Totes les batalles de la polaritzada vida política dels Estats Units conflueixen ara en la baralla jurídica al voltant dels drets reproductius, i més concretament en el debat que ja ha començat al Tribunal Suprem respecte a la sentència històrica que va legalitzar l’avortament, fa gairebé 50 anys, coneguda com a Roe versus Wade. Abans de les properes vacances d’estiu, entre juny i juliol, quan acaba el curs judicial, els nous magistrats vitalicis del Suprem hauran de decidir si mantenen en vigència la sentència, que reconeix el dret a l’avortament abans de les 23 setmanes de gestació, o anul·len aquella resolució i retornen la regulació dels drets reproductius als Estats federats, dels quals més d’una vintena, controlats pels ultraconservadors trumpistes, compten actualment o tenen previstes legislacions que penalitzaran a qui practiqui o se sotmeti a avortaments.

El tribunal que prendrà la decisió, conformat per sis magistrats republicans i tres magistrats demòcrates, dels quals només tres són dones, és el més conservador dels darrers 80 anys. Tres dels seus membres han estat nomenats per Donald Trump durant els seus quatre anys de presidència, gràcies a les hàbils maniobres parlamentàries del partit republicà en el bloqueig dels nomenaments durant les presidències demòcrates i a l’obtenció de majories bipartidistes sota presidents republicans. Des de l’any 80, els presidents republicans han col·locat onze magistrats en els 24 anys de les seves presidències, mentre que els demòcrates n’han col·locat només quatre durant els seus 16 anys a la Casa Blanca.

La defensa dels drets reproductius femenins és la continuació de la lluita pels drets civils de fa mig segle, quan es va legalitzar l’avortament.

La forta coloració republicana del Suprem contrasta amb la Presidència, la Cambra i el Senat en mans dels demòcrates, en una clara expressió de la capacitat del sistema per construir poders contramajoritaris. Segons totes les enquestes, més d’un 60 % de l’opinió pública està a favor de mantenir l’actual statu quo en la qüestió de l’avortament, però la dreta religiosa no desaprofitarà la correlació favorable de forces de cara a aconseguir aquest mateix any l’anul·lació de la Roe versus Wade o, com a mínim, la reducció del temps de despenalització de 23 a 15 setmanes, que és la fórmula conciliadora suggerida pel president del Suprem, el jutge John Roberts, en els seus esforços per aglutinar tres vots centristes que es distanciïn de l’extrema dreta religiosa.

 

Persistent majoria republicana

El combat de dècades dels ultres contra l’avortament es desplega en paral·lel a la limitació del dret de vot als estats governats pels republicans, 27, en contra dels 23 governats pels demòcrates. La clau del poder republicà local rau en la baixa participació de les minories racials, negres fonamentalment, i de les classes més pobres. El redisseny dels districtes electorals, per tal de diluir el vot demòcrata, i les modificacions en les legislacions electorals locals són els instruments utilitzats per evitar que els canvis demogràfics i la mobilització demòcrata acabin amb les tradicionals majories republicanes dels estats més conservadors. La tercera pota de la vetocràcia republicana és la majoria qualificada de dos terços necessària al Senat, l’anomenat filibustering, que impedeix legislar des de la unió federal per tal de garantir el dret de vot als estats o per reformar el Suprem de cara a compensar la persistent i desequilibrada majoria republicana.

 

Un país governat pels jutges

Amb una decisió contrària o fortament limitativa de l’avortament a mitjan 2022, els Estats Units esdevindran un país governat pels jutges, pel damunt de les majories socials i polítiques i amb el risc de deslegitimar la institució i ferir la mateixa democràcia. Això succeirà ja en plena campanya per les eleccions de meitat de mandat de novembre i amb l’horitzó d’unes presidencials de 2024 a les quals es vol tornar a presentar Donald Trump, amb el país més dividit que mai a la seva història des de la guerra civil, entre els estats que legislaran a tota pressa per convertir l’avortament en delicte i els que protegiran les dones que s’hi sotmetin i els metges que el practiquin. És ben clar que les primeres víctimes de la nova situació legal seran les dones pobres, sovint negres, sense mitjans per traslladar-se a estats avortistes o a l’estranger.

 

Repercussió internacional

L’anul·lació de la Roe versus Wade necessitarà també un capgirament de la jurisprudència constitucional, amb un tribunal que haurà decidit no atendre a les seves pròpies decisions històriques (el principi anomenat estare decisis, és a dir, mantenir la decisió, en llatí), que permet anul·lar sentències anteriors només en cas d’error o de discrepància flagrant amb la Constitució, com era el cas de moltes resolucions anteriors al reconeixement dels drets civils i sobretot a la prohibició de l’esclavatge. En aquest cas, el canvi de jurisprudència, si acaba produintse, es farà en nom dels drets dels nonats i en contra dels drets de les dones, especialment el dret constitucional a la privacitat i a disposar de la seva llibertat reproductiva.

A l’afebliment de la democràcia i al desprestigi de les institucions, s’hi afegirà en qualsevol cas la repercussió internacional de l’anul·lació d’una sentència com la Roe versus Wade, que va marcar la pauta a tot el món i va ser llegida amb atenció per tots els tribunals d’arreu. Una fractura de tal envergadura a la gran democràcia americana pot ser el presagi de retrocessos similars dels drets de les dones a tot el món.