El maldecap més fort que ens espera l’any que ara comença es diu Donald Trump. Està vist que les nombroses causes judicials en les quals es troba involucrat de poc han servit per aturar la seva marxa en direcció a la Casa Blanca, ans al contrari, amb cada nova peripècia judicial ha recaptat més fons per a la seva campanya electoral. Arriba reforçat en el seu lideratge del Partit Republicà, sense que de moment se li acostin els altres aspirants a la Casa Blanca, amb els quals haurà d’enfrontar-se a les primàries que començaran el 15 de gener amb el caucus d’Iowa. I amb l’al·licient de trobar de nou, el novembre de 2024, un Joe Biden de visible senectut i fragilitat en una repetició electoral en la qual té molts bons atots per guanyar.

Els equips de Trump ja preparen un segon mandat més extremista i radical que el primer pel que fa al programa i més controlat pel que fa a l’organització, sense les cacofonies i divergències, les destitucions sobtades i els nomenaments precipitats de la Casa Blanca, caòtica des de 2017 fins a 2020. Els primers esforços els vol dedicar al control de les fronteres, si convé amb la seva militarització. Es tracta d’endurir i ampliar les mesures restrictives que ja va assajar aleshores: prohibir l’entrada de ciutadans de determinats països musulmans, limitar l’arribada de viatgers amb l’excusa de les polítiques sanitàries, deportar massivament els indocumentats, obrir megacamps de retenció a les fronteres, anul·lar l’estatus de refugiat d’afganesos i iraquians evacuats amb les tropes dels Estats Units i retirar els visats als estrangers que hagin participat en manifestacions contra Israel i a favor de Palestina.

També vol eliminar la nacionalitat per lloc de naixement, fins ara reconeguda automàticament als nascuts de ciutadanes indocumentades. De portar-ho a la pràctica esdevindria una mutació autoritària que afectaria els drets civils de milions de ciutadans i obriria una batalla parlamentària i judicial inacabable i políticament paralitzadora.

Els poders presidencials efectius, després de la primera experiència i de l’exoneració de dos impeachments i dels 91 càrrecs penals que pesen sobre ell actualment, quedarien eixamplats fins a un punt desconegut. Difícil pensar què és el que Trump se sentiria amb poder i capacitat per decidir i on quedaria la divisió de poders. A més del greu antecedent d’haver intentat evitar l’alternança democràtica el 2021, ara comptarà amb la teoria de l’executiu unitari, elaborada per juristes neocons, que ja van inspirar a George W. Bush després dels atemptats de l’11-S per la direcció de la guerra global contra el terror des d’una Casa Blanca dotada de poders excepcionals.

 

Democràcia molt tocada

Hi ha pocs dubtes que conduiria a la instrumentalització dels tribunals, la Fiscalia, el Departament de Justícia i l’FBI de cara a la paralització i exoneració dels procediments penals que pesen al damunt seu i la seva família i la persecució dels seus adversaris, començant pel president Biden i la seva família. La democràcia en sortiria molt tocada, també amb la pèrdua d’exemplaritat de cara als governs autoritaris.

En política exterior, podria conduir a un final positiu per a Putin de la guerra d’Ucraïna, que seria un estímul a l’expansionisme en direcció a Moldàvia i Geòrgia. Amb la molt probable sortida dels Estats Units de l’OTAN, patirien les repúbliques bàltiques i Polònia i, naturalment, la Unió Europea sencera. De cara a la Xina, seria la llum verda per a l’annexió de Taiwan, i per a l’Aràbia Saudita i Israel la carta blanca per repartir-se l’hegemonia a l’Orient Mitjà, en detriment dels palestins i de qualsevol preocupació pels drets humans. La pau entre israelians i palestins no consta en l’agenda del trumpisme. L’estímul a la proliferació nuclear d’una tal política exterior és explícit. Molt probablement el Japó i Corea del Sud, desprotegits per Washington, es plantejarien l’adquisició de l’arma atòmica.

En polítiques comercials, els seus assessors pensen en la imposició d’una tarifa plana universal del 10 % a les importacions, que triplicaria el nivell tarifari actual, desencadenaria unes guerres tarifàries i impulsarien el proteccionisme arreu. Tornarien els regals fiscals als més rics i les restriccions a les polítiques educatives, de salut i de canvi climàtic, amb un molt probable augment del dèficit i l’endeutament. Seria un graó més en direcció a la pèrdua d’influència i de poder al món i, per tant, també de l’aïllacionisme de Washington respecte a l’ordre internacional.

 

Impuls als populismes

Les enquestes donen, a l’hora de redactar aquesta nota, una victòria molt ample de Trump a les primàries republicanes, tot i que hi ha una candidata, l’exgovernadora de Carolina del Sud i exambaixadora a Nacions Unides, Nikki Haley, que ha començat a destacar-se per damunt dels altres, a rebre suport financer de moltes empreses de Wall Street i a perfilar-se com una conservadora allunyada de les propostes llunàtiques i disruptives. Haley, tot i les seves posicions molt dretanes, seria una garantia per a la relació transatlàntica i per a Ucraïna i significaria un retorn del republicanisme a la centralitat política.

El retorn de Trump a la Casa Blanca impulsaria els populismes d’extrema dreta a tot el món, després de les derrotes en les seves aspiracions d’entrar al govern d’Espanya i de seguir-hi a Polònia i de la victòria abassegadora de Javier Milei a l’Argentina. Ara hi ha ministres o primers ministres ultradretans a Itàlia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Finlàndia i Suècia. Les expectatives trumpistes seran molt presents a les eleccions europees de juny de 2024, que també podrien obrir les portes de la Comissió Europea a una aliança entre la dreta convencional i l’extrema dreta.