Poques vegades un programa televisiu ha ofert en directe l’anatomia forense d’un partit polític com va fer-ho amb Ciutadans un Salvados de La Sexta, a mitjan maig d’aquest any. Fora d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, que no hi participen, la resta dels convocats van parlar amb una franquesa a estones esfereïdora. Alguns d’ells són persones de solvència ben contrastada –penso sobretot en Luis Garicano i Toni Roldán– i els altres han estat personatges públics de gran rellevància mediàtica. De fet, la que més en actiu està és Begoña Villacís, i potser per això mateix el seu era el testimoni més malmès per l’argumentari convencional de la formació política.

La resta, però, varen saber identificar alguns dels factors que van deixar Ciutadans fora de joc, sense amagar-se de veure en una deriva solipsista de Rivera la causa d’un suïcidi polític únic a la història de la democràcia. Cap partit, ni dels nous ni dels vells, havia patit abans una crisi tan sobtada, tan mal surfejada i tan ancorada a la megalomania íntima del seu líder. Els abandonaments graduals i el desengany amb el cesarisme van anar allunyant de Ciutadans alguns dels intel·lectuals que més havien fet per ubicar el partit en un liberalisme antinacionalista (català i basc) que va anar arronsant-se fins a sintonitzar amb el reaccionarisme abduït per l’èxit de Vox.

Les eleccions andaluses de finals del 2019 i l’avanç de Vox (amb 12 diputats) van desmuntar els plans de la dreta i el centredreta espanyols. En dependre dels seus vots per rellevar de la presidència Susana Díaz, no es van atrevir a un enfrontament ideològic amb els postulats de la ultradreta, i la van blanquejar sense gaires manies. La por de perdre votants a Espanya va deixar créixer el trumpisme radical que practicava llavors Vox, i practica ara sense cap mena d’escrúpol Díaz Ayuso.

 

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.