Totes les batalles de la polaritzada vida política dels Estats Units conflueixen ara en la baralla jurídica al voltant dels drets reproductius, i més concretament en el debat que ja ha començat al Tribunal Suprem respecte a la sentència històrica que va legalitzar l’avortament, fa gairebé 50 anys, coneguda com a Roe versus Wade. Abans de les properes vacances d’estiu, entre juny i juliol, quan acaba el curs judicial, els nous magistrats vitalicis del Suprem hauran de decidir si mantenen en vigència la sentència, que reconeix el dret a l’avortament abans de les 23 setmanes de gestació, o anul·len aquella resolució i retornen la regulació dels drets reproductius als Estats federats, dels quals més d’una vintena, controlats pels ultraconservadors trumpistes, compten actualment o tenen previstes legislacions que penalitzaran a qui practiqui o se sotmeti a avortaments.
El tribunal que prendrà la decisió, conformat per sis magistrats republicans i tres magistrats demòcrates, dels quals només tres són dones, és el més conservador dels darrers 80 anys. Tres dels seus membres han estat nomenats per Donald Trump durant els seus quatre anys de presidència, gràcies a les hàbils maniobres parlamentàries del partit republicà en el bloqueig dels nomenaments durant les presidències demòcrates i a l’obtenció de majories bipartidistes sota presidents republicans. Des de l’any 80, els presidents republicans han col·locat onze magistrats en els 24 anys de les seves presidències, mentre que els demòcrates n’han col·locat només quatre durant els seus 16 anys a la Casa Blanca.
La forta coloració republicana del Suprem contrasta amb la Presidència, la Cambra i el Senat en mans dels demòcrates, en una clara expressió de la capacitat del sistema per construir poders contramajoritaris. Segons totes les enquestes, més d’un 60 % de l’opinió pública està a favor de mantenir l’actual statu quo en la qüestió de l’avortament, però la dreta religiosa no desaprofitarà la correlació favorable de forces de cara a aconseguir aquest mateix any l’anul·lació de la Roe versus Wade o, com a mínim, la reducció del temps de despenalització de 23 a 15 setmanes, que és la fórmula conciliadora suggerida pel president del Suprem, el jutge John Roberts, en els seus esforços per aglutinar tres vots centristes que es distanciïn de l’extrema dreta religiosa.
