón, Musical Emporium, Núria, Sepu i moltes altres que abaixar la persiana. El cas més paradigmàtic és el de la sastreria Deulofeu, al centre del centre, a la plaça de Sant Jaume. Va sucumbir fa uns anys. Hi van posar la franquícia d’una cadena de cafeteries. Ara, ni sastreria per als barcelonins, ni cafeteria per als turistes. Tancada i en traspàs. La penúltima a caure ha estat la camiseria Xancó, la botiga més antiga de la Rambla, dos-cents anys.
La majoria d’hotels resten tancats amb els finestrals de vidre protegits amb fustes. El Rialto de Ferran, el Colón de davant de la catedral, l’Eurostar, el Rívoli, el Lloret a la Rambla, l’Olívia a Catalunya o el Roma de la plaça Reial. En aquest, sota la porxada, davant de la mateixa porta tancada amb cadenes, s’hi aixopluguen i hi viuen dos sensesostre. La paradoxa arriba al nivell més alt: les habitacions de l’allotjament, buides i la gent dormint al carrer.
Rambla amunt, les façanes empaperades amb la reivindicació de la promesa reforma del passeig se succeeixen. Les obres havien de començar el 2019. Ara l’Ajuntament reconeix que no hi ha diners i no sap quan començaran. Potser a finals del 2021.
De baixada, ja a prop de Colom, davant de la UGT, una de les estàtues humanes continua impassible sobre el seu pedestal. No hi passa ningú, el barret és buit. La melancòlica música d’un saxo, que surt d’una finestra propera, omple el silenci. És el blues de Ciutat Vella.
