Deia l’arabista Fred Halliday (1946-2010), que «si no coneixes el Iemen, no coneixes el món àrab». El Iemen, el país més pobre del món àrab, però també un dels més poblats i orgullosos. Mahoma esmenta els piadosos iemenites a l’Alcorà; i a la mesquita de Sanà s’hi va trobar, el 1972, la versió més antiga del llibre sagrat dels musulmans. És també l’últim gran país tribal del món. Tot hi és ancestral, com si el temps trigués a passar pels seus fascinants paisatges poblats per gratacels de fang.

El Iemen és també una mica africà, es nota la proximitat d’Etiòpia i Somàlia; però a Hadramawt, els emigrants que van fer fortuna a Malàisia i Indonèsia hi van construir les seves luxoses residències a l’estil javanès. Avui, l’emigració es dirigeix cap a l’Aràbia Saudita. El pare d’Ossama bin Laden també va ser emigrant i va prosperar fins a amassar la segona fortuna del país d’acolliment, darrere de la que atresorava la mateixa família dels Saud. Però va ser un cas excepcional, atès que la major part dels nombrosos treballadors iemenites que van emigrar a l’Aràbia Saudita, no van deixar mai de ser pobres. I fins i tot 800.000 d’aquests van ser retornats massivament en pocs dies, el 1990, com a represàlia del govern saudita contra el Iemen per haver fet costat a Saddam Hussein a Kuwait.

Precisament, la relació entre saudites i iemenites és un altre dels paràmetres que expliquen l’actual guerra en marxa. D’ençà que es va oficialitzar la independència de tots dos països, després de la Primera Guerra Mundial, van tenir lloc diverses guerres frontereres en les quals els saudites tendien a portar desavantatge. Juntament amb la motivació guerrera, generalment favorable als iemenites, el gran regne del Nord sempre va tenir problemes per atendre un front situat a les vores del Quadrant Buit, l’enorme desert que ocupa el centre del seu territori.

Aquesta animadversió va adquirir més transcendència després de la guerra civil iemenita de 1962-1970, quan l’anomenat Regne Mutawakkilita va deixar pas a la República del Iemen. Aquesta contesa va implicar una part del món àrab, ja que l’Aràbia Saudita va fer costat als monàrquics enfront de l’Egipte de Nasser, que va donar suport als republicans. Amb tot, el règim sorgit d’aquesta guerra no va ser mai res semblant al que a Occident s’entén per una república laica. La democràcia difícilment podia funcionar en un país amb una estructura tribal molt potent, els membres de la qual estan armats i disposen d’unes lleis consuetudinàries pròpies.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.