Del 2 al 17 de setembre, Perpinyà acull per trenta-cinquena vegada el Visa pour l’image, el certamen de fotografia més important d’Europa.

Si encara estiguéssim a l’època analògica, podríem dir que Perpinyà, al setembre, fa olor de revelador i fixador. L’asèpsia del món digital fa que ara no s’ensumi res en especial, però l’atmosfera que es respira és la dels reporters que viatgen pel món i ens ensenyen realitats, sovint llunyanes, però que existeixen. A les tardes, les terrasses de la ciutat s’omplen de persones que parlen d’Ucraïna, del canvi climàtic, de la importància de la imatge. Un oasi de reflexions allunyat de les presses i la superficialitat del temps que vivim.

Aigua. Un viatge al llarg dels rius més importants del món per documentar la interferència de l’home a la natura: la construcció de preses i la contaminació comporta la manca d’aigua per a les poblacions locals. Fotografia d’Ian Berry. Magnum Photos.
Somàlia. El 2022, a causa de les condicions de sequera i la violència perpetrada per grups militars, més d’1,4 milions de persones van haver d’abandonar el centre del país per establir-se en amplis campaments de desplaçats. Fotografia de Giles Clarke per l’OCHA i The New York Times.
L’Iraq ancestral. Un recorregut per la vall del riu Tigris a la recerca de les civilitzacions antigues i el contrast amb la vida contemporània. Fotografia d’Emily Garthwaite.
Afganistan. El país més trist del món i el pitjor per a les dones, amb un futur sense esperança, i on elles s’han tornat gairebé invisibles. Fotografia d’Ebrahim Noroozi. Associated Press.
El costat fosc de Califòrnia. Un reportatge realitzat a l’Estat on viuen al carrer la meitat dels sense sostre dels Estats Units: 115.000 persones. Fotografia de Darcy Padilla. Agència VU’.
Els Estats Units de Trump. Nens cantant un diumenge a la glòria dels soldats que van morir per la defensa dels Estats Confederats. Fotografia de Mark Peterson. Redux Pictures.
Els primers refugiats climàtics. L’illa de Jean-Charles s’enfonsa a poc a poc i el govern de l’Estat de Louisiana ha organitzat la reubicació dels seus habitants 70 quilòmetres al nord. Fotografia de Sandra Mehl.
Guanyadora de la beca Canon a la Dona Fotoperiodista del 2022. Els Evenks, a Yakutia (Rússia), un poble indígena de pastors de rens, que sobreviuen a la indústria que explota les seves terres. Fotografia de Natalya Saprunova. Zeppelin.
Ucraïna. L’aniquilació de Bakhmout no es va produir d’avui a demà. Una ciutat pacífica convertida en un quadre de destrucció i mort després de diversos mesos de ferotge lluita. Fotografia de Tyler Hicks. The New York Times.

Com diu l’ànima del Visa, Jean-François Leroy: «La fotografia té un nou enterrador: les intel·ligències artificials generatives. Les imatges falses ultrarealistes que han inundat les xarxes socials, volen donar la punyalada definitiva al fotoperiodisme. Abans va ser la digitalització, els telèfons intel·ligents i les eines de retoc, que van matar moltes agències a favor dels bancs d’imatges i dels d’estocs de fotos per subscripció. Són els mateixos que ara estan debilitats per la irrupció de la IA generativa. Però el fotoperiodisme encara és aquí. El que ens uneix a Perpinyà és la voluntat de veure el món, de veure la veritat. La proliferació dels continguts potencialment falsos fa que sigui encara més indispensable la informació veraç i autèntica.»

Antics i lúgubres convents, hospitals i edificis són l’auster marc que alberga desenes d’exposicions que ens expliquen històries, sovint tristes, però reals que el fotoperiodisme compromès i combatiu d’aquests reporters ens ensenya per donar un cop de puny a consciències endormiscades i conformistes.

Lluny de les fake news, dels streamers, dels youtubers, de la felicitat impostada i ensucrada de les xarxes socials, la visita al Visa pour l’image és gairebé una obligació per a la gent que vol saber què passa arreu i que encara té la voluntat de deixar un món millor a les pròximes generacions.