L’Exposició Universal de París del 1889 va deixar un símbol que de llavors ençà ha identificat la capital francesa, la torre Eiffel, que era l’arc per sota el qual s’accedia al recinte. Tanmateix, aquella mostra també va deixar un llegat intangible que va marcar la història de la música fins als nostres dies. Què seria de l’anomenada clàssica si Claude Debussy, un jove de vint-i-set anys fascinat en aquell moment per la música de Richard Wagner, no hagués anat de mala gana, arrossegat per un amic, a visitar l’exposició? És impossible saber-ho, però el fet és que l’impressionisme musical seria ben diferent, o no seria, i el que va seguir després també. Maurice Ravel, Bela Bartók, Francis Poulenc, Benjamin Britten, John Cage o, fins i tot, David Padrós en són testimonis amb la seva música.
El que Debussy va descobrir a l’exposició va ser la sonoritat, el ritme i els colors del gamelan, el conjunt instrumental d’Indonèsia format per instruments de percussió melòdica com metal·lòfons, gongs verticals i horitzontals, xilòfons, platerets i tambors que s’acompanyen amb instruments de corda (el rebab) i flautes de bambú. Es tracta d’un conjunt concebut com un únic instrument.
Si avui escrivim del gamelan, que és Patrimoni Cultural de la Humanitat, és perquè Luca Chiantore, investigador i professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i la musicòloga Ángela López-Lara, de la Universitat Complutense de Madrid, han localitzat l’instrument perdut que va poder escoltar Debussy a l’exposició fa més de cent trenta anys. El gamelan que va anar a París va viatjar després fins a Alemanya, avui està en un magatzem, i no sembla que en gaire bon estat, del Museu d’Etnologia d’Hamburg segons van constatar els investigadors el gener de 2024.
La troballa es va presentar al congrés anual de l’American Musicological Society a Chicago el novembre de l’any passat i l’estudi es va donar a conèixer a Espanya aquest gener al Museu de la Música de Barcelona, dins de les segones jornades d’Organologia d’aquella institució. El lloc de la presentació era ben idoni perquè, com assenyalava Jordi Alomar, director del museu: «Som l’únic museu del país que compta amb un gamelan complet.»
Imperis colonials
L’Exposició Universal de París celebrava el centenari de la presa de la Bastilla que va iniciar la Revolució Francesa el 1789. Per aquest motiu, molts països regits per monarquies van renunciar a prendre-hi part oficialment, la qual cosa no va ser obstacle perquè companyies d’aquestes nacions hi participessin a títol individual. Aquest va ser el cas de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals creada el segle XVII, la qual el segle XIX operava en el que avui és Indonèsia.
