Xi Jinping, el líder que aviat serà vitalici de la República Popular de la Xina, vol aconseguir un hat-trick amb l’annexió de Taiwan, l’illa que fa vida independent del comunisme des de 1949, amb la seva democràcia parlamentària i una de les economies més pròsperes del món. Són tres els punts històrics que es vol anotar el dirigent comunista xinès amb l’anhelada annexió del territori taiwanès abans de 2049, centenari de la instauració de la dictadura del partit comunista a Pequín, un hat-trick que el situaria a l’alçada de Mao Zedong, el fundador del règim, i de Deng Xiaoping, el modernitzador que va introduir l’economia de mercat i obrir el gran país asiàtic al món.
L’annexió significaria la victòria final i definitiva en la guerra civil que va enfrontar entre 1945 i 1949 el Partit Comunista de Mao amb el Kuomintang de Chiang Kai-shek, passant pàgina, així, a una història de més de 70 anys de competència entre les dues Xines, la comunista continental de Pequín i la nacionalista i prooccidental de Taiwan, l’illa on es van instal·lar els derrotats. Des del punt de vista ideològic, seria també una victòria del sistema autoritari comunista sobre la democràcia parlamentària taiwanesa –assolida gràcies a una transició en molts aspectes similar a l’espanyola a la mort del dictador militar–, i un argument que pretén confirmar la incompatibilitat entre el confucianisme autoritari xinès i la democràcia occidental, una teoria perfectament desmuntada per dos politòlegs tan prestigiosos com Daron Acemoglu i James Robinson (Why Taiwan Matters. Project Syndicate).
Els dos primers punts són d’ordre històric i ideològic, amb una dimensió simbòlica que interessa de segur a un líder abocat a recuperar el culte a la personalitat com és Xi Jinping. Però és la visió geopolítica la que permet entendre la transcendència global del tercer punt. Amb l’annexió de Taiwan, el canal marítim entre l’illa i el continent esdevindria pràcticament aigües territorials xineses i quedaria oberta la porta al control absolut per part de Pequín del Mar de la Xina Meridional i, indirectament, l’accés a l’estret de Malaca, una de les vies de trànsit comercial de més alta densitat del món. Pel que fa a l’economia, seria formidable l’aportació de les indústries de punta taiwaneses, especialment la producció de semiconductors de darrera generació, vitals per a tota la indústria mundial.
