De jove, quan tan sols era un aprenent d’escriptor, Truman Capote solia anar a una biblioteca pública de Manhattan, i sovint hi coincidia amb una senyora ja gran i molt ben vestida. Una tarda d’hivern van començar a parlar i, quan ella va voler saber quins eren els seus escriptors preferits, Truman Capote es va embrancar pel camí segur de referir-se als clàssics.

Quan la dona va insistir una mica, i va demanar-li les seves preferències contemporànies, ell va esmentar el nom que tot just començar la conversa li havia vingut al cap: Willa Cather (1873-1947), que va resultar ser la dona que tenia al seu davant, l’autora de La meva Àntonia (1918), una novel·la de lectura tan ineludible per als estudiants nord-americans com anys després ho seran J.D. Salinger i El vigilant en el camp de sègol: es pot constatar la influència que ha exercit recordant una seqüència d’Ángeles sin brillo, una pel·lícula de Douglas Sirk on la protagonista confessa que només ha llegit un llibre a la seva vida, i aleshores recorda amb nostàlgia els dies de l’adolescència que va tenir la fortuna de poder conèixer la novel·la de Willa Cather.

Hi ha diverses raons que n’expliquen l’acceptació: és una novel·la sobre una qüestió ben arrelada en l’imaginari del país, l’arribada dels pioners europeus i l’esforç que van haver d’experimentar per adaptar-se al medi americà, però és també un relat que se submergeix de ple en el mite de la terra promesa i en el miratge que insinuava el gavadal d’oportunitats que hi havia a l’abast de qui s’atrevia a actuar amb intrepidesa i audàcia. L’èxit de La meva Àntonia pot raure en el fet que és una celebració de l’energia col·lectiva, però el mèrit indiscutible de Willa Cather és que no va oblidar-se d’escriure sobre les flaqueses individuals que sacsegen l’ànim i entristeixen perquè sí.

Ara que hi ha l’oportunitat de llegir Pioners, oh pioners! (1913), una novel·la publicada amb anterioritat al seu best-seller, es podrà constatar com és de fàcil enamorar-se de la literatura de Willa Cather i de les seves trames: la protagonista és l’Alexandra Bergson, una noia sueca que a finals del segle XIX emigra amb la família cap a les terres salvatges de Nebraska –«la seva vida personal, els seus pensaments més íntims, eren com una existència subconscient; com un riu subterrani que de tant en tant aflorava a la superfície»–, i que prefigura el model d’heroïna exemplar que recorre l’obra sencera de Willa Cather.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.