En els últims anys, la ultradreta i altres grups extremistes han avançat una agenda antifeminista que posa els drets de les dones i de la població LGTBI en el punt de mira. Qüestions com els drets sexuals i reproductius, l’educació sexoafectiva, la violència de gènere o les identitats de gènere no binàries són alguns dels trending topics que conformen aquesta agenda. Com veurem, tots s’estructuren en una tríada en defensa de la vida, la família i la nació sota posicionaments nativistes i neoliberals. Ara bé, en quin context s’origina aquesta agenda, qui hi ha al darrere i quines estratègies utilitza a escala global?

Tal com apunta l’informe Ataques a la democracia en Europa y América Latina, els orígens d’aquestes posicions antifeministes es comencen a gestar en el marc de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament de l’ONU el 1994, després d’assolir els primers consensos internacionals sobre drets sexuals i reproductius. El Papa Joan Pau II va llançar una ofensiva internacional contra el text base, condemnant l’ús de mitjans artificials per al control de la natalitat i posicionant-se en contra del que interpretava com una legitimació de l’avortament com a mitjà de planificació familiar. A partir d’aleshores, diversos grups com, per exemple, l’Alliance Defending Freedom, formada per col·lectius evangelistes dels Estats Units que en els darrers anys s’ha expandit a Europa, han exercit pressió en múltiples espais socials i polítics en l’àmbit domèstic i internacional contra els drets sexuals i reproductius.

Aquests grups es coordinen en fòrums internacionals com el Congrés Mundial de Famílies o en diversos fòrums de les Nacions Unides com la Comissió de la condició social i jurídica de la dona (CSW) o a la mateixa Assemblea General. Un dels objectius en aquestes trobades és erosionar els instruments del multilateralisme que han permès tants avenços en matèria de drets de les dones com la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) o el Conveni d’Istanbul sobre la prevenció i la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica.

A nivell discursiu, aquestes posicions han cristal·litzat en l’emergència d’un concepte que avui coneixem com a «ideologia de gènere» que, tal com la defineix l’Institut Nacional de Dones de Mèxic, s’utilitza de manera negativa i despectiva per cancel·lar o desestimar la diversitat sexual i de gènere a la qual s’han anat obrint les societats. En denominar-la ideologia, es fa referència al caràcter dogmàtic que es pressuposa respecte a les idees d’igualtat, empoderament i respecte a la vivència personal de la identitat i la sexualitat. Des d’aquestes posicions, inclús es nega l’existència del gènere com a sistema de dominació i subordinació, raó per la qual també es parla de l’emergència d’un moviment antigènere que aglutina tots aquells actors que promouen tesis antifeministes contra el gènere de manera organitzada i coordinada.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.